Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2022

Surf al Ripoll

Imatge
Espai inundable en l'àmbit del projecte SurfCity El món del surf té la seva èpica en la cultura nòmada a la cerca de l’onada perfecta per lliscar. Això ha comportat des de fa dècades un estil de vida propi dels rodamons. Segurament una de les virtuts de la pràctica del surf és la relació entre la natura i les persones només a través d’una planxa. Un esport, fins ara, prou respectuós amb la natura. Segurament la promoció de desnaturalitzar aquesta cultura esportiva del surf i domesticar l’onada deu ser el propòsit dels més de 100 projectes que es promouen. Molts d’ells a la península Ibèrica (Cunit, Màlaga, Madrid, Cantàbria, Barcelona-Montgat, etc.). La vocació mercantil de la socialització de la cultura “surfer” segurament passa per la desnaturalització d’allò que en el seu dia va ser una relació harmònica entre natura i surfistes. Des de fa temps sembla que el nou embornal de la ciutat és el riu Ripoll i els seus entorns. De fet, l’ordenació i reflexió al voltant d’aquest espai n

Empantanegats a l’AP-7

Imatge
L'AP-7 al seu pas pel Vallès (2022) És cert que l’eliminació dels peatges, especialment de l’antiga AP-7, s’ha traduït en un maldecap pels responsables de la gestió del trànsit. I més quan en aquesta infraestructura s’hi han desplaçat molts vehicles, també de gran tonatge, que abans circulaven per carreteres sense peatge. En realitat no s’ha incrementat el volum total de desplaçaments significativament, sinó que s’han concentrat en determinades vies. Malauradament, aquesta realitat ha comportat una major accidentalitat, a vegades amb conseqüències mortals. De fet, fa pocs dies el Servei Català de Trànsit explicava que durant el període comprès entre l’1 de gener fins al 28 de febrer d’enguany havien mort 25 persones a les carreteres urbanes catalanes. Si volem comparar aquest mateix període per l’any 2021, les dades certifiquen que varen morir 10 persones. Ambdues dades són del tot esgarrifoses. Segurament molts lectors recordaran el fatídic accident que va succeir el 24 de gener d

Decadència olímpica

Imatge
Aquests dies brollen pels mitjans de comunicació tota mena de consignes per crear un ambient favorable a l’artefacte nival que es vol organitzar al Pirineu català. Ja sigui a partir del serial olímpic de la ràdio pública catalana o a les portades dels diaris degans del pla de Barcelona, el soroll no para. Per un projecte fins ara inexistent, però que tothom en parla. El rebombori d’aquests dies, amanit d’encontres i desavinença amb les autoritats de l’Aragó i el Comitè Olímpic Espanyol, més aviat convida a concloure que el Govern està prenent la temperatura política al país. Amb tot, la Plataforma #StopJJOO intensifica la seva campanya i ja ha recollit milers de signatures de persones i entitats. Una de les argúcies del Govern és limitar al màxim una possible consulta a les comarques afectades pel projecte olímpic. Per ara, només es vol fer a l’Alt Pirineu i l’Aran. Uns jocs que pretenen celebrar certes proves a Barcelona ciutat i transitar per les comarques del Prepirineu no poden exc

72 milions de passatgers?

Imatge
Aeroport de Huston (2018) Entenc que a tots plegats ens serà fàcil recordar l’arribada sobtada dels vols barats liderats per les anomenades línies aèries de baix cost. Allò que gairebé era inaccessible es va voler convertir en quotidià. La mal anomenada socialització de l’aviació comercial, liderada per la companyia Ryanair, ens excitava a viatjar a qualsevol destí de la vella Europa a preus de saldo en aeroports regionals. Tota una estratègia comercial a favor del viatjar per viatjar. Si baixem de latitud, també podem preguntar-nos per què volem que a l’Aeroport del delta del Llobregat hi arribin 72 milions de passatgers? Potser volem més turistes? Vols de negocis? Trajectes intercontinentals directes? Segons les dades disponibles el 2019 (previ a la pandèmia) a l’aeroport de Barcelona hi varen passar 52.688.455 persones. Tot un rècord. A partir d’aquestes xifres milionàries podem escatir que bona part de les persones provenen del conjunt de la Unió Europea, en concret el 68%. I que l