Una visió urbana de l'aigua

Albiro que ens passa allò de l'Emir àrab a Londres el segle passat. L'home estava persuadit que comprant un munt d'aixetes i enclastant-les a la pared del palau sortiria l'aigua. Ara i aquí ens pensem que l'aigua ve d'una canonada que al mateix temps surt d'un dipòsit que li diem embassament. Fixeu-vos! Ens imaginem que si para de ploure ja no arriba aigua als embassaments i que les reserves duren els dies que es tarda a buidar el dipòsit. Com si els rius, rieres o fonts deixessin de brollar aigua al instant. Una visió massa urbana per entendre que l'aigua cau del cel, circula pels rius, s'infiltra i emergeix de la terra, arribar al mar, s'evapora... i torna a caure. Senzillament sempre caldrà esperar que plogui aquí o allà.