Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2005

A Catalunya, més natura!

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 31 de desembre de 2005) Fa pocs dies que l’entitat ecologista Depana presentava a les dependències del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona la declaració: “A Catalunya, més natura!” Aquest anunci pretén alertar a la ciutadania del procés d’aturada de les polítiques de protecció del territori. Aquesta ve motivada, segurament, per dos factors: la incapacitat política del Departament de Medi Ambient i Habitatge i la constant oposició dels sectors i interessos econòmics representats a través de les organitzacions i coporacions professionals. Es tracte de dos factors que impedeixen que a Catalunya s’executi una política ambiental i territorial innovadora mitjançant la consolidació d’una extensa xarxa d’espais naturals protegits i representatius de la biodiversitat del nostre país. Darrerament són diverses les declaracions que proliferen en els mitjans de comunicació contràries a la protecció dels espais naturals. Aquestes, a vegades, no n

Per Nadal… Sardines!

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 10 de desembre de 2005) Fa unes setmanes que la Campanya Contra el Quart Cinturó ha iniciat diverses accions reivindicatives amb el lema “No al quart cinturó. Més i millors trens”. Aquestes activitats han consistit en la distribució de més de 500 llaunes de sardines entre els usuaris de la xarxa de rodalies de Renfe amb l’objectiu de denunciar l’elevada ocupació dels trens i les poques inversions destinades a la millora d’aquesta xarxa de transport. En una altra ocasió s’ha lliurat als diferents representants dels grups parlamentaris una d’aquestes llaunes per convidar-los a afegir-se a l’oposició al quart cinturó i a la promoció de més transport col·lectiu. Aquestes activitats s’han desenvolupat en el marc del debat pressupostari anual que s’ha iniciat tant a Madrid com a Barcelona. L’objectiu no és altre que evitar la política de continuar prioritzant la inversió pública (els diners de tots) en determinats projectes de xarxa viària que difíci

L’aeroport i Badia del Vallès

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 26 de novembre de 2005) Aparentment, a la nostra ciutat sembla que el conflicte aeroportuari ha deixat de ser notícia en determinats àmbits, però això no vol dir que hagi deixat de tenir interès pel seu impacte en el nostre entorn. Sembla que algunes institucions reivindiquen un valor estratègic a aquest equipament i altres han anunciat mobilitzacions per promoure el seu trasllat i la reducció immediata de l’activitat. Segurament tots podem compartir que l’actual espai que ocupa l’aeroport té un valor estratègic, entenent com a tal el reconeixement d’aquest indret com únic i particular que ens permet una posició d’avantatge respecte a altres. En aquest cas, hom pot pensar que aquest valor estratègic el pot desenvolupar l’actual activitat, malgrat les limitacions i perills, o bé altres usos que beneficiïn al conjunt de la ciutadania. Primer de tot, si atenem a la preocupació dels usuaris de l’aeroport, de la Cambra de Comerç i altres corporacions

Especulació a l’aeroport?

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 12 de novembre de 2005) A l’entrada sud de Sabadell es poden llegir diferents pancartes situades a l’entrada de l’aeroport amb expressions com ara: “aeroport sí, especulació no”. A aquests clams cal afegir les constants referències al creixement urbanístic i a l’especualció per part de diferents representants d’organitzacions professionals i, especialment, de destacats dirigents de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Certament, un dels principals usuaris de l’aeroport però, en cap cas, propietari d’aquest equipament públic. Dubto, seriosament, que l’objectiu de l’administració sigui especular amb el sòl que avui ocupa l’aeroport del Sabadell. Especular, bàsicament, consisteix en comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu. En aquest cas, caldria suposar que als anys 30 quan es va ocupar aquest espai es va fer amb la intenció, 75 anys més tard, de poder-lo vendre per fer-hi vivendes. I això, després d’haver-hi invertit desenes

Sant Pau i l’aeroport

(Publicat al Diari de Sabadell, 28 d'octubre del 2005) Fa poc que l’aeroport de la nostra ciutat ha estat notícia, i no precisament per estar situat a Sabadell, sinó pels desafortunats accidents que han patit dues avionetes, una a la veïna ciutat de Badia de Vallès i l’altra topant amb una grua d’un edifici en construcció a Sant Quirze del Vallès. És lògic que cada vegada que patim un d’aquests accidents ens amoïnem, primer per les persones que el pateixen. I en segon lloc, la nostra imaginació ens porta a pensar què hauria succeit si el pilot no hagués actuat amb destresa i professionalitat? O senzillament constatem que s’ha tingut sort i no s’han produït danys a tercers. Tot i que una sola mort ja es un dany major. Després de l’esglai d’uns accidents d’aquesta naturalesa, els ciutadans i Ajuntaments de Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès i Badia del Vallès alcen la veu per manifestar el seu enuig per l’activitat de l’aeroport, l’impacte sonor sobre la ciutadania i el peril

