El sòl de Can Deu
(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 17 de novembre de 2015)
Fa pocs dies, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 va presentar les primeres propostes per a la recuperació de l’espai natural de Can Deu, greument devastat per la ventada del desembre passat. Aquest nou pas s’estructura a partir d’un Pla d'actuació que tindrà una vigència inicial de dos anys on inclou la recuperació de l’arbrat. Aquesta actuació a Can Deu també té la seva derivada en altres indrets del Rodal, tal com s’explicava en aquest mateix diari. En síntesi, s’aposta per l’opció de la regeneració natural i es descarta, inicialment, la reforestació.
Si atenem a la naturalesa de les organitzacions que han format part de la comissió tècnica per a la regeneració del Bosc de Can Deu s’evidencia un pes excessiu del sector forestal en detriment del social i ambiental. Segurament aquest biaix comporta que algunes de les consideracions i propostes que es volen tirar endavant no seran del tot suficients o fins i tot poc adequades.
A més, confrontar la regeneració natural amb la reforestació no té cap sentit. Malgrat que sigui més car reforestar, hi ha zones que si no es fa es degradaran irremeiablement. Molt possiblement el primer problema que té el bosc de Can Deu és recuperar i protegir el seu sòl que, alhora, permet la vida de les plantes. Sense sòl no hi haurà ni regeneració natural ni reforestació. Fins i tot les fotografies que il·lustren la notícia de la presentació del Pla d’actuació evidencien l’estat de desprotecció del sòl. Precisament enguany, l’ONU ha declarat l'Any Internacional dels Sòls i ha fet una crida a garantir la seva protecció. S’estima que un terç de tots els sòls del món es degraden, bàsicament a causa de l'erosió, compactació o l’esgotament de la matèria orgànica i els nutrients. Si tenim en compte que per la creació de 2 o 3 centímetres de sòl es poden tardar fins a 1.000 anys sembla evident que la mesura més rellevant és evitar la seva pèrdua.
A l’espera que sigui consultable per a la ciutadania la documentació presentada fa pocs dies hi ha una actuació que seria la més prioritària: la protecció dels sòls. L’actual situació de desprotecció i els eventuals aiguats poden agreujar l’erosió dels sòls de Can Deu. Quan plou no només s’emporta “terra” sinó també llavors i milers d’organismes que viuen al sòl. Tot plegat, bàsic per garantir la vida. Val a dir que un quart de la biodiversitat global viu en els sòls. Això també implicaria definir els camins que es podran utilitzar per gaudir de l’espai natural.
D’altra banda, també es descarta la creació de noves àrees agrícoles per la poca rendibilitat. Una decisió potser poc meditada si tenim en compte l’opció, per exemple, de crear nous oliverars en algunes de les àrees artigades, com per exemple el sot de la Bòbila. Això significaria un element de diversitat agroforestal i una oportunitat per recuperar la varietat local d’olivera “Vera del Vallès”. També caldria aplicar les tècniques agronòmiques disponibles i aprofitar les varietats pròpies per millorar la productivitat dels actuals espais agrícoles.
L’aposta per la participació de la ciutadania és un encert, però no s’hauria de limitar a feines d’assistència gratuïta en certs experiments. S’hauria d’apostar per captar talent i complicitats a partir del concepte britànic de la ciència ciutadana promovent iniciatives similars a la convocatòria del setmanari El Temps. En aquest cas, les idees que esdevenen projectes són les més interessants. Fomentem-les!
Sabadell, 15 de novembre de 2015
 |
| Bosc del Rodal afectat per la ventada del 9/12/2014 |
Si atenem a la naturalesa de les organitzacions que han format part de la comissió tècnica per a la regeneració del Bosc de Can Deu s’evidencia un pes excessiu del sector forestal en detriment del social i ambiental. Segurament aquest biaix comporta que algunes de les consideracions i propostes que es volen tirar endavant no seran del tot suficients o fins i tot poc adequades.
