Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2008

Nova toponímia

Imatge
La toponímia del nostre territori ens evoca, en bona part, la nostra identitat col·lectiva i territorial . També ens dota d'uns referents històrics, rurals i naturals que formen part del nostre entorn físic i emocional. Tots tenim un bosc, una platja, una font, un riu o rierol, una muntanya, una vall, un turó, una masia, uns camps... Tristament aquesta plana al·luvial de riu Mogent al seu pas entre Llinars del Vallès i Cardedeu ja fa temps que les màquines l'han transformat. Ara que ja són visibles algunes naus també es manifesta amb orgull el nom del lloc. El bateig laic dels promotors: A7 LLINARS PARK. Tot plegat l'exercici de transformar el nostre territori i reescriure la nostra identitat. Només demanar un petit esforç i homenatge als milers d'hectàrees que en el seu dia varen formar part de la nostra identitat territorial. Siusplau canviïn el nom!

Conviure amb les orenetes

Imatge
Als baixos de la casa de l'amic Mario de Rubí hi viuen i crien un nombre notable d'orenetes (més de 8 nius). Un exemple de veïnat temporal i capaç d'adaptar-se a les condicions d'una casa on l'agricultura encara és la principal activitat. Si voleu saber més sobre orenetes aneu al web del Projecte Orenetes . Aquesta activitat és una molt bona iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge desenvolupada amb l' Institut Català d'Ornitologia .

Quina crisi?

Imatge
Ja fa dies que parlen i parlem de crisi o bé de crisis. Primer va ser la del sector del totxo i del ciment. Una crisi més aviat conjuntural i temporal. Ara l'actual conflicte del transport per carretera ha permès visualitzar i emergir el que probablement serà un dels temes claus dels propers anys: el preu del combustible i les reserves disponibles. Aquesta potser serà la crisi que ens evocarà a un canvi estructural i, per tant la sotragada més important. Si el preu dels combustibles d'origen fòssil continuen augmentant (més o menys ràpidament) els propers anys ens obligarà a adaptar-nos a un escenari on seran claus moltes de les premisses de l'ecologisme del anys seixanta i setanta així com el compendi de propostes que ens suggeria l'informe Brundtland ( Our Common Future ) del 1987. En aquest context, els països que hagin assumit i incorporat el repte ambiental a les seves agendes estaran en una millor capacitat d'adaptació i lideratge. Aquí, però, la classe di

Percentatges de territori metropolità

Imatge
Sembla que el debat del PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona) és una qüestió de percentatges. Els promotors del PTMB comencen a postular en diverses tribunes que amb l'actual proposta es protegirà un 75% del territori! Bé, potser seria un 69,1% si no comptem els famosos Espais de protecció preventiva del mosaic agroforestal. El que s'ha de saber és quins espais es protegeixen i quins no. I també per quins motius es fa. Resumir el debat a un percentatge sobre el total d'hectàrees de la regió metropolitana sense diferenciar entre serralades, planes i litoral és una quimera. Per ara, només comentar unes dades: el Pla diu que segons el planejament municipal hi ha 48.658 hectàrees de sol urbà i 23.717 de sòl urbanitzable. Imagineu-vos que significaria l'execució de tot aquest sòl més altres centenars d'hectàrees que es preveu incorporar a les noves estratègies urbanes. Tot plegat implicaria augmentar en més d'un 50% l'actual superfície urbana. Apostar

Carpa Diem

Ahir dimecres al capvespre el Govern de Catalunya va organitzar a Barcelona l'acte púbic d'atorgament dels Premis Medi Ambient 2008. Per amenitzar la vetllada varen projectar diferents curmetratges. Us deixo al blog el que més em va agradar... però si em permeteu feu l'exercici de substituir la peixera per qualsevol dels nostres rius que fa temps que no porten el mínim d'aigua per garantir el cabal ecològic.

L'aigua i les mesures estructurals

Fa pocs dies vaig assistir a la famosa Taula Nacional de la Sequera en representació de DEPANA . A pocs dies que el sistema Ter-Llobregat d'embassaments (no confondre amb els rius) superés els 300 hm3 (la dada màgica a partir de la qual sortim de la "sequera"). Aquest dilluns ja havíem arribat a 323 hm3 i segurament els propers dies continuarà pujant. En aquella sessió determinats sectors insistien en la necessitats de "mesures estructurals" davant de les provisionals i provisionalitat del moment. Que traduït volia dir: connexió de conques. Ara bé, aquesta és una aportació parcial del que realment són les mesures de caràcter estructural. Sembla que l'evolució i nova versió de la Taula Nacional de la Sequera serà la Taula de l'Aigua (un nom més escaient) on s'haurà d'abordar aquest i altres temes com la garantia dels cabals ecològics dels nostres rius. Tot i així és evident que les mesures d'estalvi i eficiència de l'ús de l'aigua