Esprémer el delta del Llobregat

Fa pocs dies, amb motiu de la bicicletada en defensa de l’antiga llera del riu Llobregat convocada per Depana i altres entitats ecologistes, vaig poder visitar un fenomen espectacular: l’emergència d’una nova llacuna en l’antiga llera del tram final del riu Llobregat just abans d’arribar al mar. Un dels projectes emblemàtics del Pla Delta és precisament el desviament del tram final del riu Llobregat per evitar que desemboqués al port de Barcelona i per ampliar l’àrea logística. Tal com ressenyava La Vanguardia, el passat dissabte 22-10-05, es preveu que s’ocupin 400 hectàrees entre l’antiga i la nova llera. Tanmateix, avui l’antiga llera del riu és una llacuna d’elevat valor ambiental i, com d’altres zones humides, la seva destrucció està tipificada al codi penal. Poster semblaria lògic que les hectàrees que ocupa l’antiga llera, unes 70, es preservessin del ciment; si més no com a compensació per les que es destinaran a nou aprofitament logístic. D’altra banda, no hauríem d’oblidar l

La gestió agrària a Sabadell

(Publicat al Diari de Sabadell, 4 d'octubre de 2005) En termes d’obtenció de renda difícilment podem comparar l’activitat agrària de Sabadell amb la d’altres indrets del país, però sí que té un valor afegit: en un entorn metropoiltà com el nostre esdevé un factor d’equilibri territorial. És prou conegut que l’espai agrícola i llurs activitats associades desenvolupen una funció ambiental, cultural i de lleure que beneficia, també, al conjunt de la ciutadania. Per tant, la promoció de l’activitat agrària en el nostre municipi té un valor estratègic i social. En aquest context, cal celebrar que l’Ajuntament faci un esforç, sembla que decidit, tal com es desprèn de les diferents informacions publicades recentment. Ara bé, caldrà veure i avaluar quina és la política agrària que es promou, quins beneficis ambientals, culturals i socials comportarà al conjunt de la ciutadania així com pel sector professional implicat. Segurament que en aquests moments seria poc seriós jutjar l’encert, el

No quan jo governo

(Publicat al Diari de Sabadell, 18 de juny de 2005) Ja fa mesos que des de diferents instàncies públiques i privades s’irriten amb facilitat davant de l’actitud dels ciutadans i ciutadanes contraris a determinats projectes. Molts d’ells amb elevada incidència ambiental. Fàcilment se’ls acusa d’insolidaris i egoistes per després batejar-los de militar i promoure la “cultura del no”. Els més il·lustrats recorren als acrònims forans per etiquetar-los de NIMBY (Not In My Back Yard) que vindria a ser –d’acord amb la tipologia de d’habitatges nord-americans- “no al pati de casa”. Sense defugir a recórrer als acrònims forasters, només recordar que també existeix l’actitud NIMEY (Not In My Election Year) que traduït i adaptat a la realitat catalana vindria a ser “No en any d’eleccions”, però que també podria ser versionat com: "No, quan jo governo". Avui els que governen i els que han governat els molesta que la ciutadania no sigui fidel a les seves decisions i visions particulars de

Collserola, també és Europa

(Publicat al Diari de Sabadell, 4 de juny de 2005) La serra de Collserola és un espai natural d’un elevat valor ambiental però també social; tot i així, a vegades aquesta realitat ens pot semblar llunyana per alguns vallesans. Alguns poden pensar que el Vallès viu d’esquena a Collserola de la mateixa manera que fa anys Barcelona ho feia amb el mar. La realitat, però, és que Collserola cada vegada també és més vallesana. En gran part els ciutadans que viuen ben a prop, a tocar de la serra, com Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí o Montcada i Reixac s’han fet més seva la muntanya i el seu futur. Actualment el Govern de Catalunya s’ha vist obligat a iniciar els tràmits administratius per ampliar la proposta d’espais naturals de la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa europea d’espais naturals protegits pretén garantir la conservació de la biodiversitat de la Unió Europea. La concreció d’aquest ambicios objectiu es fa a través de l’aplicació de dues directives comunitàries, una

Més transparència

(Publicat al Diari de Sabadell, 18 de maig de 2005) Segurament el títol de l’article s’hauria de completar amb dos mots més per tal de deixar-lo com una proclama: “Menys participació i més transparència”. Però per què? Senzillament per ser la participació un dret ja reconegut per la normativa vigent i alhora massa vanalitzat per part de determinades institucions públiques i privades. Tristament, molts en fan un abús del terme per aparentar el concurs de la ciutadania en els processos de presa de decisió o de confecció de polítiques públiques. I probablement hi ha qui ho ha aprofitat per avalar determinades decisions, com si es tractés de superar una auditoria o obtenir un certificat. Lògicament, les polítiques ambientals han estat sovint objecte de molts d’aquests processos de participació. Un exemple ho són les Agendes 21 que molts municipis han desenvolupat i aplicat, en menor o major mesura, en el seu àmbit d’acció. L’origen d’aquestes “Agendes 21” cal buscar-lo a la Conferència de

