Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 1999

Medi ambient i medi natural

(publicat al Diari de Sabadell) Després de les eleccions d'octubre (aquelles que tothom va guanyar) les nostres institucions sembla ser que recuperen la normalitat; entre d'altres coses s'ha nomenat nou Govern i el Parlament recupera la seva dinàmica. Tot i així, sembla ser que les eleccions al Parlament espanyol ja escalfen motors i de nou entrarem en les dinàmiques pròpies de la campanya o dels períodes preelectorals. La constitució del nou Govern també ha implicat un canvi de titular del Departament de Medi Ambient, així com la benvinguda de noves competències llargament reivindicades des de les entitats ecologistes i sectors professionals. Em refereixo a la fusió de la Direcció General de Medi Natural (depenent del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca) amb la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient. Decisió referendada per un acord del Parlament de Catalunya promogut pel Partit Popular en el darrer debat sobre els incend

Tarragona-Sant Cugat-Girona

(publicat al Diari de Sabadell) Fa pocs dies que arreu del món es commemorava els deu anys de la caiguda del mur de Berlín, aquesta mítica barrera que simbolitzava la separació entre els països de l'Europa occidental amb els del Est. És evident que pocs elements com el mur aconseguien il·lustrar aquesta divisió, econòmica, política i social d'Europa, i per tat la seva desaparició ens ha permès gaudir de la imatge d'aquest retrobament entre els pobles d'Europa. Sembla ser que coincidint amb aquest aniversari berlinès a casa nostra hi ha altres barreres que sembla ser que s'aixecaran. I ho dic perquè allò que per molts ciutadans i ciutadanes ens semblava impossible: l'eliminació del peatges ara es veu que ja no és tan impossible. A final de la setmana passada trascendia als mitjans de comunicació l'acord entre ACESA (concessionària d'autopistes controlada per "la Caixa") i el Ministerio de Fomento pel qual a primers d'any els usuaris

Taxes per moure'ns

(publicat al Diari de Sabadell) A les portes de les eleccions per escollir el nou Parlament del país, i per tant nou govern català, els nostres polítics encaren aquest final de campanya a un ritme frenètic, propi d'una estrella de la faràndula i del neó. No entraré a valorar la campanya ni el que penso de tot plegat, però no em deixa de sorprendre que després que l'altre dia ens reuníssim milers de persones a Terrassa contra el camp de golf i l'especulació urbanística de Torrebonica i Can Bonvilà la classe política, i més el grup majoritari de l'oposició, no digui ni piu. Potser com diu l'actual cap de govern... això ara no toca!! Tot i així, al nou govern li tocarà afrontar aquest i altres temes amb decisió i empenta. Com, també, promoure una acció política, decidida i eficaç, per resoldre el que serà un dels problemes més importants pels propers anys en el context de la regió metropolitana de Barcelona, de la qual el Vallès és la segona àrea metropolitana

Fumadors i incendis

Per sort les pluges que ens anuncien el final de l'estiu ja ens han visitat amb més o menys intensitat. Malgrat que alguns actes de la festa grossa de la ciutat s'hagin suspès o bé hagin quedat deslluïts per l'arribada d'aquestes precipitacions cal rebre-les amb entusiasme, i més després d'un llarg període de sequera i amb un elevat index de perillositat de calar-se foc al bosc. Enguany els mitjans utilitzats en la lluita contra el foc han estat eficaços per evitar pifiades, com les d'altres anys, on la manca de recursos o l'actitud negligent ens portaven a presenciar, impotents, com es cremaven milers d'hectàrees del nostre patrimoni natural. Tot i així, a la nostra comarca, com ja es habitual, no ha estat exempta de incidències, i per tant els incendis també ha estat presents al llarg d'aquest estiu, però per sort cap d'ells ha esdevingut un incendi de grans dimensions. Malgrat aquesta baixa incidència a la comarca cal destacar, lamentablem

Ni dia, ni cotxes

(publicat al Diari de Sabadell) La celebració del "dia sense cotxes" cal dir que no va començar amb gaire encert, i ho dic pel lema que les institucions varen acordar per tal de convidar als ciutadans i ciutadanes a no utilitzar o abusar del cotxe. Tot i així, cal reconèixer certa habilitat a l'hora de jugar amb el prefix auto per configurar el lema: "dia de l'auto-reflexió". Pel que sembla, l'objectiu de les institucions era escollir un lema que no generés el rebuig dels automobilistes. En aquest sentit, els representants dels usuaris de l'automòbil prou que varen vetllar per evitar un lema excessivament agressiu, segons el seu criteri. Però des de la reflexió i la distància crec que més aviat el lema era poc clar; de fet era confús. Seria d'ingenu pensar que podem viure sense cotxes, però tampoc no és desitjable que esdevinguem esclaus de la motorització de les nostres viles i ciutats. Entre aquests dos extrems en el que sí que coincid

Torrebonica per a tothom

(publicat al Diari de Sabadell)  L'acte de privatitzar, associat sempre a la dreta tradicional o bé a l'actual dreta moderna i neoliberal, sembla ser que també aconsegueix l'adhesió incondicional d'una certa esquerra progressista que no sap on va i difícilment recorda d'on prové. Ja ho diuen: qui no s'adapta als nous temps no sobreviu! Però entre sobreviure i viure amb dignitat potser en fan un gra massa. Després de pregonar a tort i a dret que l'esquerra progressista necessita renovar-se, rejovenir-se, en definitiva connectar de nou amb la societat amb les noves sensibilitats socials, sembla ser que és reticent a recolzar les iniciatives a favor de garantir l'ús i gaudi del medi ambient per a tothom. Com molts dels lectors del Diari ja sabeu, recentment ha estat notícia el projecte de construir un megacamp de golf a l'espai natural de Torrebonica i Can Bonvilà. Aquest espai situat entre Terrassa, Sabadell, Matadepera i Castellar del Vallès

