La gestió agrària a Sabadell
(Publicat al Diari de Sabadell, 4 d'octubre de 2005)
En termes d’obtenció de renda difícilment podem comparar l’activitat agrària de Sabadell amb la d’altres indrets del país, però sí que té un valor afegit: en un entorn metropoiltà com el nostre esdevé un factor d’equilibri territorial. És prou conegut que l’espai agrícola i llurs activitats associades desenvolupen una funció ambiental, cultural i de lleure que beneficia, també, al conjunt de la ciutadania. Per tant, la promoció de l’activitat agrària en el nostre municipi té un valor estratègic i social. En aquest context, cal celebrar que l’Ajuntament faci un esforç, sembla que decidit, tal com es desprèn de les diferents informacions publicades recentment.
Ara bé, caldrà veure i avaluar quina és la política agrària que es promou, quins beneficis ambientals, culturals i socials comportarà al conjunt de la ciutadania així com pel sector professional implicat. Segurament que en aquests moments seria poc seriós jutjar l’encert, el rigor o l’eficiència d’algunes de les actuacions que han transcendit a través del mitjans d’informació, i més, quan està en fase de discussió el document “Pla de gestió i desenvolupament del parc agrari de Sabadell”.
Tot i així, destacaria dues idees de caràcter general que potser valdria la pena comentar. Primer de tot, cal encertar en el concepte de gestió de l’espai agrícola i forestal del municipi. Sovint l’urbanisme ha influït, decididament, en l’ordenació i gestió dels usos que es desenvolupen en l’espai agrícola i forestal, però en cap cas és un estri adequat per continuar i millorar l’activitat agrària. El planejament urbanístic i les seves normes derivades, bàsicament, són útils per garantir la qualificació del sòl i donar estabilitat al sector productiu. Aquestes figures legals, però, no serveixen, per exemple, per promoure la transferència de coneixement o la incorporació de gent jove al camp. Per tant, és necessari desplegar la normativa urbanística per garantir la qualificació òptima per a l’activitat agrària en aquells indrets del municipi on sigui necessari i d’altra banda definir un àmbit territorial on desenvolupar la gestió agrària. En aquest cas parlaríem de dues figures o àmbits de gestió diferents però complementaris: l’urbanístic i l’agrari.
Si ens endinsem en definir l’àmbit territorial de la gestió agrària és evident que aquest ha de ser la totalitat del sòl agrícola i forestal de Sabadell, entenent per activitat agrària aquell compendi d’actuacions agrícoles, ramaderes, forestals i agroindustrials que tenen per escenari els nostres camps i boscos. Per aquest motiu, un pla de gestió agrària de Sabadell ha d’incloure i incidir en les terres agrícoles i forestals de titularitat pública, com per exemple les de Can Cambús-Serra de Pedralba o Can Roqueta-Can Lletget, i les de titularitat privada de tot el municipi. Seria un error restringir l’àmbit d’actuacions del pla de gestió agrària només a determinades àrees agrícoles de Sabadell.
Un segon aspecte significatiu és saber per què servirà un pla de gestió agrària a Sabadell i com s’avaluarà. Segurament la llista de mesures a adoptar del pla de gestió podria ser llarga, però potser caldrà prioritzar les més importants i factibles. Per exemple, es podrien primar el manteniment d’una estructura agrària competitiva, la introducció de la producció agrària ecològica, la incorporació de gent jove al camp, la creació de llocs de treball associats a l’elaboració i transformació de productes agraris així com la seva comercialització, la transferència i difusió dels coneixements agroambientals o la construcció de noves infraestructures agràries. En aquest sentit és important que els diferents agents socials implicats i representats en el Protocol del Rodal acordin quines han de ser les mesures més prioritàries i al mateix temps realitzables. Tan important és una bona elecció com garantir que allò que s’ha triat es pugui dur a terme.
Indefugiblement en aquest àmbit cal introduir l’avaluació de l’eficiència de les mesures escollides tant en l’àmbit pròpiament tècnic com també l’econòmic. Freqüentment a l’administració pública li preocupa més l’eficàcia (que es faci costi el que costi) que l’eficiència (que es faci amb el mínim de recursos) Aquest darrer aspecte serà el més important de tots ells ja que els recursos i les oportunitats no són il·limitades. També és important facilitar a la ciutadania la informació necessària per saber si s’ha estat eficient a l’hora de gestionar els recursos públics o bé si se n’han mobilitzat de privats. Seria un malguany gastar-nos milers d’euros en actuacions de les que no en poguéssim avaluar la seva eficiència.
