Manel Cunill i Llenas

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 27 d'octubre de 2015) L’actual realitat social, econòmica i política de moltes ciutats vallesanes es deu, bàsicament, a la industrialització que va emergir amb força el segle XIX. Aquesta industrialització de prop de 150 anys de trajectòria ha forjat la identitat de la societat on vivim. Des de fa poques dècades aquesta societat industrial està en transició. La incertesa del present i el procés evolutiu de la societat només permet constatar que avui estem en un període postindustrial. Encara no sabem amb certesa cap on anem, però som conscients que no retornarem al passat gloriós de la màquina de vapor. Ara bé, això no vol dir que la indústria desaparegui, més aviat evolucionarà i s’especialitzarà, però el seu rol no serà de palanca de canvi. Malgrat tot, els ingredients necessaris per als processos de canvi i transformació com ara el talent, la creativitat, el coneixement, la recerca, l’emprenedoria, la tecnologia, l’esforç, la

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 20 d'octubre de 2015) Aquests dies s’ha publicat, parlat i fins i tot s’ha llençat un desafiament per debatre tot allò que emana dels postulats i reflexions sobre la remunicipalització i municipalització dels serveis públics. Sens dubte un debat interessant, necessari i oportú en el context de canvi polític i social que viu el país i moltes ciutats metropolitanes. És necessari superar la cultura de les proclames electorals per obrir pas als canvis estructurals que són ineludibles. És evident que la insatisfacció de com es porten els afers comuns des de les administracions no és nou. Ni tampoc com es decideix i en què es gasten els tributs dels ciutadans. La fórmula de fiar les millores socials als desenvolupaments urbanístics i al totxo, siguin escoles, centres cívics o carreteres, ja fa anys que està esgotada. A més, ha esdevingut una de les principals fonts del deute públic del nostre país. En resum, s’ha invertit massa en el ciment i

(Publicat al Diari de Sabadell , 13 d'octubre de 2015) Recentment del Govern ha aprovat la declaració de Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser (14.750 ha) a la comarca del Ripollès, amb una vocació clarament transfronterera en l’argot del nacionalisme dels Estats que governen la vella Europa. Des del bioregionalisme, segurament se’l batejaria com el Parc Natural del Pirineu Oriental Mediterrani. Parc que caldria afegir als territoris del que avui aixopluga el Parc Naturel Régional des Pyrénées Catalanes. Aquest nou parc natural és una oportunitat per homenatjar la visió de l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí que conjuntament amb l’enginyer i germà Santiago varen redactar el Pla de distribució en zones del territori català (més conegut com el Regional Planning de 1932). En poques paraules, en Rubió i Tudurí deia que el Pla tenia per objecte “distribuir amistosament la superfície del país entre les distintes activitats que se la disputen, i permetre que la trans

(Publicat al Diari de Sabadell , 6 d'octubre de 2015) L’austeritat és una d’aquelles paraules que al llarg d’aquests anys s’ha escoltat per boca de molts, i que ha estat difosa, publicada i amplificada pels mitjans de comunicació. Més aviat, han estat les corporacions i certs governs qui n’han fet més processió. Tot i així, també s’ha convertit per voluntat popular en sinònim d’una altra: retallada. Dos conceptes del tots dispars i que no s’haurien de confondre ni associar. L’ajut d’un diccionari ens il·lustraria sobre l’encert de les paraules que a vegades s’utilitzen per denunciar l’impacte de les polítiques pressupostàries quan els recursos econòmics disminueixen. La reconstrucció i govern d’un país, des dels Ajuntaments fins a la Generalitat, requereix la coresponsabilitat entre els ciutadans, els càrrecs electes i els treballadors de les nostres administracions. Actuar com si cada col·lectiu fos una part separada i autònoma de l’altra és un greu error que fa massa temps que

(Publicat al Diari de Sabadell , 29 de setembre de 2015) Aquesta setmana a Wolfsburg, seu del quarter general de la tot poderosa Volkswagen, saltaven les alarmes activades des de l’altra banda de l’Atlàntic. L'evidència de la manipulació dels sensors dels motors dièsel per superar les proves d’emissions de contaminants, especialment dels òxids de nitrogen, ha estat demolidores per a Volkswagen.De ben segur que es tracta d’un cas d’estafa que els juristes nord-americans ens il·lustraran els pròxims anys. I esperem que el govern Alemany i les institucions europees actuïn amb el rigor i fermesa. Icona de la corporació de Wolfsburg Wolfsburg situada a la Baixa Saxònia és una de les principals ciutats d’Alemanya amb una renda per capita de les més elevades de l’Estat federal. De fet, és una ciutat moderna si tenim en compte que té en la indústria de l’automòbil bona part de la seva gènesi als anys trenta. Inicialment s’anomenava ciutat del cotxe en referència a les primeres re