Privatitzar l'ús de les autopistes

(publicat al Diari de Sabadell) El motiu pel qual s'apel·la a que un servei o un bé com les carreteres, l'aigua, la sanitat, l'ensenyament, els aeroports, els ports, l'electricitat o la natura es privatitzin es deu al que s'ha anomenat la mala gestió de l'administració pública, la necessitat d'oferir un servei de qualitat, la reducció del dèficit públic, o bé a la competitivitat i globalització de l'economia. Tanmateix, quan la privatització implica la renúncia de la titularitat i control de determinats serveis i béns deixant-ho en mans només dels particulars, és un fracàs col.lectiu. Tot i així, la perversitat de la privatització no ho és tant pel fet d'assolir una eficàcia i qualitat d'uns serveis, sinó per la renúncia social, política i econòmica que implica la titularitat i control de determinats béns i serveis en mans d'uns particulars. Però si anem per parts, permeteu-me de comentar algunes coses sobre aquesta fal·lera privatitz

Sobretot aigua a dojo

(publicat al Diari de Sabadell) Ara que ja arriben tímidament les primeres calors -de fet la setmana que ve ja comença la primavera- a tots plegats se'ns posen els pèls de punta de pensar que aquest pot ser un estiu eixut i sec, amb el conseqüent risc d'incendis forestals o bé que la manca d'aigua ens porti les anunciades restriccions del subministrament d'aquest bé tan preuat. Aquest hivern que ens deixa ha estat un dels menys plujosos que hem viscut en els últims anys. De ben segur que tots desitgem que l'esperada primavera ens porti centenars de litres d'aigua tant per la natura, com pel camp, com pels ciutadans i ciutadanes que vivim en aquest país mediterrani. És obvi que sense aigua no hi ha vida, però l'actual situació ens pot abocar a presenciar l'angoixa d'una natura que vol esclatar de vida però que es resisteix, involuntàriament, per manca d'aigua. És evident que el pessimisme no ha de presidir aquesta espera, ansiosa, de veur

Jo no jugo a golf

(publicat al Diari de Sabadell) Jo no jugo a golf com tampoc ho fan milers i milers de ciutadans i ciutadanes de Sabadell i de Terrassa. Malgrat no jugar a golf, i per tant desconèixer de primera mà els al·licients i emocions d'aquest esport, sí que em preocupa l'impacte ambiental i social que comporten les intal·lacions necessàries per practicar aquest esport. I precisament per aquest motiu, no estic d'acord que es construeixi un camp de golf al paratge natural de Torrebonica i Can Bonvilà. Primer de tot m'agradaria aclarir que personalment no tinc cap problema amb els esportistes que practiquen el golf i, per tant, entengueu les meves paraules en aquesta tribuna com l'opinió d'algú que està en desacord amb la proliferació indiscriminada d'instal.lacions per a la pràctica del golf. Per tant, no és una crítica qui han triat aquest esport sinó un toc d'alerta del que impliquen aquestes infraestructures esportives. Tanmateix, i anant a pams, recen

Pagar per anar a ciutat

(publicat al Diari de Sabadell) Els veïns de mar, els de l'altra banda de Collserola, sovint viuen embadalits pel seu cosmopolitisme respecte a la resta de mortals. És fàcil ensopegar amb algun veí eixerit que exhaust de demanar no sé quantes infraestructures acaba la seva insaciable reivindicació amb una adorable veneració al fet de provenir del rovell de l'ou de l'Europa postmoderna. No cal dir que prefereixo que els veïns cultivin aquesta identitat "xic" abans que es dediquin a promoure determinades idees o postular propostes territorials més pròpies de la simulació i de la virtualitat que no pas de la realitat. Ho dic perquè no fa gaire temps algun flamant alcalde de la vessant de mar de Collserola, argumentava l'honor que representava per la ciutat de Barcelona pagar peatge per entrar-hi. I res més lluny que comparar la ciutat dels gratacels de la costa est dels EUA, on cal pagar peatge per accedir a Manhattan, amb la flamant ciutat postolímpica d

A tot tren

(publicat al Diari de Sabadell) A les portes d'un any electoral, i de més d'una sorpresa, els nostres polítics de la transició fan gala públicament del seu suport al tren, tant des de l'esquerra progressista com des de la dreta nacionalista -per emprar el mateix argot que utilitzen- però que per definir-los d'una altra manera, més planera, els podríem anomenar les forces de poder. Cal felicitar, a tots plegats, aquesta incipient militància a favor del transport col.lectiu, altrament conegut com a transport públic. Anunciar al lector que s'entén per transport col.lectiu aquell mitjà de transport de titularitat pública o privada que s'utilitza per desplaçar un grup o col.lectiu de persones d'un indret a un altre, per exemple, els taxis, els autobusos, els trens, els tramvies o els avions són una mostra d'aquesta classe de mitjà. Tot i així, popularment ha quallat la idea que tant l'autobús com el ferrocarril són transports públics, més que col.