Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2000

Una espelma per Torrebonica

(publicat al Diari de Sabadell) A les portes de les Festes de Nadal, la campanya d’oposició al projecte de   transformar el paratge natural de Torrebonica i Can Bonvilà en un macrocamp de golf, privat i elitista, continua denunciant una pila d’irregularitats d’un projecte que el millor que podrien fer els promotors és retirar-lo. Fa pocs dies els centres excursionistes de la comarca, agrupats a la vegueria del Vallès de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, varen organitzar una marxa excursionista per Torrebonica, amb el suport de les entitats contràries al camp de golf. De ben segur que les més de dues mil persones que participaren en l’acte de protesta són, amb escreix, molt superior a l’irrisori nombre de golfistes que gaudirien d’aquest espai, en el supòsit que aquest projecte tirés endavant. A la classe política que pren decisions que, lamentablement, no ens varen acompanyar a la marxa excursionista de l’altre dia, els recomanaria modestament dues suggerènc

Ni Bush ni Gore: Nader!

(publicat al Diari de Sabadell) Ja fa dies que tot això de les eleccions americanes omplen els diaris i la programació de les cadenes de televisió d’arreu del món. Però el més sorprenent és que cada dia que passa els recomptes i recomptes de vots fan trontollar els resultats de les eleccions més tecnològiques de les que es fan i es desfan. Si primer era Florida ara li ha tocat el torn a New Mexico. Imagineu-vos el dia que votem a través de la xarxa!. Finalment, potser ja no ens creurem els resultats de les eleccions ni les d’aquí ni les d’allà. S’ha de reconèixer que aquesta vegada l’elecció del President dels Estats Units d’Àmerica s’ha convertit en un “show” que ha superat la previsió dels més optimistes. Com a bon espectacle mediàtic, ha batut records d’audiència i expectativa, i ara allò que s’havia de resoldre en una nit ja s’ha convertit en un “culebrot”. De totes maneres tenim tendència, tots plegats, a ridiculitzar aquesta històrica elecció de President dels EUA, però

La bondad de les infraestructures

(publicat al Diari de Sabadell) Ja fa una colla d'anys que això de reivindicar infraestructures ha esdevingut una praxis de molts dels nostres governants, malgrat que els arguments postulats no sempre han estat del tot solvents. Sembla ser que demanar infraestructures respon a una bondat innata de les mateixes, quan moltes vegades són innecessàries o bé responen a interessos molt particulars. De fet d'infraestructures ho són moltes coses, per exemple les canonades d'aigües potables, el clavegueram, el cable, el ferrocarril, les línies elèctriques però allò que majoritariament els ciutadans associem a aquest mot són les carreteres i les autopistes. A llarg d'aquests darrers anys el desenvolupament econòmic i social del país, en part, és deu a l'existència d'una xarxa de carreteres i autopistes, especialment de les autopistes. Tot i així l'existència dels peatges i una deficient xarxa de carreteres no ens ha p

El Pla Hidro-ilògic?

Esperem que la resposta a les esmentades reivindicacions no sigui el silenci del Govern de l’Estat o en el cas nostre, del Govern de Catalunya que ostenta una part important de les competències en matèria d’aigües. Menys encertat seria resoldre aquest afer tot recorrent als tòpics de la solidaritat o de l’espoliació entre els territoris, per tal de no afrontar el debat de fons. Sembla ser que el debat de fons és el dèficit hídric que pateixen o patiran determinades zones de la península ibèrica els propers anys. En el cas de Catalunya, primer de tot ens haurien d’aclarir que és això del “dèficit hídric” ja que algú el xifra en 350.000Hm3 i altres en 180.000Hm3. Òbviament caldria explicar que volen dir aquestes xifres?, és l’aigua que necessita actualment el país?, és a dir hi ha algú que no té aigua? En aquest darrer aspecte cal dir que l’administració actuant ha estat poc encertada en explicar a la ciutadania perquè necessitem aquesta aigua i d’altra banda donar a entendre que l’aig

Un altre forat a Collserola

Ja fa setmanes que el timbal dels pensadors territorials del barri marítim no para de repicar. L'objectiu és clar: hem de tornar a foradar la serra de Collserola, sembla ser per resoldre uns col.lapses de trànsit que es produeixen a la regió metropolitana de Barcelona. Alguns mal pensats diuen que hi ha ganes d'organitzar alguna inauguració sonada i per tant res millor que promoure una nova obra pública, d'aquelles que fan patxoca. D'ençà de l'anunci de promoure aquesta nova infraestructura a l'àmbit de la Regió Metropolitana ha esta diverses les veus que han opinat sobre la viabilitat i l'encert de fer el túnel d'Horta. S'ha d'agrair les aportacions que han postulat, entre d'altres idees, la de promoure l'ús del transport col.lectiu com idea força per tal de posicionar-se sobre el projecte. S'ha de reconèixer que aquestes actituds ens permeten afirmar que les premisses ambientals comencen a percolar entre els no iniciats en aquesta

Especular amb el sòl

(publicat al Diari de Sabadell) En aquest país i, perquè no dir-ho, en aquesta ciutat, acusar a algú d'especulador és poc menys que políticament incorrecte per bé que socialment és més que acceptable i fins i tot just. I ho dic no només per aquells propietaris que esperen que el preu del sòl o dels habitatges s'enlairin pels núvols per tal de vendre-ho per sobre del valor real, sinó també per aquells que des de l'Administració pública o institucions financeres es dediquen a promoure requalificacions urbanístiques per tal de transformar espais naturals en sòls urbans, ja siguin per a usos industrials o per equipaments privats. Al Vallès tenim dos exemples clars i d'actualitat. L'un és el cas de la companyia Cobega que pretén que la Generalitat li requalifiqui l'espai natural de Can Fenosa, situat al voltant del riu Besòs en els municipis de Montornès i Martorelles, per construir una nova factoria. Per altra banda, "la Caixa" que amb l'operac

ONGs i partits

(publicat al Diari de Sabadell) Fa pocs dies que transcendia la no incorporació d'en Mendiluce a la presidència de Greenpeace Internacional, malgrat que s'havia anunciat el seu nomenament a tort i a dret. Sembla ser que la incompatibilitat d'exercir el seu càrrec electe d'eurodiputat pel PSOE i la presidència de Greenpeace ha estat la causa que en Mendiluce no encapçali, finalment, la representació d'aquesta organització ecologista d'àmbit internacional. El polifacètic i extravertit eurodiputat socialista declarava la seva perplexitat pel rebuig de Greenpeace al seu nomenament definitiu i enunciava que la marginalització de la classe política fomenta casos com el que avui dia s'està vivint en terres d'Àustria. No cal dir que el xicot exagera al portar determinades resolucions que l'afecten personalment a extrems poc dignes. Cal afegir que alguns tertulians i polítics s'afegeixen a donar suport a les esmentades declaracions, amb una actitu