Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de setembre de 2016) En aquest procés de construcció d'una nova comunitat sociopolítica des del Llobregat fins a la Tordera serà rellevant el rol que assumeixin les diverses opcions polítiques i socials vallesanes. I, lògicament, també les forces parlamentàries que s'apleguen al Parc de la Ciutadella. Bàsicament per evitar que la resistència al canvi sigui l'actitud que mantingui l'establishment polític en aquest camí per recuperar la identitat plena i la cooperació entre ciutats i viles del Vallès. L'incipient i larvat lideratge en pro d'una nova visió del Vallès i la col·laboració entre territoris evidencia que no serà una opció messiànica ni tampoc de les capitalitats administratives. Les capitalitats del segle passat ja han esdevingut part de la història contemporània i en l'actual context és més rellevant el que fas i no pas quants ciutadans tens censats en el teu municipi. Les curses entre ciutats per a veur

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 20 de setembre de 2016) Des de la dècada dels seixanta el riu Ter contribueix generosament a subministrar aigua a una bona part de les comarques barcelonines. I el Vallès no és una excepció. Una aportació no sempre prou agraïda per la metròpoli que l'ha considerat una tributació obligatòria dels ecosistemes gironins. Segurament aquesta donació hídrica no esdevindria polèmica si al riu Ter hi baixés prou aigua al llarg de tot l'any. El riu Ter al seu pas per Girona (setembre, 2016) Des de fa anys es denuncia, amb bon criteri, que al Ter no hi baixa la suficient aigua per garantir el cabal ecològic. És a dir, aquella quantitat d'aigua mínima necessària per permetre la funcionalitat dels ecosistemes fluvials, també anomenats " cabals de manteniment ", especialment en el seu tram des de l'embassament de Susqueda fins a la gola del Ter a Torroella de Montgrí. Vulnerar reiteradament el compliment d'aquest cabal eco

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 13 de setembre de 2016) Gespa artificial a la Gran Via de Sabadell, setembre 2016 Les darreres dades ja fa temps que ho confirmen. La superfície forestal de la província de Barcelona s'ha incrementat en un 20'9% durant el període entre 1956 i 2009 . Bona part d'aquesta nova "ocupació forestal" es deu a l'ocupació de certes artigues o bé espais que en el seu dia eren vinyes o matollars i prats. La conseqüència és que tenim més arbres al medi natural, però malauradament menys natura a la ciutat. Aquest és uns dels reptes importants a resoldre a moltes ciutats del Vallès. Tanmateix, és cert que també s'han consolidat grans espais urbans naturals (el que s'anomena en argot espais oberts o lliures) com el Parc Catalunya a Sabadell o el Parc de Vallparadís de Terrassa , per citar dos exemples propers i coneguts. Malgrat les grans actuacions de l'administració, encara queda molta feina per fer en l'àmbi

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 6 de setembre de 2016) Pou d'aigua En l'esfera de les polítiques públiques, i de la gestió dels recursos dels ciutadans, els verbs d'aquesta nova dècada seran els de municipalitzar i mancomunar en els àmbits que són transcendentals per al benestar de les persones. Per assolir aquest repte es requereix superar l'imaginari del municipi-frontera. Avui el que passa més enllà de la fita del terme municipal incideix en la nostra comunitat local de la mateixa manera que el què fem a casa nostra també transcendeix a altres localitats. Per aquest motiu, mantenir o alimentar el que s'anomena, en termes més col·loquials, disputes de campanar o expulsar-se les culpes és un disbarat. Per tant, al Vallès s'hauria de mancomunar les polítiques i accions públiques de forma decidida, i superar les actuals barreres administratives i ideològiques. És evident que es pot començar per un munt de temes, però un d'ells podria ser, per l&