A més, confrontar la regeneració natural amb la reforestació no té cap sentit. Malgrat que sigui més car reforestar, hi ha zones que si no es fa es degradaran irremeiablement. Molt possiblement el primer problema que té el bosc de Can Deu és recuperar i protegir el seu sòl que, alhora, permet la vida de les plantes. Sense sòl no hi haurà ni regeneració natural ni reforestació. Fins i tot les fotografies que il·lustren la notícia de la presentació del Pla d’actuació evidencien l’estat de desprotecció del sòl. Precisament enguany, l’ONU ha declarat l'Any Internacional dels Sòls i ha fet una crida a garantir la seva protecció. S’estima que un terç de tots els sòls del món es degraden, bàsicament a causa de l'erosió, compactació o l’esgotament de la matèria orgànica i els nutrients. Si tenim en compte que per la creació de 2 o 3 centímetres de sòl es poden tardar fins a 1.000 anys sembla evident que la mesura més rellevant és evitar la seva pèrdua.
A l’espera que sigui consultable per a la ciutadania la documentació presentada fa pocs dies hi ha una actuació que seria la més prioritària: la protecció dels sòls. L’actual situació de desprotecció i els eventuals aiguats poden agreujar l’erosió dels sòls de Can Deu. Quan plou no només s’emporta “terra” sinó també llavors i milers d’organismes que viuen al sòl. Tot plegat, bàsic per garantir la vida. Val a dir que un quart de la biodiversitat global viu en els sòls. Això també implicaria definir els camins que es podran utilitzar per gaudir de l’espai natural.
D’altra banda, també es descarta la creació de noves àrees agrícoles per la poca rendibilitat. Una decisió potser poc meditada si tenim en compte l’opció, per exemple, de crear nous oliverars en algunes de les àrees artigades, com per exemple el sot de la Bòbila. Això significaria un element de diversitat agroforestal i una oportunitat per recuperar la varietat local d’olivera “Vera del Vallès”. També caldria aplicar les tècniques agronòmiques disponibles i aprofitar les varietats pròpies per millorar la productivitat dels actuals espais agrícoles.
L’aposta per la participació de la ciutadania és un encert, però no s’hauria de limitar a feines d’assistència gratuïta en certs experiments. S’hauria d’apostar per captar talent i complicitats a partir del concepte britànic de la ciència ciutadana promovent iniciatives similars a la convocatòria del setmanari El Temps. En aquest cas, les idees que esdevenen projectes són les més interessants. Fomentem-les!
Sabadell, 15 de novembre de 2015
Puc estar més o menys d'acord amb el que comentes, només fer una apreciació d'aquest comentari:
ResponElimina"Sense sòl no hi haurà ni regeneració natural ni reforestació. Fins i tot les fotografies que il·lustren la notícia de la presentació del Pla d’actuació evidencien l’estat de desprotecció del sòl."
Això és demagògia o desconeixement d'un factor important. Estic d'acord que sense un sòl en bon estat no creixeran arbres però, aquesta foto és del pla de Verders darrere l'ermita romànica de St Vicenç de Verders a 50 m de la masia on anualment i dinen i juguen 300 grups d'escolars, és a dir 7.500 nens, més els 4000 nens que hi fan els tallers de la Festa de la primavera sumen 11500 infants jugant-hi i aixecant pols. Allà des de fa anys no hi ha crescut res i no crec que ho torni a fer, al 99,8 % de la finca esperem que si.
Benvolgut Sergi,
EliminaPrimer de tot agrair-te el teu comentari. Sempre és bo compartir criteris i idees entre tots plegats. És cert que hi ha àrees més exposades que altres a l'erosió. I en aquest cas no només és l'indret de les fotografies al voltant de la Masia de Can Deu on es produeix aquesta pertorbació. Abans de les ventades també era notori les zones erosionades com per exemple, a Sant Julià o prop de la zona de l'aparcament. Per citar-ne algunes. A més, cal afegir que amb la retirada dels arbres i els treballs forestal una part substancial de sòl del bosc de Can Deu està més exposat als fenòmens erosius. Aquests també es veuen agreujats per l'impacte de les precipitacions o el pas reiterat dels usuaris. Per aquest motiu és molt important que tots plegats "circulem" pels camins.
D'altra banda, també seria interessant disposar d'un mapa actual de les zones més erosionades o sensibles a aquest fenomen. A partir d'aquí seria necessari incorporar un seguit de mesures per evitar la pèrdua del sòl.
Cordialment,
Manel Cunill i Llenas