Pròxima estació.... Ca n'Oriac.
(Publicat al Diari de Sabadell, divendres 11 de gener de 2008)
A les portes de les fartaneres de Nadal el Govern de Catalunya adjudicava part de les obres de construcció del perllongament de la línia del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Una inversió de 218 milions d’euros. Segurament, la part d’inversió més significativa atès que determina el traçat del projecte. Més endavant es licitarà i adjudicarà la resta de l’obra. Ara per ara, la darrera parada serà a Ca n’Oriac tot i la demanda ciutadana i política d’arribar a Castellar del Vallès.
L’actual Govern català no ha estat gaire partidari de reformular un projecte que pateix dèficits conceptuals i tècnics més que notables tal com s’ha demostrat el darrer any. La feblesa de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sabadell i la por atàvica de perdre una inversió ha estat un escenari més que favorable per la Generalitat a l’hora d’adjudicar un projecte mediocre per a la ciutat. Això no s’ha de confondre amb la bondat de la inversió que en aquest sentit és una oportunitat única per Sabadell.
D’altra banda, la cultura promoguda que les infraestructures són bones per naturalesa s’ha aprofitat per determinats sectors polítics i econòmics per defugir, entre d’altres, el debat sobre la necessitat, traçat i execució d’aquesta obra; com també passa, tristament, amb altres projectes. Per exemple, si ens construeixen una autopista innecessària no deixa de ser una mala inversió. Si el traçat no satisfà, suficientment, la demanda o bé implica un elevat impacte social i ambiental s’ha de modificar. Finalment, el Govern hauria de garantir l’execució d’una obra o infraestructura, ja que sovint molts projectes, raonables i consensuats socialment, es queden al calaix. Dirimir diligentment aquests dilemes ens portarà a concloure si allò que es diu o farà és encertat.
En el cas del projecte dels “Catalans” és una necessitat ja que millorarà i garantirà la mobilitat de milers de ciutadans. A més, es tracta d’un mitjà de transport més sostenible que l’ús del cotxe. D’altra banda, pretén donar resposta a la manca d’una xarxa ferroviària capaç de garantir la mobilitat en una àrea metropolitana com la del Vallès i Barcelona.
Pel que fa el traçat del projecte de perllongament s’ha escollit un traçat poc beneficiós per a la ciutat. Rebutjar l’opció inicial de Sabadell Cruïlla ha comportat la pèrdua de centralitat i capitalitat d’aquesta línia de ferrocarril. Sense la continuació imminent de la línia cap a Granollers aquest és un projecte deficient.
Referent a la continuació de la línia fins a Castellar del Vallès, el que sembla obvi, en aquests moments, és que serà un projecte a llarg termini en el supòsit que s’opti per continuar el tren fins a la vila veïna. A més, sembla poc seriós que el compromís del Govern català s’hagi d’interpretar a partir de la nota de premsa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
En aquests moments perpetuar el debat sobre l’arribada del tren a Castellar del Vallès no sé si serà gaire proteic. En tot cas, no hauria d’hipotecar les mesures que s’han de prendre per garantir un mitjà de transport col·lectiu eficient entre Sabadell i Castellar del Vallès. I em refereixo a mesures executables els propers mesos, no pas d’aquí a deu anys. Per això i també per garantir una xarxa de ferrocarril o de transport col·lectiu eficient per l’espai territorial de Sabadell s’ha d’aconseguir un compromís ferm del Govern de Catalunya.
Avui per avui, els acords entre els dos municipis tenen poca validesa sense el concurs del Govern català. Probablement la signatura d’un conveni, dotat de compromís econòmic, entre les administracions amb el concurs d’entitats com Sabadell Cruïlla donarien credibilitat i noblesa a les paraules i promeses que hem pogut escoltar aquests darrers mesos. Les declaracions tenen el seu valor però mai són comparables a la transcendència jurídica i política dels documents signats. Com és sabut, allò que no es pot rubricar difícilment es compleix.
Tanmateix el dubte és la capacitat política dels equips de Govern municipal de Sabadell i Castellar del Vallès per liderar i aconseguir un acord d’aquesta naturalesa amb el Govern català. I encara més quan aquesta capacitat de concertar també s’ha d’exercir a nivell local prèviament. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ho tindrà fàcil, tal com ha demostrat els darrers mesos, per fer-se l’orni. (mcunill@drac.cat).
