Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, 26 de setembre de 2017) Font: Greenpeace New Zealand (juliol 1985) Font. Greenpeace New Zealand (Juliol 1985) Quan el govern d'un Estat perd els papers només li queda recórrer a la força amb la qual s'ha dotat per imposar el seu ordre. Malauradament passa aquí i a altres països del nostre entorn. Les comunitats més amables i feminitzades resolen les desavinences amb altres mètodes, però aquesta no sempre és la divisa que circula per la vella Europa. Avui, encara agrada massa recórrer als estats-fronteres, com per exemple és el cas de Turquia, Grècia o Espanya, per amagar les seves vergonyes ètiques i la vulneració dels drets humans. Només recordant el paper galdós d'aquests estats amb els refugiats, sigui a Ceuta, Melilla o l'Illa de Lesbos, és suficient per comprovar-ho. L'exercici de la força per imposar l'anomenada "raó d'estat" porta associada la pràctica de la violència sobre algú. Per aquest motiu,

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 19 de setembre de 2017) Hi ha frases que destil·len la identitat de les diverses opcions polítiques i de pensament que aquests dies de setembre es propaguen per les xarxes socials i els mitjans de comunicació. El batibull mediàtic i les estratègies de desinformació estan a l’ordre del dia. És notori que el govern de l’Estat amb el suport explícit de Ciutadans i el PSOE han decidit atemorir als partidaris de celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Això sí, dotats de les forces coercitives que es financen amb els tributs dels ciutadans. En poques paraules: presenciem l’exercici de la força contra la deliberació parlamentària. Als que ens trobem confortables en un entorn liberal d’esquerres i partidaris de la sobirania popular ens enutja aquest mantra de “l’imperi de la de llei” al qual apel·len diàriament certes forces polítiques de l’Estat contràries a la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. És obvi

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 12 de setembre de 2017) Les ciutats i viles del Vallès no són uniformes. Responen a l'esdevenir de la seva història i llurs circumstàncies, bé per motius propis o aliens. Si una virtut té el coneixement, és que ens permet interpretar quines de les decisions han estat més fecundes o bé quines han generat conseqüències no volgudes. I en aquest context convida a reflexionar l'impacte que ha comportat per a moltes viles les asimetries del territori. Un dels exemples clàssics al Vallès han estat les asimetries fluvials. Per exemple, a tocar de casa ho podem comprovar amb el que ha succeït a llevant del riu Ripoll. Tot el que és urbà, que agrupa els districtes segon i setè com és el cas de Torre-Romeu, el Poble Nou, el Raval d'Amàlia o el polígon de Can Roqueta, desprèn una identitat pròpia i diferenciada de la resta de la trama urbana de la ciutat. Ni millor ni pitjor, diferent. Aquesta diversitat pot aportar elements positius i

(Publicat al Diari de Sabadell, Dimarts 5 de setembre de 2017) Bici Aquests dies, bona part de la ciutadania acostumem a voltar amb el nostre vehicle per indrets poc habituals. Això ens permet observar i experimentar com circulem tots plegats i quin ús fem de la xarxa viària d'alta capacitat o de les carreteres comarcals. Els dies de vacances moltes viles d'estiueig experimenten rècords d'ocupació dels diferents serveis que ofereixen. Històricament, al mes d'agost l'autopista AP-7 és quan més cotxes hi circulen i quan el nombre de camions disminueix de l'ordre d'un 25%. Avui encara podríem dir que aquesta via de pagament encara és de turistes. Independentment de les dades estivals, és evident que un dels reptes més importants que té el Vallès és gestionar la xarxa d'autovies i autopistes que hi passen i el connecten tant amb Barcelona com amb la Selva i el Penedès. A banda de la xarxa d'alta capacitat, també és bàsic refer la xarxa capil·lar