Manel Cunill i Llenas

És cert que el desenvolupament industrial del país sempre ha anat associat a l'existència i explotació de certs béns naturals, entre ells l'aigua. Tanmateix, l'ús abusiu i a vegades el mal ús de l'aigua ha estat la causa de la degradació d'un dels béns més imprescindibles -no pas l'únic- per la vida al planeta. De fet en el planeta hi trobem aigua per tot arreu, des dels mars més remots i llunyans fins a les nostres cèl·lules, ara bé l'objectiu de l'article d'aquesta setmana és abordar alguns aspectes de la problemàtica de l'ús que hem fet de l'aigua, i especialment de les artèries per on circula part de l'aigua dolça de la terra: els rius. Al llarg de segles d'història, i en el context vallesà, el rius que ens envolten han tingut un paper determinat tant en la localització de les ciutats com de les indústries, de la mateixa manera que avui en dia podríem afirmar que les carreteres o autopistes són, en part, qui determina la localitza

En aquesta societat de finals de segle sembla que a les coses que no se les hi pot posae un preu no tenen valor i per tant, allò que no té valor monetari no té sentit conservar-ho. A més a més, moltes vegades això implica que hom en pot disposar i abusar lliurament sense tenir cap mena de criteri ni cura. Ara bé, la natura encara que no estigui tarifada ni es pugui adquirir a qualsevol gran magatzem (malgrat et venen continents o països sencers en una setmana !) té un valor, com molts diuen, incalculable. Amb tot, el fet de ser incalculable no implica que no sigui apreciable, i per aquest motiu la natura la composen un conjunt de béns. Béns que quan són utilitzats com a matèria primera esdevenen recursos. D'aquí vindria el concepte de recursos naturals i que el podríem definir com aquell conjunt de bens naturals, entesos en sentit ampli, que es tarifen i es consumeixen amb les quantitats que les lleis del mercat i la dinàmica industrial imposen. Per aquest motiu quan es parla d'

A la comarca del Vallès sempre hi passa o l'estreny algun cinturó, bé sigui per ressaltar la seva figura o bé per estrènyer-la. Però vaja, el cinturó del que parlarem avui és del tot bondadós, inclús m'atreviria a dir que generós, atesa la seva funció ecològica i social. M'estic referint a tot el sistema d'espais naturals, protegits o no, que ens envolten als milers de ciutadans i ciutadanes que vivim a la plana del Vallès. Ara bé, la nostra ha estat una comarca pionera amb tot això dels cinturons; primer amb el famós cinturó roig en el qual érem una part important, potser no la sivella, però Déu n'hi do. Més tard els projectes d'infraestructures viàries també se les ha anomenat cinturons, per exemple el famós quart cinturó. Tot això per definir un munt de coses que es troben o es localitzen en un trajecte que defineix una circumferència que té en el seu origen, per uns, la cosmopolita Barcelona o, per altres, la decadent i ensopida metròpoli de la Mediterrània