Sabadell, 8 de gener de 2008
A les portes de les fartaneres de Nadal el Govern de Catalunya adjudicava part de les obres de construcció del perllongament de la línia del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Una inversió de 218 milions d’euros. Segurament, la part d’inversió més significativa atès que determina el traçat del projecte. Més endavant es licitarà i adjudicarà la resta de l’obra. Ara per ara, la darrera parada serà a Ca n’Oriac tot i la demanda ciutadana i política d’arribar a Castellar del Vallès.
L’actual Govern català no ha estat gaire partidari de reformular un projecte que pateix dèficits conceptuals i tècnics més que notables tal com s’ha demostrat el darrer any. La feblesa de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sabadell i la por atàvica de perdre una inversió ha estat un escenari més que favorable per la Generalitat a l’hora d’adjudicar un projecte mediocre per a la ciutat. Això no s’ha de confondre amb la bondat de la inversió que en aquest sentit és una oportunitat única per Sabadell.
D’altra banda, la cultura promoguda que les infraestructures són bones per naturalesa s’ha aprofitat per determinats sectors polítics i econòmics per defugir, entre d’altres, el debat sobre la necessitat, traçat i execució d’aquesta obra; com també passa, tristament, amb altres projectes. Per exemple, si ens construeixen una autopista innecessària no deixa de ser una mala inversió. Si el traçat no satisfà, suficientment, la demanda o bé implica un elevat impacte social i ambiental s’ha de modificar. Finalment, el Govern hauria de garantir l’execució d’una obra o infraestructura, ja que sovint molts projectes, raonables i consensuats socialment, es queden al calaix. Dirimir diligentment aquests dilemes ens portarà a concloure si allò que es diu o farà és encertat.
En el cas del projecte dels “Catalans” és una necessitat ja que millorarà i garantirà la mobilitat de milers de ciutadans. A més, es tracta d’un mitjà de transport més sostenible que l’ús del cotxe. D’altra banda, pretén donar resposta a la manca d’una xarxa ferroviària capaç de garantir la mobilitat en una àrea metropolitana com la del Vallès i Barcelona.
Pel que fa el traçat del projecte de perllongament s’ha escollit un traçat poc beneficiós per a la ciutat. Rebutjar l’opció inicial de Sabadell Cruïlla ha comportat la pèrdua de centralitat i capitalitat d’aquesta línia de ferrocarril. Sense la continuació imminent de la línia cap a Granollers aquest és un projecte deficient.
Referent a la continuació de la línia fins a Castellar del Vallès, el que sembla obvi, en aquests moments, és que serà un projecte a llarg termini en el supòsit que s’opti per continuar el tren fins a la vila veïna. A més, sembla poc seriós que el compromís del Govern català s’hagi d’interpretar a partir de la nota de premsa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
En aquests moments perpetuar el debat sobre l’arribada del tren a Castellar del Vallès no sé si serà gaire proteic. En tot cas, no hauria d’hipotecar les mesures que s’han de prendre per garantir un mitjà de transport col·lectiu eficient entre Sabadell i Castellar del Vallès. I em refereixo a mesures executables els propers mesos, no pas d’aquí a deu anys. Per això i també per garantir una xarxa de ferrocarril o de transport col·lectiu eficient per l’espai territorial de Sabadell s’ha d’aconseguir un compromís ferm del Govern de Catalunya.
Avui per avui, els acords entre els dos municipis tenen poca validesa sense el concurs del Govern català. Probablement la signatura d’un conveni, dotat de compromís econòmic, entre les administracions amb el concurs d’entitats com Sabadell Cruïlla donarien credibilitat i noblesa a les paraules i promeses que hem pogut escoltar aquests darrers mesos. Les declaracions tenen el seu valor però mai són comparables a la transcendència jurídica i política dels documents signats. Com és sabut, allò que no es pot rubricar difícilment es compleix.
Tanmateix el dubte és la capacitat política dels equips de Govern municipal de Sabadell i Castellar del Vallès per liderar i aconseguir un acord d’aquesta naturalesa amb el Govern català. I encara més quan aquesta capacitat de concertar també s’ha d’exercir a nivell local prèviament. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ho tindrà fàcil, tal com ha demostrat els darrers mesos, per fer-se l’orni. (mcunill@drac.cat).
Sabadell, 8 de gener de 2008
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada