Una llei per canviar el clima

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 5 d'abril de 2016)

Fa uns dies, tot passejant per un municipi de les contrades del nord del país vaig aturar-me davant d’un anunci institucional. L’Ajuntament informava: “Per motius climatològics es suspèn el parc d’inflables fins demà a les 12h”. Era clar que el motiu de l’ajornament de l’atracció per a la canalla no era provocat per motius climatològics sinó meteorològics. Tot plegat una evidència que els afers climàtics han percolat en el subconscient de tots plegats. Ara bé, en aquesta vila de la costa potser sí que un dia ja no puguin desplegar aquests inflables per l’augment del nivell del mar provocat pel canvi climàtic. Esperem que la sensatesa col·lectiva ens aporti més accions decidides per reduir les emissions dels gasos amb efecte d'hivernacle causants del canvi climàtic.

Precisament aquesta setmana finalitza el termini per a què els grups parlamentaris que ho desitgin puguin presentar esmenes a la totalitat al Projecte de llei de canvi climàtic. Aquest projecte de llei és el primer que va aprovar l’actual govern i que amb la futura llei de biodiversitat i del patrimoni natural haurien d’aprovar-se durant aquesta legislatura. Això sí, amb uns continguts sòlids i ferms per transitar cap a un nou país més ambiental i socialment equitatiu.

L’existència d’aquest nou marc jurídic és el reconeixement de la transcendència i la importància del canvi climàtic en els afers públics. Figurar a l’agenda política demostra que aquest és un repte indefugible que cal afrontar. Per aquest motiu és positiu que aquesta llei es tramiti al Parlament, s’aprovi i s’apliqui. Sovint moltes de les normes ambientals que s’aproven no es compleixen en la seva totalitat o senzillament són percebudes com un “obstacle”. En canvi, realment, són una oportunitat per transitar cap a l’era postdesarrollista del creixement il·limitat.

Amb relació al text que hauran de treballar els parlamentaris els mesos que vénen, potser destacar dos elements importants com són la creació d’un impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica i el Fons Climàtic. Segurament les dues eines mínimament efectives de l’actual proposta jurídica. Mesures, d'altra banda, no del tot satisfactòries. Anem a pams.

Un dels principals objectius és reduir el consum de combustibles fòssils responsables del 76% dels gasos efecte hivernacle que “produeix” el país (2012). Dins d’aquest àmbit, el transport és el màxim culpable d’aquestes emissions amb un 36’8%. L’objectiu del nou impost que esmentàvem és gravar els vehicles en funció de les emissions oficials que produeixen els diferents vehicles i la seva categoria. Traduït amb diners, l’impost anual per vehicles de categoria M1 podria anar des de 0 euros (emissions no superiors o igual a 120 g/km) a 199 euros (emissions a més de 199 g/km). Els altres vehicles amb impost serien els comercials de categoria N1 amb un import més reduït. En concret 0 euros pels vehicles amb emissions no superiors o iguals a 140 g/km i 56 euros pels d’emissions superiors a 140 g/km. La resta de vehicles quedarien fora d’aquest impost així com els mitjans aeris, marítims i ferroviaris. Una mesura tímida i poc equitativa.

En relació a la constitució d’un Fons Climàtic a partir dels recursos econòmics procedents de l’impost de la llei així com d’altres fonts que el govern de la Generalitat consideri oportú és poc clara pel que fa la seva finalitat i distribució. Si l’objectiu és destinar la major part de la recaptació a fomentar la renovació del conjunt de vehicles, serà un desencert. El Fons Climàtic no pot convertir-se en ajuts encoberts al sector de l’automòbil.

Sabadell, 3 d’abril de 2016