Ja fa dies que parlen i parlem de crisi o bé de crisis. Primer va ser la del sector del totxo i del ciment. Una crisi més aviat conjuntural i temporal. Ara l'actual conflicte del transport per carretera ha permès visualitzar i emergir el que probablement serà un dels temes claus dels propers anys: el
preu del combustible i les reserves disponibles. Aquesta potser serà la crisi que ens evocarà a un canvi estructural i, per tant la sotragada més important. Si el preu dels combustibles d'origen fòssil continuen augmentant (més o menys ràpidament) els propers anys ens obligarà a adaptar-nos a un escenari on seran claus moltes de les premisses de l'ecologisme del anys seixanta i setanta així com el compendi de propostes que ens suggeria l'informe Brundtland (
Our Common Future) del 1987. En aquest context, els països que hagin assumit i incorporat el repte ambiental a les seves agendes estaran en una millor capacitat d'adaptació i lideratge. Aquí, però, la classe dirigent encara pensa que l'aposta de futur són el quart cinturó, la quarta pista l'aeroport del Prat, més autovies o bé la construcció 400.000 habitatges a l'àrea metropolitana de Barcelona. Potser seria l'hora d'exigir rigor, responsabilitat i lideratge a la classe dirigent. Això és el que toca fer i no pas congratular-se que els Mossos han obert el pas de camions per la Jonquera!
Ja fa dies que parlen i parlem de crisi o bé de crisis. Primer va ser la del sector del totxo i del ciment. Una crisi més aviat conjuntural i temporal. Ara l'actual conflicte del transport per carretera ha permès visualitzar i emergir el que probablement serà un dels temes claus dels propers anys: el preu del combustible i les reserves disponibles. Aquesta potser serà la crisi que ens evocarà a un canvi estructural i, per tant la sotragada més important. Si el preu dels combustibles d'origen fòssil continuen augmentant (més o menys ràpidament) els propers anys ens obligarà a adaptar-nos a un escenari on seran claus moltes de les premisses de l'ecologisme del anys seixanta i setanta així com el compendi de propostes que ens suggeria l'informe Brundtland (Our Common Future) del 1987. En aquest context, els països que hagin assumit i incorporat el repte ambiental a les seves agendes estaran en una millor capacitat d'adaptació i lideratge. Aquí, però, la classe dirigent encara pensa que l'aposta de futur són el quart cinturó, la quarta pista l'aeroport del Prat, més autovies o bé la construcció 400.000 habitatges a l'àrea metropolitana de Barcelona. Potser seria l'hora d'exigir rigor, responsabilitat i lideratge a la classe dirigent. Això és el que toca fer i no pas congratular-se que els Mossos han obert el pas de camions per la Jonquera!
Lo del 400.000 habitatges de pla metropolità és com receptar cansalada a un obès mòrbid.
ResponElimina