Un Passeig per intercanviar

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 10 de novembre de 2015)

Passeig de la Plaça Major, Sabadell, El Vallès

Convivim en ciutats gràcies al fet que la humanitat va aprendre a conrear la terra, emmagatzemar el gra i domesticar certs animals. I tot això va començar a Mesopotàmia fa més de 7.000 anys. Avui, es cultiven arreu del món més 1,6 milions d’hectàrees de terres agrícoles. La ciutat de Sabadell, modestament, contribueix amb poc més de 800 hectàrees i El Vallès amb prop de 20.000 hectàrees. Ara bé, moltes de les viles de la comarca tenen el seu origen en els mercats de productes agraris. Aquests espais centrals de comerç també fomentaven l’intercanvi de coneixement i l’expansió d’una cultura compartida.

Aquests espais de centralitat històrica formen part de la identitat de moltes d’aquestes ciutats. Per exemple, la plaça de la Porxada a Granollers, la plaça Vella a Terrassa o en el cas de Sabadell el Passeig de la Plaça Major. Indrets de trobada, identitat comuna i d’activitats comercials. La vitalitat de qualsevol centre el mesurem, en bona part, per l’activitat comercial i serveis que es produeixen. Sense comerç, sense intercanvi de béns i serveis entre les persones les ciutats esdevenen espais-dormitori. L’avantsala de la decadència: i això és el que s’ha d’evitar.

Les dades de l’Informe sobre el comerç de Catalunya de 2014 elaborat per Eixos.cat constatava que el 81,2% dels locals en planta baixa que admeten ús comercial estaven ocupats. Aquestes dades es varen obtenir a partir d’un cens de 200.000 comerços i locals buits de més d’un centenar de ciutats catalanes. La mateixa organització constatava que l’ocupació de locals i comerços per sota del 80% dels existents esdevé un escenari de desertificació comercial. L’informe estableix un índex d’aprofitament del teixit comercial en 60 ciutats catalanes (% de locals ocupats respecte al total de locals que admeten ús comercial). En aquest índex Sabadell no hi apareix, però podem citar Terrassa amb un 83,1%, Sant Cugat del Vallès amb un 89,7% o Granollers amb un 71,2%. Dades prou evidents per avaluar la fortalesa dels teixits urbans del Vallès.

És evident que a les ciutats més metropolitanes el pes dels polígons comercials o Shopping mall, en argot de més enllà de l’Atlàntic, són determinats en el desequilibri entre models urbans. En el cas de Sabadell l’error en la ubicació i concepció del polígon comercial de Sant Pau de Riu-sec és una herència de mal pair. Per aquest motiu, s’ha d’actuar per evitar un major desequilibri en contra de la ciutat urbana i mediterrània. I això passaria per a la recuperació de l’espai central del Passeig com a motor de canvi i activació del comerç i de l’intercanvi de béns i serveis.

Per fer-ho és necessari persuadir i aconseguir la complicitat de la ciutadania. Especialment amb aquells sectors que generen activitats comercials i serveis o bé els volen iniciar. Les activitats de les persones són canviants i dinàmiques. On abans hi havia una oficina bancària, demà hi pot haver una cerveseria artesana que ofereix el seu producte elaborat i comercialitza més enllà del seu establiment. Ara bé, aquest impuls requereix coratge i alacritat per part de l’administració de tots. Un primer pas, per exemple, seria retirar el pas dels autobusos pel Passeig. No és casualitat que els 50 principals eixos comercials de Catalunya són espais de vianants. D’altra banda adaptabilitat administrativa a les noves activitats i aliances amb els sectors implicats amb les actuals i noves activitats. Proclamar el canvi conforta, però el que convé és combatre la resistència al canvi.

Sabadell, 8 de novembre de 2015