Jo no jugo a golf


(publicat al Diari de Sabadell)

Jo no jugo a golf com tampoc ho fan milers i milers de ciutadans i ciutadanes de Sabadell i de Terrassa. Malgrat no jugar a golf, i per tant desconèixer de primera mà els al·licients i emocions d'aquest esport, sí que em preocupa l'impacte ambiental i social que comporten les intal·lacions necessàries per practicar aquest esport. I precisament per aquest motiu, no estic d'acord que es construeixi un camp de golf al paratge natural de Torrebonica i Can Bonvilà.

Primer de tot m'agradaria aclarir que personalment no tinc cap problema amb els esportistes que practiquen el golf i, per tant, entengueu les meves paraules en aquesta tribuna com l'opinió d'algú que està en desacord amb la proliferació indiscriminada d'instal.lacions per a la pràctica del golf. Per tant, no és una crítica qui han triat aquest esport sinó un toc d'alerta del que impliquen aquestes infraestructures esportives.

Tanmateix, i anant a pams, recentment ha transcendit a través dels mitjans de comunicació la intenció de construir un camp de golf en el paratge natural de Torrebonica i Can Bonvilà, promogut pel Real Club de Golf del Prat del Llobregat. Sembla ser que amb l'ampliació de l'aeroport de Barcelona es veurien afectades part de les actuals instal.lacions del club i, per aquest motiu, busquen un nou emplaçament per construir un camp de golf pels seus associats.

Torrebonica i Can Bonvilà conformen un espai natural d'un gran valor paisatgístic i ecològic de la plana del Vallès. Aquest espai, mosaic de camps i boscos, forma part de la via verda que garanteix la connectivitat ecològica i paisatgística entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Però també és un indret d'elevada diversitat biològica gràcies, precisament, a aquesta mixtura de camps i boscos. Però no només des d'una perspectiva ambiental té valor aquest territori, sinó també des d'un punt de vista social i de lleure. La construcció d'aquest nou camp de golf, sense cap mena de dubte, implicaria la privatització d’un espai de destacat interès social i utilitzat per molts ciutadans i ciutadanes de Terrassa i Sabadell.

D'altra banda, cal destacar l’impacte ambiental, en termes de l’elevat consum d’aigua i la pèrdua de diversitat biològica que comporta una instal.lació d'aquesta naturalesa. Segons les dades fetes públiques pels promotors, el consum d'aigua aproximat d'aquest camp de golf seria de l'ordre d'uns 4 milions de litres al dia, el que equivaldria al consum diari de les unitats familiars d'una vila de 30.000 habitants. Crec que des de l'Administració pública, responsable en última instància d'aprovar aquest projecte, s’ha de ser conscient que no es pot, per una banda, emplaçar als ciutadans a disminuir el consum d'aigua i per l'altra, promoure o donar el vistiplau a  instal.lacions com aquest camp de golf.

Cal afegir a això que al Vallès ja hi existeixen set camps de golf, i alguns d’ells amb greus problemes de viabilitat econòmica com és el cas del de Caldes de Montbui. Si ens centrem en les rodalies de Torrebonica, actualment hi trobem altres camps de golf com són el de Matadepera, Rubí i Sant Cugat. Així doncs, no podem parlar de manca d’aquesta classe d’equipaments esportius en la proximitat de Torrebonica, més aviat podríem afirmar que estem davant d’una elevada densitat de camps de golf en aquesta part del Vallès, sense cap precedent a la resta del país. En aquest sentit, el més sensat és optimitzar i utilitzar les instal.lacions ja existents i no pas construir-ne de noves amb l'impacte ambiental i social que pot comportar.

Val a dir que en el seu dia el Consell Comarcal del Vallès Occidental va acordar  promoure la conservació i protecció dels espais naturals de l'anomenada Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, i precisament Torrebonica i Can Bonvilà formen part d'aquesta àrea. A més a més, una recent Resolució (554/V) de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya instava al Govern a adoptar mesures per a garantir la connectivitat ecològica i paisatgística entre Collserola i Sant Llorenç del Munt, fent ús de les competències que li són pròpies en matèria de conservació de la natura i d'ordenació del territori. Atesos doncs, els dos punts esmentats en aquest paràgraf, potser el més sensat seria promoure aquestes actuacions, més que permetre la privatització de l'ús social i la pèrdua de diversitat biològica que implicaria la construcció del camp de golf a Torrebonica i Can Bonvilà.

Alhora, convé recordar en aquest punt que una part de les 200 hectàrees on s'instal.lari· el camp de golf són actualment propietat de La Caixa. Personalment crec que no només s'han d'exigir responsabilitats a l'AdministracióTorrebonica al servei dels ciutadans i ciutadanes del Vallès, en la línia com ho fan altres Caixes d'estalvis del país. La solució és senzilla: no vendre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero