De Wolfsburg a Sabadell

(Publicat al Diari de Sabadell, 29 de setembre de 2015)

Aquesta setmana a Wolfsburg, seu del quarter general de la tot poderosa Volkswagen, saltaven les alarmes activades des de l’altra banda de l’Atlàntic. L'evidència de la manipulació dels sensors dels motors dièsel per superar les proves d’emissions de contaminants, especialment dels òxids de nitrogen, ha estat demolidores per a Volkswagen.De ben segur que es tracta d’un cas d’estafa que els juristes nord-americans ens il·lustraran els pròxims anys. I esperem que el govern Alemany i les institucions europees actuïn amb el rigor i fermesa.

Icona de la corporació de Wolfsburg

Wolfsburg situada a la Baixa Saxònia és una de les principals ciutats d’Alemanya amb una renda per capita de les més elevades de l’Estat federal. De fet, és una ciutat moderna si tenim en compte que té en la indústria de l’automòbil bona part de la seva gènesi als anys trenta. Inicialment s’anomenava ciutat del cotxe en referència a les primeres residències dels treballadors de Volkswagen. Ara bé, no va ser fins al protectorat britànic de després de la segona guerra mundial que va adoptar el nom de Wolfsburg. Una ciutat a semblança d’altres d’arreu del món d’expansió associada a aquesta indústria com és el cas de Detroit als EUA, bressol de la corporació Ford. Ciutats amb un passat pròsper i amb un futur incert.

El nucli del conflicte, bàsicament, és econòmic i ambiental. Per una banda, l’objectiu d’augmentar les vendes de vehicles i, per l’altra, superar les restriccions ambientals per entrar en nous mercats on poder saciar els increments de vendes desitjats. Habitualment, les grans corporacions tenen en els seus actius influir en el marc normatiu dels països per superar les barreres jurídiques o tècniques d’entrada. En aquest sector industrial els factors ambientals són rellevants, com en el seu dia ho varen ser els de seguretat. Quan no hi ha possibilitat de provocar un canvi jurídic, a vegades opten per ignorar la norma vigent. Tot plegat, impulsat per la cobdícia i l’exercici de la premissa transnacional: feta la llei, feta la trampa. I és així com s’arriba a l’actual situació. Probablement les normes no són suficients per garantir la defensa del bé comú i, per tant, s’haurà d’apel·lar a l’ètica ambiental de tots plegats.

A partir d’ara s’haurà de veure com evoluciona aquest conflicte ambiental, si existeixen altres companyies amb pràctiques similars i quines noves mesures s’estableixen per protegir la salut de les persones. Aquestes noves actuacions ambientals no seran cap caprici de les organitzacions ambientals sinó fruit del coneixement que disposem de l’impacte de viure i respirar en entorns on la qualitat de l’aire no és l’adequada. Probablement en el moll de l’os hi hauria l’eliminació del gasoil com a combustible, però avui més del 50% dels vehicles utilitzen aquest derivat del petroli per moure's i difícilment l’eliminarem avui per demà.

El juliol, l’Ajuntament de Sabadell i altres municipis de l’àmbit metropolità varen ser convocats pel Govern per tal d’implementar el Pla per a la millora de la qualitat de l'aire i donar resposta a l’expedient obert per la Comissió Europea pels actuals nivells de contaminació. En aquest context, l’Ajuntament va enunciar un nou Pla de Mobilitat Urbana per contribuir a resoldre aquest episodi crònic de contaminació amb el que convivim. Veurem què es fa finalment i el compromís de tots plegats, però a partir d’ara sempre ens quedarà el dubte de quants cotxes circulen sense papers ambientals pels carrers de la ciutat i les autopistes que ens envolten.

Sabadell, 26 de setembre de 2015