L'helicòpter i Collserola

L'helicòpter i Collserola (Carta publicada a La Vanguardia 18-5-2005) El mal ús de l´helicòpter per part del conseller de Medi Ambient i Habitatge ha desfermat el soroll suficient per a dedicarhi prou temps en el Parlament de Catalunya. No crec que aquests fets siguin motiu per a dimitir, senzillament ens permeten conèixer la dimensió personal i política del conseller Salvador Milà. Però el més preocupant no és l´helicòpter, sinó la superficial política ambiental que desenvolupa el departament. El Departament de Medi Ambient i Habitatge, en mig de tanta volada, s´ha oblidat d´incloure Collserola en la xarxa Natura 2000, tal com informa l´entitat ecologista Depana en la seva web. No se saben el motius de l´exclusió, però és per tothom conegut el valor ambiental, i també social, d´aquest espai natural on s´hi localitzen hàbitats i espècies d´interès comunitari. Després de l´actual tràmit d´informació pública, difícilment serà possible incloure Collserola a la xarxa i obtenir el recon

Habitatges a l’espai agrícola

(Publicat al Diari de Sabadell, 27 d'abril de 2005) Fa pocs dies que els mitjans de comunicació es feien ressò del nou Pla d’habitatge que impulsa el Govern de Catalunya. L’objectiu d’aquest pla és promoure la construcció de 76.500 vivendes, la meitat de les quals serien de protecció oficial i la resta sense determinar. El cost de la urbanització de les 1.525 hectàrees que s’ocuparien, avui no qualificades d’urbanitzables, majoritàriament la realitzaria l’Institut Català del Sòl. A priori, la bondat de l’administració pública per regular l’enfollit mercat immobiliari sembla més que raonable. Ara bé, la solució segurament no passa només per augmentar l’oferta de més habitatges sinó per regular el mercat de l’oferta i demanda dels crèdits hipotecaris. També caldria evitar que el sector immobiliari esdevingui el refugi dels milers d’euros que es deixen d’invertir en sectors de l’economia productiva o del coneixement. Avui el preu d’un habitatge el fixa la capacitat d’endeutament que t

Una terra, un país

(Editorial de la revista número 15 del Dia de la Terra, abril 2005) Ja entrat el mes d’abril celebrem des de fa anys el dia de la terra, en concret el dia 22. Aquesta iniciativa ambientalista internacional va ser adoptada per l’ecologisme català ara fa justament 15 anys amb l’esperit de formalitzar el nostre espai de celebració compartit amb altres comunitats d’arreu de la terra (el primer Dia de la Terra es va celebrar als EUA fa 35 anys). Tot plegat, amb l’esperit de diferenciar-nos, en aquella època, de la proliferació d’iniciatives governamentals més preocupades en patrimonialitzar la defensa del medi que en prendre mesures eficients. Si bé és cert que la universalització de la defensa de la natura ha estat positiu, durant els darrers anys no ha estat tan satisfactori pel que fa a la concreció en el nostre territori més proper, ja sigui a través de polítiques públiques o de privades. És a dir, allò del pensar globalment i actuar localment no ha estat del tot proteic. Per exemple, a

L’autopista del nord

(Publicat al Diari de Sabadell, 9 de febrer de 2005) Finalment el Govern ha iniciat els tràmits administratius per aprovar, si s’escau, i més endavant iniciar, les obres de la futura Ronda Nord de Sabadell. O potser l’hauríem d’anomenar el projecte prolongació de la Ronda Oest? O nova connexió amb la carretera de Castellar? O bé tram del Quart Cinturó? Oficialment l’estudi informatiu i d’impacte ambiental sotmès a informació pública el bateja “Prolongació Ronda Oest Sabadell Connexió N-150 i B-124”. El pojecte tècnic l’ha elaborat l’empresa Ibering del Grupo EP i, precisament, una altra societat d’aquest mateix grup empresarial és la redactora del projecte del Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers recentment sotmès pel Ministerio de Medio Ambiente al tràmit de consulta ambiental. Tot i així, caldria pensar que estem davant d’una proposta de ronda urbana que pretén facilitar la comunicació entre Sabadell i Castellar del Vallès. Tanmateix si consultem la documentació pública podem af

A cop de pedal

(Publicat al Diari de Sabadell, 15 de gener de 2005) Obrir la pàgina del diari i veure un estol de polítics i càrrecs municipals utilitzant el nou carril bici de la carretera a Matadepera no deixa d’impressionar. Segurament que no és banal l’elecció d’aquest mitjà de transport per inaugurar la nova infraestructura de comunicació entre la ciutat i el Rodal -una actuació que cal reconèixer del tot encertada-. És fàcil d’imaginar-se que aquesta “posada en carril” pretén ser una resposta pictòrica al seguit de demandes exposades i publicades en aquest diari pel sempre enginyós i dinàmic col·lectiu “Atenció bici”. Primer de tot caldria dir que no és gaire original, i al mateix temps poc creïble, inaugurar aquesta infraestructura utilitzant la bicicleta es tradueixi en una aposta decidida pel foment d’aquest mitjà de transport. Recorrer uns pocs centenars de metres no és cap aval. El que passa és que a casa nostra, com en altres municipis, s’imposa cada vegada més la política de l’imatge o g