Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

"Caçadors de bolets"

Imatge
Ja fa dies que aquest programa de la nostra , com cada temporada, ens incita a la cerca i captura de bolets pels boscos del nostre país. Enguany, però, s'ha superat amb aquesta mena de "mapa del temps" on t'indiquen a quines zones de Catalunya pots exercir la teva cacera particular. I fins i tot compartir els resultats de la mateixa amb d'altres caçadors de bolets. Potser seria hora de demanar o reiterar a l'autoritat competent que avalues l'impacte ambiental d'aquesta tradició recol·lectora en el divers patrimoni fúngic del nostre medi. Segurament en algunes àrees la presència o abundància de determinades espècies ha davallat. Senzillament es tracte de posar dosi de coneixement a l'instint primari de "l'home recol·lector i caçador".

A Andorra pel óssos

Imatge
Avui he tornat d’Andorra després de participar al programa de ràdio “ hoy por hoy ” de la SER que presenta i dirigeix el mediàtic Carles Francino. Una estada llampec però agradable. En aquest cas he conversat en directe amb el Síndic de l’Aran , Paco Boya sobre la bondat de la reintroducció de l’ós. Un tema encara d’actualitat arran de la polseguera de la topada entre l’óssa Hvala i un caçador aranès a finals d’octubre. Avui sembla que la calma tensa presideix aquest compàs d’espera fins que els óssos del Pirineu ja no hivernin. Aquest temps és el necessari per que tots els agents implicats en aquest projecte de recuperació de la població ursina dels Pirineus facin els deures. L’esmentat incident va evidenciar dèficits de gestió del projecte i ganes de xaranga per part d’un sector del caçadors de l’Àran amb el suport del govern aranès. Hi ha qui pensa que amb aquest errenou hi pescarà algun euro, però el més sensat seria plantejar i resoldre el tres reptes bàsics: política ramadera i

Niu o Caixa-niu?

Imatge
Fa dies que aquesta construcció situada al terrat de la Sala de la Rambla de Girona provoca una tirallonga de comentaris. Des de la legalitat de l'actuació, l'estètica, la idoneïtat, l'ús... vaja, n'hi ha per donar i per vendre. Però realment és un Niu? Els arquitectes i enginyers fa anys que no fem res més que copiar i inspirar-nos en la natura. Fins i tot, des de fa segles alguns somnien en controlar-la (quines pretensions!). A la natura, i especialment a través de l'observació i l'estudi de la seva organització i funcionament, s'han inspirat bona part dels artefactes urbans. Aquí s'ha batejat aquest contenidor com a niu, però en realitat hem instal·lat una caixa-niu (cau artificial que es pot posar per pal·liar la manca de forats naturals als boscos). Esperem que no sigui el preludi de la pèrdua dels millors hàbitats urbans. (Publicat a El Punt, dimarts 21 d'octubre del 2008)

Excepte Puros (2)

Avui diumenge a la secció de la foto del lector de La Vanguardia s'ha publicat l' entrada d'aquest blog del passat dijous 13 de novembre.

Excepte Puros

Imatge
En el nostre país l'aplicació de la normativa que prohibia fumar en determinats locals no va estar excepte de cert debat públic. Ara bé, d'ençà de la seva entrada a vigor alguns establiments han millorat considerablement les seves condicions ambientals i de salut. Especialment els seus clients i treballadors. Tot i així, en aquest nostrat Bar restaurant de Sabadell, situat a la plaça de Sant Jaume, els hi ha semblat oportú interpretar al seu criteri l'actual llei. Potser això dels puros era poc suportable entre plat i plat!

Temps de canvi

Imatge
Després de l'onada i allau d'informació i valoracions de les eleccions americanes hauria d'arribar la calma. Ara bé, personalment no m'estic d'escriure dues idees que han emergit en aquesta llarga cursa a la presidència dels EUA. Segurament no són les úniques, però potser les que he percebut com més interessants. L'una sobre els "green jobs" o bé aquells llocs de treball verds que pot generar una nova economia aliada amb la natura. I en aquest cas, bona part del debat s'ha focalitzat en les activitats econòmiques derivades de la promoció i utilització de les energies renovables. L'altre proposta s'ha centrat en reduir les emissions de CO2 i la dependència dels combustibles d'origen fòsil. Precisament els amics del GCTFNN m'han tramés l'article que Al Gore va publicar el diumenge al New York Times : "El clima per al canvi". Un article d'opinió on proposa replantejar el model energètic del segle XX i exposa els cin

Els runams salins del Bages

Imatge
Al pla del Bages ja fa temps que l'acumulació dels runams de les mines de potassa han format la muntanya més alta de l'indret. Segurament aquest és un dels principals problemes ambientals que té el nostre país. Avui a l'apartat del lector de La Vanguardia apareix la foto (Pilar Sala) i denúncia del desbordament de la bassa que recull l'aigua d'escorrentia, molt salada, que prové del Montsalat .