Sabadell, 26 de setembre de 2005.
En termes d’obtenció de renda difícilment podem comparar l’activitat agrària de Sabadell amb la d’altres indrets del país, però sí que té un valor afegit: en un entorn metropoiltà com el nostre esdevé un factor d’equilibri territorial. És prou conegut que l’espai agrícola i llurs activitats associades desenvolupen una funció ambiental, cultural i de lleure que beneficia, també, al conjunt de la ciutadania. Per tant, la promoció de l’activitat agrària en el nostre municipi té un valor estratègic i social. En aquest context, cal celebrar que l’Ajuntament faci un esforç, sembla que decidit, tal com es desprèn de les diferents informacions publicades recentment.
Ara bé, caldrà veure i avaluar quina és la política agrària que es promou, quins beneficis ambientals, culturals i socials comportarà al conjunt de la ciutadania així com pel sector professional implicat. Segurament que en aquests moments seria poc seriós jutjar l’encert, el rigor o l’eficiència d’algunes de les actuacions que han transcendit a través del mitjans d’informació, i més, quan està en fase de discussió el document “Pla de gestió i desenvolupament del parc agrari de Sabadell”.
Tot i així, destacaria dues idees de caràcter general que potser valdria la pena comentar. Primer de tot, cal encertar en el concepte de gestió de l’espai agrícola i forestal del municipi. Sovint l’urbanisme ha influït, decididament, en l’ordenació i gestió dels usos que es desenvolupen en l’espai agrícola i forestal, però en cap cas és un estri adequat per continuar i millorar l’activitat agrària. El planejament urbanístic i les seves normes derivades, bàsicament, són útils per garantir la qualificació del sòl i donar estabilitat al sector productiu. Aquestes figures legals, però, no serveixen, per exemple, per promoure la transferència de coneixement o la incorporació de gent jove al camp. Per tant, és necessari desplegar la normativa urbanística per garantir la qualificació òptima per a l’activitat agrària en aquells indrets del municipi on sigui necessari i d’altra banda definir un àmbit territorial on desenvolupar la gestió agrària. En aquest cas parlaríem de dues figures o àmbits de gestió diferents però complementaris: l’urbanístic i l’agrari.
Si ens endinsem en definir l’àmbit territorial de la gestió agrària és evident que aquest ha de ser la totalitat del sòl agrícola i forestal de Sabadell, entenent per activitat agrària aquell compendi d’actuacions agrícoles, ramaderes, forestals i agroindustrials que tenen per escenari els nostres camps i boscos. Per aquest motiu, un pla de gestió agrària de Sabadell ha d’incloure i incidir en les terres agrícoles i forestals de titularitat pública, com per exemple les de Can Cambús-Serra de Pedralba o Can Roqueta-Can Lletget, i les de titularitat privada de tot el municipi. Seria un error restringir l’àmbit d’actuacions del pla de gestió agrària només a determinades àrees agrícoles de Sabadell.
Un segon aspecte significatiu és saber per què servirà un pla de gestió agrària a Sabadell i com s’avaluarà. Segurament la llista de mesures a adoptar del pla de gestió podria ser llarga, però potser caldrà prioritzar les més importants i factibles. Per exemple, es podrien primar el manteniment d’una estructura agrària competitiva, la introducció de la producció agrària ecològica, la incorporació de gent jove al camp, la creació de llocs de treball associats a l’elaboració i transformació de productes agraris així com la seva comercialització, la transferència i difusió dels coneixements agroambientals o la construcció de noves infraestructures agràries. En aquest sentit és important que els diferents agents socials implicats i representats en el Protocol del Rodal acordin quines han de ser les mesures més prioritàries i al mateix temps realitzables. Tan important és una bona elecció com garantir que allò que s’ha triat es pugui dur a terme.
Indefugiblement en aquest àmbit cal introduir l’avaluació de l’eficiència de les mesures escollides tant en l’àmbit pròpiament tècnic com també l’econòmic. Freqüentment a l’administració pública li preocupa més l’eficàcia (que es faci costi el que costi) que l’eficiència (que es faci amb el mínim de recursos) Aquest darrer aspecte serà el més important de tots ells ja que els recursos i les oportunitats no són il·limitades. També és important facilitar a la ciutadania la informació necessària per saber si s’ha estat eficient a l’hora de gestionar els recursos públics o bé si se n’han mobilitzat de privats. Seria un malguany gastar-nos milers d’euros en actuacions de les que no en poguéssim avaluar la seva eficiència.
Sabadell, 26 de setembre de 2005.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada