Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, divendres 25 de gener de 2008) Diuen que no és cert que els catalans estiguem deprimits i emprenyats sinó que hi ha compatriotes que llur estat d’ànim desemboca en una possible desafecció (manca d’afecte, estima, amor) cap a l’Estat. Aquesta darrera paraula no tindria més transcendència si no fos que és el mateix President del Govern qui la proclama. Ara bé, d’aquí a interpretar que volem marxar d’Espanya hi va un bon tros. Sincerament, no crec que el debat sobre el grau de displicència dels catalans o el seu estat d’ànim tingui gaire interès. Més aviat preocupen els fets i no pas les paraules "bensonants". I d’això és del que vull parlar. Independentment de la sentència del Tribunal, fa setmanes que una de les fites polítiques que validaria l’èxit de l’actual Estatut seria el traspàs a la Generalitat del servei de rodalies que ofereix Renfe. Una competència que sembla ser recull el famós Estatut que es va aprovar el juny de 2006. Per aquest mo

(Publicat al Diari de Sabadell, divendres 11 de gener de 2008) A les portes de les fartaneres de Nadal el Govern de Catalunya adjudicava part de les obres de construcció del perllongament de la línia del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Una inversió de 218 milions d’euros. Segurament, la part d’inversió més significativa atès que determina el traçat del projecte. Més endavant es licitarà i adjudicarà la resta de l’obra. Ara per ara, la darrera parada serà a Ca n’Oriac tot i la demanda ciutadana i política d’arribar a Castellar del Vallès. L’actual Govern català no ha estat gaire partidari de reformular un projecte que pateix dèficits conceptuals i tècnics més que notables tal com s’ha demostrat el darrer any. La feblesa de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sabadell i la por atàvica de perdre una inversió ha estat un escenari més que favorable per la Generalitat a l’hora d’adjudicar un projecte mediocre per a la ciutat. Això no s’ha de confondre amb la bondat de la