Pagar per anar a ciutat

(publicat al Diari de Sabadell)

Els veïns de mar, els de l'altra banda de Collserola, sovint viuen embadalits pel seu cosmopolitisme respecte a la resta de mortals. És fàcil ensopegar amb algun veí eixerit que exhaust de demanar no sé quantes infraestructures acaba la seva insaciable reivindicació amb una adorable veneració al fet de provenir del rovell de l'ou de l'Europa postmoderna. No cal dir que prefereixo que els veïns cultivin aquesta identitat "xic" abans que es dediquin a promoure determinades idees o postular propostes territorials més pròpies de la simulació i de la virtualitat que no pas de la realitat.

Ho dic perquè no fa gaire temps algun flamant alcalde de la vessant de mar de Collserola, argumentava l'honor que representava per la ciutat de Barcelona pagar peatge per entrar-hi. I res més lluny que comparar la ciutat dels gratacels de la costa est dels EUA, on cal pagar peatge per accedir a Manhattan, amb la flamant ciutat postolímpica de Barcelona on també cal pagar peatge per accedir-hi.

Lluny d'aquestes divinitats preolímpiques, el que si és cert es que un tema com els peatges -fins fa poc tema tabú o impossible d'abordar- sembla ser que ja no és tan intocable. I més, si tenim en compte les recents declaracions del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques fent apologia de la prioritat d'eliminar els peatges de l'A-7 (Sant Cugat), E-9 i A-17. Tot i així, hi ha qui argumenta que l'eliminació dels peatges pot comportar un augment considerable del flux de vehicles i una pèrdua d'usuaris del transport col.lectiu.

Precisament en aquest darrer punt és on potser m'agradaria dir-hi alguna cosa. Primer de tot, el transport col.lectiu pot perfectament competir amb aquells desplaçaments que són de caràcter ordinari. És a dir, amb aquells que realitzen les persones que es desplacen cada dia, per motius de feina o estudi, d'un indret a un altre concret. Per exemple, el trajecte que fa un estudiant de la UPC que viu a Terrassa i estudia al Campus Nord de Barcelona o bé un funcionari de qualsevol de les administracions públiques que tenen la seva seu a Barcelona i viu a Sabadell.

Ara bé, hi ha altres desplaçaments que no presenten aquesta periodicitat. Com pot ser el cas de qualsevol comercial que utilitza el cotxe per desplaçar-se cada dia per visitar als seus clients, situats aleatòriament en el territori metropolità. En aquest cas, difícilment el transport col.lectiu, per moltes reformes i millores que fem, serà útil i eficaç per aquest ciutadà o ciutadana.

En segon lloc, l'eliminació dels peatges de l'A-7 (Sant Cugat), E-9 i A-17, bàsicament, el que comportarà serà una redistribució -més que un augment- dels fluxos de vehicles que ja circulen per les carreteres i autopistes de la regió metropolitana de Barcelona. Per exemple, els usuaris de l'antiga carretera Terrassa-Rubí (més de 25.000 vehicles/dia) avui dia col·lapsada, utilitzarien l'autopista E-9. Un altre exemple seria el dels usuaris de la B-30, que utilitzarien més el tronc central de l'A-7 que no pas els laterals de la B-30 on els semàfors provoquen greus retencions. Finalment, part dels usuaris de l'A-18 utilitzarien l'eix de l'A-17 pels seus desplaçaments cap al Vallès Oriental.

En definitiva doncs, aquesta resposta és lògica ja que aquests peatges, majoritàriament, el que provoquen és precisament la penalització dels fluxos de vehicles i no pas l'accés a les ciutats. Per aquest motiu, l'augment de l'ús del vehicle individual respecte al transport col.lectiu no seria significatiu pel que fa l'eliminació d'aquests peatges.

Ara bé, si la proposta tractés de promoure l'eliminació del preu que costa estacionar un vehicle en un aparcament al bellmig de la ciutat o bé construir aparcaments gratuïts, estaríem parlant d'una altra cosa. És cert que a l'hora de decidir-nos per l'ús d'un mitjà de transport o un altre, el factor econòmic és rellevant, i més quan el que decidim és un desplaçament de caràcter ordinari. Si tenim la sort que aquest desplaçament sigui entre ciutats o viles que, pel seu pes demogràfic o proximitat, tenen una xarxa de transport col.lectiu és evident que tindrem més opcions.

Avui dia el preu mitjà d'una hora d'aparcament de la ciutat de Barcelona és de 225 pts/hora, per tant el cost total d'estacionament d'una jornada laboral és de 2.250 pessetes, molt superior que el preu de qualsevol dels peatges de l'àrea de Barcelona i al cost del desplaçament amb vehicle. Si a tot això hi afegim que el preu d'un bitllet de tren de Sabadell a Barcelona, o viceversa, costa una mitjana de 261 pessetes amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i 176 pessetes amb RENFE, és evident que l'ús del ferrocarril, independentment de ser una opció competitiva i sostenible, també ens permet gaudir d'un temps i comoditat que no ens permet el vehicle individual.