Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 25 d'abril de 2017) Més del 50% de l'estudi per dibuixar la B-40 La diferència entre notícia i propaganda ja fa anys que s’ha diluït. Sovint moltes de les notes de premsa i escenificacions mediàtiques dels homes de poder i llurs corporacions, siguin públiques o privades, ens envaeixen en forma de titulars i ressenyes interessades. En aquest món de la immediatesa per publicar la notícia, de la informació parcial de l’emissor i la velocitat de les xarxes socials dificulten dirimir amb rigor entre què és propaganda o bé notícia. En aquesta disjuntiva, l’assaig dels escriptors nord-americans Noam Chomsky i Edward S. Herman, “Els guardians de la llibertat” editat el 1988 en anglès i més tard en espanyol ho descriu amb encert aquestes pràctiques de les classes dominants per crear estats d’opinió favorables pel seu profit. Precisament un exemple d’aquesta mena de pràctiques és la notícia de la trobada del conseller Rull amb els presiden

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 25 d'abril de 2017) Quan algú ens interpel·la sobre el lloc en vivim de ben segur que li esmentem el nom de la ciutat on dormim. Si el llogarret on pernoctem és un poble, sovint apel·lem a la ciutat propera més gran. La que té més habitants. I si el nostre interlocutor és de terres forasteres sempre ens queda Barcelona com a punt de referència. Ara bé, si aprofundim amb la nostra actual identitat territorial continuaríem amb el nom del carrer, el número de la porta i pis, la lletra de l’escala, el codi postal, la ciutat, la província i el país. Un conjunt de dades alfanumèriques de reconeixement institucional que substitueixen els nostres referents territorials. Per sort o per vanitat de les classes dominants aquí encara mantenim un prolífic nomenclàtor per perpetuar la memòria de les persones significants. Això sí, amb un biaix de gènere i de poder notable. Tot i així, en altres contrades els carrers i les avingudes de renom les identifiq

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 11 d'abril de 2017) Rambla de Sabadell, abril 2017 La setmana passada l'equip de govern municipal avançava algunes idees de la proposta que estan treballant pel centre de la ciutat. Per exemple, s'apunten actuacions com ara més carrers per a vianants i carrils exclusius pels autobusos, però sense esmentar quins seran els vials escollits. Aquesta informació, en part, es fia per més endavant amb el projecte de mobilitat urbana al centre pels anys 2017 i 2018 que es pretén aprovar en el ple municipal del mes de juny. Fins llavors, no es coneixeran els detalls de la proposta municipal. Tot i així, a partir de les declaracions dels responsables municipals s'entreveu que aquest projecte va per llarg i es fraccionarà per etapes. Precisament, la primera fase coincidirà aproximadament amb la finalització de l'actual mandat municipal presidit per la provisionalitat dels resultats del 2015. I això, de ben segur, limitarà l'abas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 4 d'abril de 2017) L’espai periurbà el constitueix el conjunt d’ecosistemes naturals que envolten les ciutats. Allò que no ha quedat urbanitzat però que viu sota la influència dels grans conglomerats urbans. A vegades, també esdevé l’habitació dels mals endreços d’aquest teixits metropolitans. A redós d’aquesta expressió, sovint també es parla d’agricultura periurbana. Una activitat agrària de proximitat que aporta benestar a les ciutats que l’envolten, sigui pel valor ambiental o bé social que significa l’existència dels espais agraris. Això també ha comportat l’impuls de polítiques públiques en defensa d’aquests espais productius i, per tant, el seu reconeixement. Agricultura periurbana (El Vallès) Ara bé, aquests espais en cap cas s’han de percebre com un parc urbà o un equipament de lleure. Sovint la causa d’aquesta confusió és deguda a l’existència de certa literatura tècnica d’àmbit local i administrativa que pretén catalogar e