The Endless City

Imatge
Acabo de rebre el llibre The Endless City (la ciutat interminable). Aquesta publicació recull bona part de la feina feta per The Urban Age Project una iniciativa de la The London School of Economics and Political Science i el centre independent de pensament i anàlisi del Deutsche Bank's Alfred Herrhausen Society. Els promotors del projecte han analitzat i avaluat sis ciutats: Nova York, Xangai, Londres, Ciutat de Mèxic, Johannesburg i Berlín. A partir d'aquesta reflexió han emergit un seguit de problemàtiques i debats comuns i diversos. Bona part, però, de la discussió la podríem resumir que les ciutats del futur haurien de ser verdes, acollidores, socials i benestants. Ara bé, perquè sigui així és necessari un canvi substancial de com transformem i accelerem el creixement de les ciutats així com la influència del capital en aquest procés. Recordareu que l'any passat es va assolir la fita que més del 50% de la població mundial vivia en ciutats que alhora s'han estès

El que ens torna el mar

"Malauradament la platja no es neteja sola" Aquesta atrevida campanya de la delegació de South Bay de la Surfride Foundation ens alerta de tot allò que aboquem al mar. En el marc d'una de les moltes campanyes de neteja de platges per part de voluntaris de l'organització varen envasar i etiquetar els diferents "productes" del mar. Després varen instal·lar un carpa al mercat setmanal amb l'objectiu de conscienciar als ciutadans sobre l'estat del mar. Enginyosa i impactant!

El delta negat

Imatge
Fa pocs dies es va presenta a la Capsa de El Prat de Llobregat l'excel·lent reportatge " El delta negat ". Un documental on s'explica allò que li ha passat el Delta del Llobregat als darrers anys, però sobretot el que li pot passar i el que encara hi podem trobar. Durant el debat de l'acte de presentació del documental em va agradar aquesta actitud activa i positiva de defensar el que queda amb les eines de l'estat de dret i fugir del pessimisme de la derrota. Al mateix temps s'esperonava a la ciutadania a exercir una altra forma de defensar el territori deltaic. En aquest cas l'amic Jose Garcia de DEPANA va reivindicar el retorn del cultiu de l'arròs. Una manera de recuperar una activitat agrària lligada als deltes i d'elevada contribució a la conservació de l'avifauna.

Nova toponímia

Imatge
La toponímia del nostre territori ens evoca, en bona part, la nostra identitat col·lectiva i territorial . També ens dota d'uns referents històrics, rurals i naturals que formen part del nostre entorn físic i emocional. Tots tenim un bosc, una platja, una font, un riu o rierol, una muntanya, una vall, un turó, una masia, uns camps... Tristament aquesta plana al·luvial de riu Mogent al seu pas entre Llinars del Vallès i Cardedeu ja fa temps que les màquines l'han transformat. Ara que ja són visibles algunes naus també es manifesta amb orgull el nom del lloc. El bateig laic dels promotors: A7 LLINARS PARK. Tot plegat l'exercici de transformar el nostre territori i reescriure la nostra identitat. Només demanar un petit esforç i homenatge als milers d'hectàrees que en el seu dia varen formar part de la nostra identitat territorial. Siusplau canviïn el nom!

Conviure amb les orenetes

Imatge
Als baixos de la casa de l'amic Mario de Rubí hi viuen i crien un nombre notable d'orenetes (més de 8 nius). Un exemple de veïnat temporal i capaç d'adaptar-se a les condicions d'una casa on l'agricultura encara és la principal activitat. Si voleu saber més sobre orenetes aneu al web del Projecte Orenetes . Aquesta activitat és una molt bona iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge desenvolupada amb l' Institut Català d'Ornitologia .

Quina crisi?

