El Pla Hidro-ilògic?
Esperem que la resposta a les esmentades reivindicacions no sigui el silenci del Govern de l’Estat o en el cas nostre, del Govern de Catalunya que ostenta una part important de les competències en matèria d’aigües. Menys encertat seria resoldre aquest afer tot recorrent als tòpics de la solidaritat o de l’espoliació entre els territoris, per tal de no afrontar el debat de fons. Sembla ser que el debat de fons és el dèficit hídric que pateixen o patiran determinades zones de la península ibèrica els propers anys.
En el cas de Catalunya, primer de tot ens haurien d’aclarir que és això del “dèficit hídric” ja que algú el xifra en 350.000Hm3 i altres en 180.000Hm3. Òbviament caldria explicar que volen dir aquestes xifres?, és l’aigua que necessita actualment el país?, és a dir hi ha algú que no té aigua?
En aquest darrer aspecte cal dir que l’administració actuant ha estat poc encertada en explicar a la ciutadania perquè necessitem aquesta aigua i d’altra banda donar a entendre que l’aigua del riu no té altre sentit i funció que esdevenir un recurs exclusiu per l’activitat humana. Sense cap mena de dubte aquí rau la clau de volta d’aquest debat.
En primera instància ens hauríem de pregunta Perquè volem o necessitem més aigua?. En aquest punt crec que s’ha estat poc clar, i la informació publicada poc solvent. D’altra banda existeixen usos o destins que se li vol donar l’aigua que són més que discutibles. Actualment, també existeix la tecnologia i la tècnica suficient com per reduir el consum d’aigua, reutilitzar l’aigua de les depuradores i promoure actuacions més sostenibles que la simple construcció de canonades per practicar transvasaments entre conques.
Els rius són les arteries dels nostres sistemes naturals, font de vida de moltes espècies animals i vegetals i reguladors al llarg del seu curs de l’aigua que recull i transporta. En el cas del Delta de l’Ebre, el riu ha estat el “responsable” de portar els sediments que s’han acumulat formant aquest impressionat espai natural de la mediterrània, terra de pas de moltes espècies d’ocells.
En el supòsit d’un transvasament de cabals del riu Ebre cap altres conques implicaria, des de la perspectiva ambiental, la salinització del delta i la pèrdua de sediments, per bé que aquest darrer factor s’ha accentuat amb l’existència dels embassaments que regulen l’aigua dels rius de la conca de l’Ebre. Es a dir com menys aigua porti el riu més aigua salada del mar penetrarà cap a l’interior dificultant les activitats agràries tradicionals i la persistència de determinades espècies.
Per tant, el que hem de fer es prendre consciència política i econòmica de la funció ecològica del rius, en segon terme avaluar les necessitat reals pel que fa al consum d’aigua i en tercer lloc promoure accions encaminades a l’aprofitament dels milions de litres que tirem al clavegueram.
El que no té sentit, en un país mediterrani com el nostre, és que destinem l’aigua per regar camps de golf (grans consumidors d’aigua) i com en el cas de Torrebonica agreujat per la contaminació que els biocides provocaria a l’aigua potable que avui s’obté del seu aqüífer. D’altra banda a l’Àrea metropolitana de Barcelona existeixen un nombre important de depuradores que generen amb escreix, després d’abocar el cabal ecològic corresponent, el suposat dèficit hídric que tenim o tindríem en un futur.
El Pla hidrològic no el podem confondre amb un compromís de l’Administració actuant d’invertir mils de milions de pessetes (les primeres xifres parlen de l’ordre de 600.000 milions) per fer obres d’enginyeria per portar aigua d’una banda a l’altre del territori o bé per disposar de més aigua per les empreses que es dediquen a la compra i venda d’aquest bé natural.
El Pla ha de ser un eina eficaç capaç d’aprofitar l’aigua que consumeix i genera un territori i dotat de mecanismes que garanteixin l’ús sostenible de l’aigua i penalitzi l’abús o mal ús. L’aigua és un bé estratègic, però encara ho és més aquella que consumim i no aprofitem.
Sabadell, 16 d’octubre de 2000 (publicat al Diari de Sabadell)
En el cas de Catalunya, primer de tot ens haurien d’aclarir que és això del “dèficit hídric” ja que algú el xifra en 350.000Hm3 i altres en 180.000Hm3. Òbviament caldria explicar que volen dir aquestes xifres?, és l’aigua que necessita actualment el país?, és a dir hi ha algú que no té aigua?
En aquest darrer aspecte cal dir que l’administració actuant ha estat poc encertada en explicar a la ciutadania perquè necessitem aquesta aigua i d’altra banda donar a entendre que l’aigua del riu no té altre sentit i funció que esdevenir un recurs exclusiu per l’activitat humana. Sense cap mena de dubte aquí rau la clau de volta d’aquest debat.
En primera instància ens hauríem de pregunta Perquè volem o necessitem més aigua?. En aquest punt crec que s’ha estat poc clar, i la informació publicada poc solvent. D’altra banda existeixen usos o destins que se li vol donar l’aigua que són més que discutibles. Actualment, també existeix la tecnologia i la tècnica suficient com per reduir el consum d’aigua, reutilitzar l’aigua de les depuradores i promoure actuacions més sostenibles que la simple construcció de canonades per practicar transvasaments entre conques.
Els rius són les arteries dels nostres sistemes naturals, font de vida de moltes espècies animals i vegetals i reguladors al llarg del seu curs de l’aigua que recull i transporta. En el cas del Delta de l’Ebre, el riu ha estat el “responsable” de portar els sediments que s’han acumulat formant aquest impressionat espai natural de la mediterrània, terra de pas de moltes espècies d’ocells.
En el supòsit d’un transvasament de cabals del riu Ebre cap altres conques implicaria, des de la perspectiva ambiental, la salinització del delta i la pèrdua de sediments, per bé que aquest darrer factor s’ha accentuat amb l’existència dels embassaments que regulen l’aigua dels rius de la conca de l’Ebre. Es a dir com menys aigua porti el riu més aigua salada del mar penetrarà cap a l’interior dificultant les activitats agràries tradicionals i la persistència de determinades espècies.
Per tant, el que hem de fer es prendre consciència política i econòmica de la funció ecològica del rius, en segon terme avaluar les necessitat reals pel que fa al consum d’aigua i en tercer lloc promoure accions encaminades a l’aprofitament dels milions de litres que tirem al clavegueram.
El que no té sentit, en un país mediterrani com el nostre, és que destinem l’aigua per regar camps de golf (grans consumidors d’aigua) i com en el cas de Torrebonica agreujat per la contaminació que els biocides provocaria a l’aigua potable que avui s’obté del seu aqüífer. D’altra banda a l’Àrea metropolitana de Barcelona existeixen un nombre important de depuradores que generen amb escreix, després d’abocar el cabal ecològic corresponent, el suposat dèficit hídric que tenim o tindríem en un futur.
El Pla hidrològic no el podem confondre amb un compromís de l’Administració actuant d’invertir mils de milions de pessetes (les primeres xifres parlen de l’ordre de 600.000 milions) per fer obres d’enginyeria per portar aigua d’una banda a l’altre del territori o bé per disposar de més aigua per les empreses que es dediquen a la compra i venda d’aquest bé natural.
El Pla ha de ser un eina eficaç capaç d’aprofitar l’aigua que consumeix i genera un territori i dotat de mecanismes que garanteixin l’ús sostenible de l’aigua i penalitzi l’abús o mal ús. L’aigua és un bé estratègic, però encara ho és més aquella que consumim i no aprofitem.
Sabadell, 16 d’octubre de 2000 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada