La llei de la terra

(publicat al Diari de Sabadell)

A les portes de la primavera, el govern del partit popular de Madrid aprovava, amb el suport de CiU, un nou text legal sobre el règim del sòl i valoracions, més conegut com la nova llei del Sòl. Aquest text arranca de la necessitat a nivell estatal de normalitzar una anterior Llei que el seu dia va ser declarada parcialment inconstitucional.

Independentment de la necessitat de normalitzar el marc legal de l'Estat, un altre objectiu essencial i bàsic d'aquest nou text és el d'augmentar l'oferta de sòl, fent possible que tot el sòl que encara no ha estat incorporat al procés urbà, a excepció del que calgui preservar, es pugui incorporar com a sòl susceptible de ser urbanitzat. Aquest objectiu de la llei es concreta precisament en una nova classificació del sòl i en un nou règim de valoracions. En aquest sentit, passem a tenir tres classes de classificació del sòl: urbà, no urbanitzable i urbanitzable. En el nostre cas, desapareix la figura del sòl urbanitzable no programat, que passa amb aquesta nova Llei a sòl urbanitzable.

L'existència del sòl urbanitzable no programat permetia gaudir d'una reserva de sòl que per a la seva urbanització requeria d'una tramitació molt més complexa que la simple tramitació per a urbanitzar en un sòl qualificat d'urbanitzable. La normativa catalana en definitiva permetia una major regulació del sòl urbanitzable. Així doncs, el conflicte no rau tant en la supressió d'una categoria de sòl, sinó en que el que era sòl urbanitzable no programat hagi passat a ser sòl urbanitzable.

En el cas de la nostra comarca, aquesta llei facilita i/o permet que espais que avui dia esdevenen estratègics en el marc dels espais naturals de la plana del Vallès siguin més vulnerables a la seva urbanització. Aquest és el cas de Gallecs i de Torre Negra, on ambdós paratges són qualificats com a urbanitzables no programats i ara perdran aquesta condició.

Recentment el Director General d'Ordenació del Territori i Urbanismes tranquil·litzava a l'auditori ecologista i apel.lava al bon criteri de l'Administració per vetllar per la protecció d'aquests espais. Afirmava que l'impacte de la Llei no havia de ser negatiu, sempre i quan l'Administració competent fos diligent.

Tot i així, la incertesa de l'actual text ha comportat que tant el municipi de Sant Cugat del Vallès com el de Mollet hagin accelerat el procés de modificació dels respectius Plans Generals d'Ordenació Municipal per tal que les zones de la Torre Negra i Gallecs, avui dia qualificades de sòl urbanitzable, esdevinguin espais no urbanitzables i d'especial protecció. 

En el context del Vallès cal dir que, abans d'aprovar la llei, prop de 4.120 hectàrees eren qualificades com urbanitzables no programades i, per tant, la possibilitat que esdevinguessin urbanes era més dificultosa que no pas  les 9.859 hectàrees de sòl urbanitzable programat que existien. Amb aquesta llei la potencialitat de sòl urbanitzable a la nostra comarca a passat a ser de quasi 14.000 hectàrees.

Per tant, en l'àmbit del Vallès, i com ja hem comentat en altres ocasions, és necessari emprendre altres mesures per tal de garantir la protecció d'espais naturals avui dia més sensibles a ser urbanitzats. Aquestes mesures passen, per exemple,  perquè a nivell del Govern de Catalunya s'incloguin aquest espais naturals de la Plana com una peça clau de vertebració territorial en el Pla General Metropolità de Barcelona i, al mateix temps, es qualifiquin de no urbanitzables.

A finals de segle XX pensar que el Vallès ha de créixer amb 14.000 hectàrees més de sòl urbà és un despropòsit ambiental i, fins i tot, social. La virtut d'aquesta comarca passa precisament per garantir l'actual estructura de sistemes urbans i la xarxa d'espais naturals que és el que dóna identitat territorial i qualitat de vida al Vallès

Molt probablement aquesta llei del sòl hauria de prendre un altre nom i fins i tot altres mesures. Crec que no podem confondre el que és la política del sòl amb la necessitat de dotar-se d'espais per obtenir nous habitatges o bé habitatges a preu més barat. L'estratègia de qualificar més sòl per abaratir el cost dels habitatges, a través de la llei del mercat, és pecar d'ingenuïtat.

Els béns naturals com la terra, l'aigua, l'aire, els boscos, la biodiversitat només es regulen quan esdevenen recursos. Bens per ser explotats i obtenir a canvi serveis o beneficis. Molt probablement hauríem de pensar en una llei del sòl que precisament regulés l'ús i evités l'abús que fem del territori, i deixar per un altre marc normatiu la regulació i les polítiques necessàries per permetre millores en el mercat immobiliari. Segurament que aquesta altra llei seria més eficaç, alhora que intervindria en polítiques fiscals que evitessin perpetuar l'envelliment dels edificis, el tancament d'habitatges o bé la renovació dels teixits urbans.