Imatge
Ja fa dies que parlen i parlem de crisi o bé de crisis. Primer va ser la del sector del totxo i del ciment. Una crisi més aviat conjuntural i temporal. Ara l'actual conflicte del transport per carretera ha permès visualitzar i emergir el que probablement serà un dels temes claus dels propers anys: el preu del combustible i les reserves disponibles. Aquesta potser serà la crisi que ens evocarà a un canvi estructural i, per tant la sotragada més important. Si el preu dels combustibles d'origen fòssil continuen augmentant (més o menys ràpidament) els propers anys ens obligarà a adaptar-nos a un escenari on seran claus moltes de les premisses de l'ecologisme del anys seixanta i setanta així com el compendi de propostes que ens suggeria l'informe Brundtland ( Our Common Future ) del 1987. En aquest context, els països que hagin assumit i incorporat el repte ambiental a les seves agendes estaran en una millor capacitat d'adaptació i lideratge. Aquí, però, la classe di

Percentatges de territori metropolità

Imatge
Sembla que el debat del PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona) és una qüestió de percentatges. Els promotors del PTMB comencen a postular en diverses tribunes que amb l'actual proposta es protegirà un 75% del territori! Bé, potser seria un 69,1% si no comptem els famosos Espais de protecció preventiva del mosaic agroforestal. El que s'ha de saber és quins espais es protegeixen i quins no. I també per quins motius es fa. Resumir el debat a un percentatge sobre el total d'hectàrees de la regió metropolitana sense diferenciar entre serralades, planes i litoral és una quimera. Per ara, només comentar unes dades: el Pla diu que segons el planejament municipal hi ha 48.658 hectàrees de sol urbà i 23.717 de sòl urbanitzable. Imagineu-vos que significaria l'execució de tot aquest sòl més altres centenars d'hectàrees que es preveu incorporar a les noves estratègies urbanes. Tot plegat implicaria augmentar en més d'un 50% l'actual superfície urbana. Apostar

Carpa Diem

Ahir dimecres al capvespre el Govern de Catalunya va organitzar a Barcelona l'acte púbic d'atorgament dels Premis Medi Ambient 2008. Per amenitzar la vetllada varen projectar diferents curmetratges. Us deixo al blog el que més em va agradar... però si em permeteu feu l'exercici de substituir la peixera per qualsevol dels nostres rius que fa temps que no porten el mínim d'aigua per garantir el cabal ecològic.

L'aigua i les mesures estructurals

Fa pocs dies vaig assistir a la famosa Taula Nacional de la Sequera en representació de DEPANA . A pocs dies que el sistema Ter-Llobregat d'embassaments (no confondre amb els rius) superés els 300 hm3 (la dada màgica a partir de la qual sortim de la "sequera"). Aquest dilluns ja havíem arribat a 323 hm3 i segurament els propers dies continuarà pujant. En aquella sessió determinats sectors insistien en la necessitats de "mesures estructurals" davant de les provisionals i provisionalitat del moment. Que traduït volia dir: connexió de conques. Ara bé, aquesta és una aportació parcial del que realment són les mesures de caràcter estructural. Sembla que l'evolució i nova versió de la Taula Nacional de la Sequera serà la Taula de l'Aigua (un nom més escaient) on s'haurà d'abordar aquest i altres temes com la garantia dels cabals ecològics dels nostres rius. Tot i així és evident que les mesures d'estalvi i eficiència de l'ús de l'aigua

Espais de protecció preventiva

Imatge
Fa pocs dies que el DPTOP ha iniciat els tràmits de consulta pública de l'esperat Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Ara per ara el format que adquireix és el d'avantprojecte. A la documentació exposada podeu trobar un ampli compendi de tot allò que s'ha reflexionat i es vol proposar. Avui destacaré una de les propostes relacionada amb el que anomenen "espais oberts" (La traducció seria: els espais agrícoles, forestals i fluvials, altrament: "sistema d'espais naturals"). En concret, estableixen una categoria anunciada com "Espais de protecció preventiva del mosaic agroforestal". Aquest són espais naturals sense un règim de protecció especial. Quina cosa més estranya això de "protecció preventiva"! Recorda allò de la "Guerra preventiva". Bé, el que expliquen és que són espais (18.408 hectàrees) que si s'escau amb el planejament municipal o bé a partir d'altres indicacions es podran urbanitzar i edificar.

Brolla l'aigua

Imatge
Aquest darrer episodi de pluges (encara no ha finalitzat) ens aportarà més aigua als embassaments que la llevantada de fa unes setmanes. Que bé!!! Espero que ben aviat deixin anar una mica d'aigua per animar a una de les conques més solidàries: el Ter . Ara sembla que el debat es centra en si la canonada s'ha de fer o no. Aquells que varen aprofitar la sequera per imposar-nos la interconnexió ja afinen l'argumentari amb l'idea que només servirà per enviar aigua amunt i avall de les dessalinitzadores del Prat del Llobregat (en construcció) o bé de Cunit (en projecte). Un itinerari massa llarg i erràtic per creure que tot això té cap i peus. En el cas dels embassaments una dada que trobo a faltar és el balanç entre el cabal d’entrada a l’embassament i el de sortida. El que ens aporta la natura i el que consumim els ciutadans. Una informació més veraç per fer previsions i anàlisi de si l'aigua "s'acaba" o no. Tot i així avui ja podrem afirmar que a

