Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, 27 d'abril de 2005) Fa pocs dies que els mitjans de comunicació es feien ressò del nou Pla d’habitatge que impulsa el Govern de Catalunya. L’objectiu d’aquest pla és promoure la construcció de 76.500 vivendes, la meitat de les quals serien de protecció oficial i la resta sense determinar. El cost de la urbanització de les 1.525 hectàrees que s’ocuparien, avui no qualificades d’urbanitzables, majoritàriament la realitzaria l’Institut Català del Sòl. A priori, la bondat de l’administració pública per regular l’enfollit mercat immobiliari sembla més que raonable. Ara bé, la solució segurament no passa només per augmentar l’oferta de més habitatges sinó per regular el mercat de l’oferta i demanda dels crèdits hipotecaris. També caldria evitar que el sector immobiliari esdevingui el refugi dels milers d’euros que es deixen d’invertir en sectors de l’economia productiva o del coneixement. Avui el preu d’un habitatge el fixa la capacitat d’endeutament que t

(Editorial de la revista número 15 del Dia de la Terra, abril 2005) Ja entrat el mes d’abril celebrem des de fa anys el dia de la terra, en concret el dia 22. Aquesta iniciativa ambientalista internacional va ser adoptada per l’ecologisme català ara fa justament 15 anys amb l’esperit de formalitzar el nostre espai de celebració compartit amb altres comunitats d’arreu de la terra (el primer Dia de la Terra es va celebrar als EUA fa 35 anys). Tot plegat, amb l’esperit de diferenciar-nos, en aquella època, de la proliferació d’iniciatives governamentals més preocupades en patrimonialitzar la defensa del medi que en prendre mesures eficients. Si bé és cert que la universalització de la defensa de la natura ha estat positiu, durant els darrers anys no ha estat tan satisfactori pel que fa a la concreció en el nostre territori més proper, ja sigui a través de polítiques públiques o de privades. És a dir, allò del pensar globalment i actuar localment no ha estat del tot proteic. Per exemple, a