Manel Cunill i Llenas

(publicat al Diari de Sabadell) A les portes de la primavera, el govern del partit popular de Madrid aprovava, amb el suport de CiU, un nou text legal sobre el règim del sòl i valoracions, més conegut com la nova llei del Sòl. Aquest text arranca de la necessitat a nivell estatal de normalitzar una anterior Llei que el seu dia va ser declarada parcialment inconstitucional. Independentment de la necessitat de normalitzar el marc legal de l'Estat, un altre objectiu essencial i bàsic d'aquest nou text és el d'augmentar l'oferta de sòl, fent possible que tot el sòl que encara no ha estat incorporat al procés urbà, a excepció del que calgui preservar, es pugui incorporar com a sòl susceptible de ser urbanitzat. Aquest objectiu de la llei es concreta precisament en una nova classificació del sòl i en un nou règim de valoracions. En aquest sentit, passem a tenir tres classes de classificació del sòl: urbà, no urbanitzable i urbanitzable. En el nostre cas, desapareix la

(publicat al Diari de Sabadell) Quan ja han passat certs dies del desastre de la bassa de les mines d'Aznalcóllar, i després de l'interessant reportatge de l'altre diumenge de l'equip de 30 minuts, a molts ja no ens queden gaire sospites que l'esmentada bassa era més aviat un abocador de residus tòxics i perillosos sota cap mena de control i de generosa rendabilitat econòmica. Però, mentre els polítics de la meseta i del sud de la península encara es tiren els plats, i la Ministra del ram encara no ha plegat veles, els xicots del Ministerio de Fomento ens han enviat cap al Vallès el projecte del Quart Cinturó o Autovia orbital de Barcelona. L'estratègia del Ministerio de Fomento, amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya, consisteix en dividir el projecte del Quart Cinturó en dos trams (per provar allò tan espanyol de "divide y vencerás"). Doncs bé, el mes d'abril de 1997, tot just ara fa un any, la Dirección General de Carreteras