Una visió urbana de l'aigua

Albiro que ens passa allò de l'Emir àrab a Londres el segle passat. L'home estava persuadit que comprant un munt d'aixetes i enclastant-les a la pared del palau sortiria l'aigua. Ara i aquí ens pensem que l'aigua ve d'una canonada que al mateix temps surt d'un dipòsit que li diem embassament. Fixeu-vos! Ens imaginem que si para de ploure ja no arriba aigua als embassaments i que les reserves duren els dies que es tarda a buidar el dipòsit. Com si els rius, rieres o fonts deixessin de brollar aigua al instant. Una visió massa urbana per entendre que l'aigua cau del cel, circula pels rius, s'infiltra i emergeix de la terra, arribar al mar, s'evapora... i torna a caure. Senzillament sempre caldrà esperar que plogui aquí o allà.

Post-it City

Imatge
Fins al 25 de maig és pot visitar al CCCB l'exposició "Post-it City. Ciutats ocasionals" . Aquesta exposició tracta sobre els usos temporals que acullen molts dels nostres espais urbans i periurbans. Aprofitant aquesta activitat El CCCB ha organitzat un concurs que et proposa que busquis i descobreixis post-it-cities, les fotografiïs i les enviïs . Una iniciativa estimulant i evocadora de la nostra identitat urbana i periurbana. A la imatge d'aquest nota podeu veure la meva aportació: " La terrassa de l'antiga llera del Llobregat " .

Sortida de l'escenari: "Excepcionalitat II"

Imatge
El Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics de sequera estableix tres categories o escenaris: Excepcionalitat I, Excepcionalitat II i Emergència segons l'impacte de la sequera. Avui el que està vigent és el d'Excepcionalitat II. Ara bé, Les darreres dades de l' ACA (12 de maig de 2008 a les 14:50) informen que els embassaments del sistema Ter-Llobregat han arribat a 170,75Hm3 d'aigua embassada. Segons l'Annex 2 del Decret de sequera estableix que a 165Hm3 es declararà sortida de l'escenari: "Excepcionalitat II". (això no serà fins el 16 de maig) Una bona notícia pel nostre país. Segurament, però, les reserves d'aigua continuaràn augmentant si tenim en compte que hi ha uns dies de retard entre l'episodi de pluges i l'arribada als embassaments i aqüífers. Per exemple, entre ahir i avui les reserves dels embassaments del sistema Ter-Llobregat

Si estalvies aigua.... jo no facturo!

Reveladores i sinceres les paraules del Narcís Piferrer, Gerent de l'empresa d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter publicades al Diari de Girona . Si els ciutadans estalvien aigua... jo no facturo prou!. Per tant, si ingresso menys:no puc pagar els serveis de distribució i inversions. Conclusió: haig d'augmentar la tarifa! Independentment de la veracitat de l'impacte econòmic de l'estalvi d'aigua en l'equilibri financer i comptable de les empreses d'aigües el que si revelen aquestes paraules és la manca d'interès de les companyies proveïdores perquè els ciutadans estalviem o consumim menys aigua. Ara podem entendre la timidesa de les actuacions de promoció d'estalvi d'aigua per part de les empreses (heu vist algun anunci a la TV o campanya de comunicació amb cara i ulls?). Això sí molt interès d' AGBAR en participar en l'obra i control de la interconnexió amb l'Ebre. Personalment dubto, cada dia més, que realment no hi hagi p

I si plou?

Imatge
Sembla que a finals d'aquesta setmana pot ser que entri una llevantada i regi una mica les nostres conques internes. Caldrà veure que passa finalment, però seria paradoxal que després de decrets i convenis cada cop hi hagi més aigua. Si aneu a la web de sequera veureu que avui tenim més aigua als embassaments que fa dos mesos. Si voleu saber l'opinió de DEPANA podeu baixar-vos el document: "Criteris bàsics per a una política ambientalista de l'aigua"

