L'austeritat com a valor

(Publicat al Diari de Sabadell, 6 d'octubre de 2015)

L’austeritat és una d’aquelles paraules que al llarg d’aquests anys s’ha escoltat per boca de molts, i que ha estat difosa, publicada i amplificada pels mitjans de comunicació. Més aviat, han estat les corporacions i certs governs qui n’han fet més processió. Tot i així, també s’ha convertit per voluntat popular en sinònim d’una altra: retallada. Dos conceptes del tots dispars i que no s’haurien de confondre ni associar. L’ajut d’un diccionari ens il·lustraria sobre l’encert de les paraules que a vegades s’utilitzen per denunciar l’impacte de les polítiques pressupostàries quan els recursos econòmics disminueixen.

La reconstrucció i govern d’un país, des dels Ajuntaments fins a la Generalitat, requereix la coresponsabilitat entre els ciutadans, els càrrecs electes i els treballadors de les nostres administracions. Actuar com si cada col·lectiu fos una part separada i autònoma de l’altra és un greu error que fa massa temps que patim. Només ens en sortirem si la comunitat és capaç de treballar en equip i complicitat. L’actual sistema socioeconòmic postindustrial ja fa temps que esbufega i manifesta la incapacitat de satisfer les necessitats de tots plegats i garantir-ne l’equitat. La felicitat basada en el consum o els serveis i productes de baix cost han amanit aquests darrers anys les múltiples crisis cícliques de l’economia. Lluny d’esperonar un escenari pessimista més aviat s’albira una nova oportunitat per refer tot allò que potser no s’ha acabat d’encertar.

En aquests moments de canvi compateixo unes notes d’Enrico Belinguer del 1977 que en Joan Herrera recollia en el seu llibre “Quanta desigualtat pot suportar la democràcia?” (2013). En el context de la crisi dels anys setanta marcades pels preus dels carburants, el polític italià s’expressava així: “L’austeritat no és avui un mer instrument de política econòmica al qual cal recórrer per superar una dificultat temporal, conjuntural, per permetre la recuperació i la restauració dels vells mecanismes econòmics i socials. Així conceben i presenten l’austeritat els grups dominants i les forces polítiques conservadores. Per a nosaltres, per contra, l’austeritat és el mitjà d’impugnar des de l’arrel i assentar les bases per a la superació d’un sistema que ha entrat en una crisi estructural i de fons, no conjuntural, les característiques distintives de la qual són el malbaratament i el desaprofitament, l’exaltació dels particularismes i dels individualismes més exacerbats, del consumisme més desenfrenat. Austeritat significa rigor, eficiència, serietat i també justícia, és a dir, el contrari del que hem, conegut i sofert fins ara i que ens ha conduït a una gravíssima crisi, els danys de la qual fa anys que s’acumulen i es manifesten avui a Itàlia en tot el seu dramàtic abast”. Unes paraules que avui podrien ser de rabiosa actualitat en el nostre país.

En termes econòmics quan parlem d’una persona austera habitualment l’associem amb un consum responsable, poc amiga de malgastar, però no ens atrevim a dir que és pobra. Fins i tot, en una escala monetària podria ser riquíssima. Per tant, l’austeritat entesa com una actitud comuna de la ciutadania seria, per exemple, reduir la petjada ecològica, disminuir el consum d’energies procedents de fonts no renovables, estalviar l’ús de l’aigua, potenciar i coresponsabilitzar de les actuacions comunes que es realitzen amb els recursos econòmics que s'obtenen amb els tributs de les persones i empreses. Ara bé, els canvis els promouen les persones compartint un ideari, uns valors i amb eines. I aquesta és la clau de volta per a les noves ciutats: austeres amb la natura i de frugalitat social.

Sabadell, 4 d’octubre de 2015