Manel Cunill i Llenas

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 24 de novembre de 2015) Font: ICC, Pla de distribució en zones del territori català Regional Planning (1932) En les àrees metropolitanes o urbanes, els espais naturals que més han contribuït a l'extensió urbana han estat els ecosistemes agrícoles. Segurament la seva orografia, la proximitat a la ciutat i els cursos fluvials han estat decisius per a la seva transformació. Des de fa segles, la ubicació dels assentaments humans han estat condicionats a l’existència de béns naturals que els han proporcionat la capacitat per desenvolupar la seva funció d’hàbitat per a les persones. Per exemple, en el període 2001-2009 la Regió Metropolitana de Barcelona va perdre més de 9.000 hectàrees de terres de conreu. La pèrdua de sòl agrícola no és una dada positiva pel que fa a l’objectiu de garantir un entorn territorial capaç de proveir de béns i serveis ambientals pel benestar de la ciutadania. Els productes agraris de proximitat així com u

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 17 de novembre de 2015) Bosc del Rodal afectat per la ventada del 9/12/2014 Fa pocs dies, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 va presentar les primeres propostes per a la recuperació de l’espai natural de Can Deu, greument devastat per la ventada del desembre passat. Aquest nou pas s’estructura a partir d’un Pla d'actuació que tindrà una vigència inicial de dos anys on inclou la recuperació de l’arbrat. Aquesta actuació a Can Deu també té la seva derivada en altres indrets del Rodal, tal com s’explicava en aquest mateix diari. En síntesi, s’aposta per l’opció de la regeneració natural i es descarta, inicialment, la reforestació. Si atenem a la naturalesa de les organitzacions que han format part de la comissió tècnica per a la regeneració del Bosc de Can Deu s’evidencia un pes excessiu del sector forestal en detriment del social i ambiental. Segurament aquest biaix comporta que algunes de les consideracions i propostes qu

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 10 de novembre de 2015) Passeig de la Plaça Major, Sabadell, El Vallès Convivim en ciutats gràcies al fet que la humanitat va aprendre a conrear la terra, emmagatzemar el gra i domesticar certs animals. I tot això va començar a Mesopotàmia fa més de 7.000 anys. Avui, es cultiven arreu del món més 1,6 milions d’hectàrees de terres agrícoles. La ciutat de Sabadell, modestament, contribueix amb poc més de 800 hectàrees i El Vallès amb prop de 20.000 hectàrees. Ara bé, moltes de les viles de la comarca tenen el seu origen en els mercats de productes agraris. Aquests espais centrals de comerç també fomentaven l’intercanvi de coneixement i l’expansió d’una cultura compartida. Aquests espais de centralitat històrica formen part de la identitat de moltes d’aquestes ciutats. Per exemple, la plaça de la Porxada a Granollers, la plaça Vella a Terrassa o en el cas de Sabadell el Passeig de la Plaça Major. Indrets de trobada, identitat comuna

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 3 de novembre de 2015) Fa pocs dies un accident a primeríssima hora del matí amb 5 vehicles implicats a l’alçada de Ripollet va deixar la C-58 col·lapsada. Aquesta no serà la primera ni la darrera vegada que succeeix un accident en aquesta autopista del Vallès. Les conseqüències dels accidents sovint els avaluem en funció de la gravetat de la incidència: morts, ferits greus i ferits lleus. D’altra banda, un accident també comporta la pèrdua de milers d’hores de treball, malestar i estrès a les persones que es troben atrapades en aquesta mena de retencions. Per tot plegat, l’objectiu de reduir el nombre d’accidents, i especialment els que impliquen morts o ferits, hauria de ser una prioritat de país. L’actual C-58 té els seus orígens en el projecte de la B-29 dissenyada per accedir amb autopista urbana a Barcelona des de Terrassa. Forma part del famós projecte de la Red Arterial de Barcelona, en el context del somni “desarrollista” de la Gran B