El cinturó verd
A la comarca del Vallès sempre hi passa o l'estreny algun cinturó, bé sigui per ressaltar la seva figura o bé per estrènyer-la. Però vaja, el cinturó del que parlarem avui és del tot bondadós, inclús m'atreviria a dir que generós, atesa la seva funció ecològica i social. M'estic referint a tot el sistema d'espais naturals, protegits o no, que ens envolten als milers de ciutadans i ciutadanes que vivim a la plana del Vallès.
Ara bé, la nostra ha estat una comarca pionera amb tot això dels cinturons; primer amb el famós cinturó roig en el qual érem una part important, potser no la sivella, però Déu n'hi do. Més tard els projectes d'infraestructures viàries també se les ha anomenat cinturons, per exemple el famós quart cinturó. Tot això per definir un munt de coses que es troben o es localitzen en un trajecte que defineix una circumferència que té en el seu origen, per uns, la cosmopolita Barcelona o, per altres, la decadent i ensopida metròpoli de la Mediterrània occidental (ja se sap, tot depèn dels ulls amb què t'ho miris!).
També es cert, que moltes vegades es parla de corona i no pas de cinturó, sinó fixeu-vos com els planificadors moltes vegades parlen de les ciutats de la segona corona metropolitana per definir, entre d'altres, Sabadell i Terrassa. La raó de la denominació règia no se sap si es deu a la tradició monàrquica de Barcelona o bé l'esperit de ser coronats que alguns polítics del pla de Barcelona anel·len des de fa temps.
Deixant de banda les qüestions de corona -més propis de la "corte y villa"- i de cinturons, permeteu-me que ens endinsem amb tot això dels espais naturals que ens envolten. Amb un breu repàs a la nostra bibliografia esbrinarem que a la comarca hi trobem diferents espais naturals de notòria rellevància des de la perspectiva natural i científica. Aquest fet ha comportat que alguns d'ells mereixin cert grau de protecció com són els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, el massís del Montseny, el Parc Metropolità de Collserola o els espais inclosos en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) com són els ja esmentats i els Cingles de Bertí, la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, Gallifa, la Serra de Collserola i les Serres de Montnegre-Corredor.
Aquest grau de protecció, com podem comprovar, és divers i alhora respon a situacions i problemàtiques força diferents. Si fa vint anys el principal problema del Parc de Sant Llorenç era que les urbanitzacions no coronessin el cim de la Mola, avui en dia aquest ja no és un problema. Aquest exemple ens il·lustra que en cada època els problemes, i per tant les solucions, són les que són. Per això, perllongar inamovible la gestió que ens ha permès evitar un problema - A hores d'ara ja resolt- ens pot portar a un procés de decadència I això què vol dir? Senzillament que cal, constantment, estar amatents a quins són els problemes i les causes que en l'actualitat degraden o poden degradar el que volem conservar. Aquesta tasca pot ser del tot lògica però a voltes sospites que la maquinària, a tots plegats, se'ns rovella !. En aquest sentit, res més gratificant que lubricar-se i empapar-se amb tot allò que ens ajudi a renovar-nos i actualitzar-nos
Aquesta crida té un sentit, ja que aquest conjunt d'espais naturals protegits -que hauríem d'ampliar- formen part d'una xarxa d'espais naturals que en un futur hauran de sostenir les nostres ciutats. És cert que en altres ocasions ja hem parlat de la importància dels espais naturals de la plana, però del que no hem fet esment és del rol dels espais naturals protegits que es troben a la serralada.
Aquests espais tenen per objectiu conservar un conjunt d'espècies animals i vegetals així com garantir l'existència d'un paisatge, a voltes únic, en una àrea que està sotmesa a una forta pressió antròpica expressada de diverses maneres i formes. El grau de protecció d'aquests espais ha de ser compatible amb les activitats que desenvolupa la gent que hi viu i amb els usuaris que volen gaudir-ne.
Ara bé, hem de ser conscients que a vegades la conservació de determinats ecosistemes o indrets concrets implica que hem de renunciar a desenvolupar certes activitats bé siguin de lleure, industrials, urbanístiques o esportives. La virtut de la gestió d'aquests espais protegits resideix en aplicar, intel·ligentment, polítiques de conservació que poden ser conflictives, però moltes vegades necessàries. La destresa esdevé genialitat quan s'aconsegueixen aplicar les polítiques de conservació amb el suport dels usuaris afectats.