Una canonada d'anada i de tornada

Avui El Períodico de Catalunya publica la notícia sobre el que realment serà definitiu. La canonada de l'aigua de l'Ebre servirà per portar aigua de la dessalinitzadora de Barcelona cap a sud. El titular del diari ens convida a preguntar-nos... quantes vegades arribarà aigua de l'Ebre a Barcelona? i quantes de Barcelona al sud?. Sembla lògic pensar que si la planta dessalinitzadora de Barcelona entre en màxima activitat hi haurà un excedent d'aigua que algú voldrà vendre allà on el vulguin (si tinc aigua per vendre.... gasta el que vulguis!). Per tant, aquesta canonada servirà infinites vegades més per vendre aigua al sud que no pas donar-la a les suposades assedegades boques dels ciutadans que vivim a la metròpoli barcelonina. En aquest escenari un ja dubte si realment a Barcelona necessitem aigua o senzillament s'aprofita aquesta conjuntura per executar la interconnexió de la xarxa CAT i ATLL . Seria curiós que després d'aquestes setmanes i mesos de debat el

El tren que passarà

(Publicat a la revista Parlem de Sarrià ) Fa poques setmanes que ben a prop de l’Avinguda de França i a tocar del carrer Josep Maria de Sagarra de Sarrià de Ter s’ha instal·lat l’oficina tècnica que vetllarà per l’execució de la línia d’alta velocitat. Una evidència que les obres d’aquesta infraestructura no tardaran gaire a iniciar-se. El projecte de línia d’alta velocitat ferroviària no és un esdeveniment aliè per a molts sarrianencs ja que la seva planificació i tramitació ha comportat una oposició més que raonable. La primera proposta versemblant de connectar Barcelona amb el sud de França amb una línia d’alta velocitat arrenca de mitjans del anys vuitanta. L’any 1985 des de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es dibuixà el primer traçat ferroviari per tal de fer passar un tren d’alta velocitat. Aquella proposta de l’enginyer Albert Vilalta i liderada pel Govern de la Generalitat de Catalunya no va reeixir i finalment l’Estat va optar per construir el tren d’alta velocitat

Aigua de boca?

Imatge
Aquest dies ens hem afartat d'escoltar tot això del consum d'aigua de boca. Però realment l'aigua de l'aixeta ens la bevem? En un article de l'Antonio Cerrillo, periodista de La Vanguardia, informava que el 36,5% de l'aigua que es beu en els 23 municipis de l'àrea de Barcelona és aigua de l'aixeta. En el cas dels municipis del Baix Llobregat només el 13,5% procedeix de la xarxa. Potser això del consum de boca és un altre eufemisme de la nova cultura de la sequera!

una nova etapa

Després d’un temps de reflexió, però especialment de dubtes, finalment m’he decidit a escriure periòdicament aquells comentaris i suggeriments que em desperta l’actualitat ambiental del nostre país. Això sí, sense abandonar altres disciplines acadèmiques que tant tenen a veure amb això de la terra i l’entorn.

L'Estatut del tren

(Publicat al Diari de Sabadell, divendres 25 de gener de 2008) Diuen que no és cert que els catalans estiguem deprimits i emprenyats sinó que hi ha compatriotes que llur estat d’ànim desemboca en una possible desafecció (manca d’afecte, estima, amor) cap a l’Estat. Aquesta darrera paraula no tindria més transcendència si no fos que és el mateix President del Govern qui la proclama. Ara bé, d’aquí a interpretar que volem marxar d’Espanya hi va un bon tros. Sincerament, no crec que el debat sobre el grau de displicència dels catalans o el seu estat d’ànim tingui gaire interès. Més aviat preocupen els fets i no pas les paraules "bensonants". I d’això és del que vull parlar. Independentment de la sentència del Tribunal, fa setmanes que una de les fites polítiques que validaria l’èxit de l’actual Estatut seria el traspàs a la Generalitat del servei de rodalies que ofereix Renfe. Una competència que sembla ser recull el famós Estatut que es va aprovar el juny de 2006. Per aquest mo

Pròxima estació.... Ca n'Oriac.

(Publicat al Diari de Sabadell, divendres 11 de gener de 2008) A les portes de les fartaneres de Nadal el Govern de Catalunya adjudicava part de les obres de construcció del perllongament de la línia del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Una inversió de 218 milions d’euros. Segurament, la part d’inversió més significativa atès que determina el traçat del projecte. Més endavant es licitarà i adjudicarà la resta de l’obra. Ara per ara, la darrera parada serà a Ca n’Oriac tot i la demanda ciutadana i política d’arribar a Castellar del Vallès. L’actual Govern català no ha estat gaire partidari de reformular un projecte que pateix dèficits conceptuals i tècnics més que notables tal com s’ha demostrat el darrer any. La feblesa de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sabadell i la por atàvica de perdre una inversió ha estat un escenari més que favorable per la Generalitat a l’hora d’adjudicar un projecte mediocre per a la ciutat. Això no s’ha de confondre amb la bondat de la