Ni dia, ni cotxes

(publicat al Diari de Sabadell)

La celebració del "dia sense cotxes" cal dir que no va començar amb gaire encert, i ho dic pel lema que les institucions varen acordar per tal de convidar als ciutadans i ciutadanes a no utilitzar o abusar del cotxe. Tot i així, cal reconèixer certa habilitat a l'hora de jugar amb el prefix auto per configurar el lema: "dia de l'auto-reflexió".

Pel que sembla, l'objectiu de les institucions era escollir un lema que no generés el rebuig dels automobilistes. En aquest sentit, els representants dels usuaris de l'automòbil prou que varen vetllar per evitar un lema excessivament agressiu, segons el seu criteri. Però des de la reflexió i la distància crec que més aviat el lema era poc clar; de fet era confús.

Seria d'ingenu pensar que podem viure sense cotxes, però tampoc no és desitjable que esdevinguem esclaus de la motorització de les nostres viles i ciutats. Entre aquests dos extrems en el que sí que coincidim, una gran majoria de ciutadans, és en el desig de conviure en unes ciutats i en un territori més sostenibles, més agradables. Però per tal d'assolir aquest anhel cal que pensem en actuacions i accions que ens portin a l'esmentada fita. Per tant, el propòsit no és tant consensuar un lema per la jornada sinó decidir què fem per celebrar la diada o per assolir els objectius proposats.

Ben mirat, el que vertaderament podia haver estat problemàtic o conflictiu eren les mesures que es podien haver pres i no pas el nom de la jornada; el que podia generar rebuig no és el lema del "dia sense cotxes" sinó el fet de prohibir la circulació de vehicles pels carrers de la ciutat. Per tant, anunciar l'utopia d'un dia sense cotxe és tant legítim i encertat com postular per la pau al món o la solidaritat entre els pobles. Sincerament, potser entre tots hem pecat de prudents i, a voltes, també s'ha de ser agosarat. Tanmateix, permeteu-me felicitar alguns Ajuntaments de la comarca que en les pancartes institucionals han fet constar el lema del "dia sense cotxes".

Anant més endavant, el repte que tenim plantejat els vallesans, i per tant els sabadellencs, és com podem assolir un canvi en la tendència actual d'ús o abús de l'automòbil. Primer de tot caldrà intensificar les campanyes de conscienciació ambiental, i evidentment que la celebració del "dia sense cotxes" és una bona oportunitat. Un altre aspecte és la inversió pública i privada necessària per gaudir d'uns mitjans de transport col.lectiu eficaços tant per les persones com per les mercaderies. I en cas de les grans ciutats, la pacificació del trànsit.

Ara bé, si ens fixem en la ciutat de Barcelona, que evidentment és la ciutat on es generen més desplaçaments al dia, només el 25% es fan amb vehicle privat el que vol dir que la resta es fa amb transport col.lectiu: autobús, metro o bé a peu. Aquestes dades evidencien la importància estratègica dels mitjans de transport més ecològics per fer funcional una ciutat. El problema s'agreuja quan el territori de referència és la regió metropolitana de Barcelona, on la majoria dels desplaçaments és fan amb vehicle privat.

En aquest context és on es posa de manifest la necessitat de vertebrar una xarxa de transport col.lectiu capaç de transportar ciutadans i mercaderies en l'àmbit d'aquest territori. Aquestes mesures, en el cas del Vallès, passen per fer possible l'intercanvi entre la xarxa de RENFE i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, l'accés amb ferrocarril a la Central de mercaderies de Santa Perpètua, la posada en servei de la totalitat de la línia de ferrocarril entre Papiol i Mollet, l'estudi de nous trams de trens lleugers o tramvies que connectin els sistemes urbans de nord a sud, la revisió i millora de les xarxes interurbanes d'autobusos, la complementarietat de les xarxes urbanes d'autobusos amb els trajectes interurbans, o bé l'accessibilitat amb autobús o tren-autobús a les zones industrials.

Potser amb un caràcter més general caldria afegir la necessitat de l'existència d'una "tarifa única", és a dir que un únic tiquet servís per accedir als mitjans de transport col.lectiu. Així evitaríem que cada vegada que volguéssim agafar un companyia de transport, sigui ferrocarril o metro, haguéssim de comprar un bitllet diferent tant pel que fa al preu com al format. Un altre aspecte a tenir en compte és la generació i millora de punts d'intercanvi de transport col.lectiu on en un mateix indret confluïssin el tren, el metro i l'autobús. En aquests nodes de comunicació metropolitans caldria que existissin àrees d'aparcament per tal d'estacionar els vehicles i facilitar l'ús dels transport col.lectiu.

Un pot entendre -encara que no compartir- que a les portes d'unes eleccions municipals i catalanes hom eviti que els ciutadans s'enutgin o se sentin violentats per determinades consignes ecologistes, però a d'altres ens neguitege la passivitat a l'hora de promoure accions decidides a favor d'un sistema de transport més ecològic, racional i competitiu.