Sabadell, 1 d'abril de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
Ara bé, la nostra ha estat una comarca pionera amb tot això dels cinturons; primer amb el famós cinturó roig en el qual érem una part important, potser no la sivella, però Déu n'hi do. Més tard els projectes d'infraestructures viàries també se les ha anomenat cinturons, per exemple el famós quart cinturó. Tot això per definir un munt de coses que es troben o es localitzen en un trajecte que defineix una circumferència que té en el seu origen, per uns, la cosmopolita Barcelona o, per altres, la decadent i ensopida metròpoli de la Mediterrània occidental (ja se sap, tot depèn dels ulls amb què t'ho miris!).
També es cert, que moltes vegades es parla de corona i no pas de cinturó, sinó fixeu-vos com els planificadors moltes vegades parlen de les ciutats de la segona corona metropolitana per definir, entre d'altres, Sabadell i Terrassa. La raó de la denominació règia no se sap si es deu a la tradició monàrquica de Barcelona o bé l'esperit de ser coronats que alguns polítics del pla de Barcelona anel·len des de fa temps.
Deixant de banda les qüestions de corona -més propis de la "corte y villa"- i de cinturons, permeteu-me que ens endinsem amb tot això dels espais naturals que ens envolten. Amb un breu repàs a la nostra bibliografia esbrinarem que a la comarca hi trobem diferents espais naturals de notòria rellevància des de la perspectiva natural i científica. Aquest fet ha comportat que alguns d'ells mereixin cert grau de protecció com són els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, el massís del Montseny, el Parc Metropolità de Collserola o els espais inclosos en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) com són els ja esmentats i els Cingles de Bertí, la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, Gallifa, la Serra de Collserola i les Serres de Montnegre-Corredor.
Aquest grau de protecció, com podem comprovar, és divers i alhora respon a situacions i problemàtiques força diferents. Si fa vint anys el principal problema del Parc de Sant Llorenç era que les urbanitzacions no coronessin el cim de la Mola, avui en dia aquest ja no és un problema. Aquest exemple ens il·lustra que en cada època els problemes, i per tant les solucions, són les que són. Per això, perllongar inamovible la gestió que ens ha permès evitar un problema - A hores d'ara ja resolt- ens pot portar a un procés de decadència I això què vol dir? Senzillament que cal, constantment, estar amatents a quins són els problemes i les causes que en l'actualitat degraden o poden degradar el que volem conservar. Aquesta tasca pot ser del tot lògica però a voltes sospites que la maquinària, a tots plegats, se'ns rovella !. En aquest sentit, res més gratificant que lubricar-se i empapar-se amb tot allò que ens ajudi a renovar-nos i actualitzar-nos
Aquesta crida té un sentit, ja que aquest conjunt d'espais naturals protegits -que hauríem d'ampliar- formen part d'una xarxa d'espais naturals que en un futur hauran de sostenir les nostres ciutats. És cert que en altres ocasions ja hem parlat de la importància dels espais naturals de la plana, però del que no hem fet esment és del rol dels espais naturals protegits que es troben a la serralada.
Aquests espais tenen per objectiu conservar un conjunt d'espècies animals i vegetals així com garantir l'existència d'un paisatge, a voltes únic, en una àrea que està sotmesa a una forta pressió antròpica expressada de diverses maneres i formes. El grau de protecció d'aquests espais ha de ser compatible amb les activitats que desenvolupa la gent que hi viu i amb els usuaris que volen gaudir-ne.
Ara bé, hem de ser conscients que a vegades la conservació de determinats ecosistemes o indrets concrets implica que hem de renunciar a desenvolupar certes activitats bé siguin de lleure, industrials, urbanístiques o esportives. La virtut de la gestió d'aquests espais protegits resideix en aplicar, intel·ligentment, polítiques de conservació que poden ser conflictives, però moltes vegades necessàries. La destresa esdevé genialitat quan s'aconsegueixen aplicar les polítiques de conservació amb el suport dels usuaris afectats.
Sabadell, 1 d'abril de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada