La força d'Estat

(Publicat al Diari de Sabadell, 26 de setembre de 2017)


Font: Greenpeace New Zealand (juliol 1985)
Font. Greenpeace New Zealand (Juliol 1985)
Quan el govern d'un Estat perd els papers només li queda recórrer a la força amb la qual s'ha dotat per imposar el seu ordre. Malauradament passa aquí i a altres països del nostre entorn. Les comunitats més amables i feminitzades resolen les desavinences amb altres mètodes, però aquesta no sempre és la divisa que circula per la vella Europa. Avui, encara agrada massa recórrer als estats-fronteres, com per exemple és el cas de Turquia, Grècia o Espanya, per amagar les seves vergonyes ètiques i la vulneració dels drets humans. Només recordant el paper galdós d'aquests estats amb els refugiats, sigui a Ceuta, Melilla o l'Illa de Lesbos, és suficient per comprovar-ho.

L'exercici de la força per imposar l'anomenada "raó d'estat" porta associada la pràctica de la violència sobre algú. Per aquest motiu, també existeixen els exèrcits i certs cossos policials especialitzats amb aquests afers. Aquests dies en tenim un exemple a Catalunya amb la concentració de centenars d'efectius per imposar per la força la raó d'estat. Malauradament, aquesta "raó" va més enllà del marc legislatiu, fins i tot en prescindeix, i emana d'una legitimitat de conveniència o bé aconseguida per la força. Per aquest motiu, és molt estesa entre certa classe política la justificació inapel·lable de la força coercitiva per defensar la vigència de l'estat de dret. Una visió pròpia del segle XIX i XX que tristament ens va llegar nombrosos conflictes bèl·lics i dues guerres mundials. La lliçó d'aquestes conflagracions ens ha ensenyat que els països han de resoldre les seves diferències, internes i externes, amb el diàleg, la deliberació, el dret a vot i els drets civils en el marc del principi fonamental dels drets humans. La base de la convivència en qualsevol comunitat.

A tall d'exemple, el 10 de juliol de 1985, la raó d'estat va portar als serveis secrets francesos a col·locar dues bombes al Rainbow Warrior amb l'objectiu d'enfonsar el vaixell de l'organització ecologista Greenpeace i aturar la campanya en contra dels assaigs nuclears a Mururoa. Tristament, l'explosió de l'artefacte va comportar la mort del fotògraf Fernando Pereira, de 36 anys, i va deixar inservible el vaixell ecologista que estava amarrat en al port d'Auckland (Nova Zelanda). Gràcies a la perícia i la tenacitat dels investigadors locals, varen aconseguir identificar, i finalment detenir, els responsables de l'atac bèl·lic a Greenpeace. A partir d'aquests fets, l'estat francès va reduir la freqüència dels assaigs, però el 1995 el President Chirac va ordenar noves proves amb la conseqüent protesta internacional. Finalment el 1996 França va renunciar definitivament a realitzar més proves nuclears. Aquest episodi de la història de l'ecologisme evidencia el despropòsit de l'exercici de la força per justificar la raó d'estat. Per què, davant de l'oposició cívica i pacífica de milers i milers de persones, s'ha de respondre amb la força coercitiva? El cas de l'Estat francès contra Greenpeace malauradament no ha estat l'únic i el mapa de conflictes ambientals al món no és pas anecdòtic. Paga la pena recordar l'informe de l'organització internacional Global Witness on denunciava que el 2016 el nombre de persones assassinades en mans d'exèrcits i empreses de seguretat privada per defensar el medi ambient va ser de dues-centes. Aquesta dada delata que hi ha massa conflictes que es pretenen resoldre amb l'exercici de la força. Una pràctica que s'ha d’eradicar arreu del món.

És obvi que les persones que convivim en una societat no som homogènies. Ni pensem, ni fem el mateix. I això és positiu i saludable. Ara bé, en aquest context s'ha de reivindicar i defensar amb fermesa aquells mecanismes que prohibeixin l'ús de la força coercitiva per deliberar i acordar el nostre futur comú. Només votant serem lliures!

Sabadell, 24 de setembre de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

La Plaça zona zero

Espigolar entre deixalles