El mite de la Gran Via de Sabadell

Fa dies que corre la brama que la solució dels mals de la mobilitat de la Gran Via es resoldran gràcies a la prolongació de l’actual ronda nord (B-40), des de la carretera de Matadepera fins a enllaçar amb la futura ronda est. Aquesta autovia de llevant, traçada pel marge esquerre del riu Ripoll, pretén culminar l’encerclament de la ciutat amb una xarxa d’autovies d’alta capacitat. Segurament una modernitat una mica tronada.
 
És cert que dins de la ciutat disposem pel cap baix de quatre eixos importants per on transiten milers de vehicles com són la Gran Via, la Rambla d’Ibèria-Ronda del Ponent-Eix Macià-Plaça Espanya, l’autovia anomenada Ronda Oest i la històrica carretera de Terrassa-Barcelona. Potser paga la pena recordar que a Sabadell el 2020 el parc de vehicles eren de 135.349 unitats dels quals el 72% eren turismes. La resta estava liderat, bàsicament, pels camions, furgonetes i motocicles. Un eixam de vehicles que omplen carrers i places de la nostra vila. I segurament bona part dels trànsit de la ciutat el generem nosaltres mateixos. Amb les entrades i sortides diàries.
 
Si afinem la mirada i l’oïda amb relació al projecte de la ronda nord (B-40) es constata que serà una infraestructura que traurà molts vehicles de l’actual Gran Via. Ara bé, aquesta premissa és certa? Anem a pams, avui la mitjana de vehicles diaris dels tres aforaments de la Gran Via que es publicaven en aquest diari són d’uns 40.000 vehicles per dia. D’altra banda, si observem les dades del punt de control de vehicles situat al pont del riu Ripoll, abans d’entrar a Sabadell per la B-124, són de l’ordre de 31.000 vehicles per dia, majoritàriament amb destí a Sabadell. En aquest cas seria lògic pensar que els 9.000 vehicles que s’incorporen a la Gran Via més endavant a Sabadell no provenen de Castellar del Vallès. Més aviat som els sabadellencs els que incrementem el trànsit a la Gran Via. Això no exclou que al sistema viari de la ciutat li calguin certes millores, però en cap cas antagòniques amb la salut de les persones i la natura.
 
Constatar que l’acurat treball de n’Antoni Font i Renom, “Repensant la Gran Via de Sabadell, davant del paradigma de la sostenibilitat” ens il·lustra que al voltant dels sis quilòmetres i 31 hectàrees de la Gran Via de Sabadell hi viuen prop de 45.604 persones que resideixen en el mateix eix viari o bé a menys de 5 minuts a peu. Si obrim a l’àmbit de proximitat, és a dir, a 10 minuts o menys a peu de la Gran Via de Sabadell, representaria una població de 98.281 sabadellencs. En poques paraules, aquest eix té una vida pròpia i singularitat per a la ciutat. Un exemple és la vitalitat de llurs activitats com ara les universitàries, sanitàries, esportives, residencials, industrials o firals que es desenvolupen. I a voltes, generadora de més mobilitat. Conscients de què impliquen els actius en superfície de la Gran Via, també s’ha de valorar el que hi ha a sota de l’asfalt: una xarxa ferroviària de país que també forma part d’aquests atributs de ciutat.
 
Amb tot, el repte d’aquest eix passa per una reforma integral de l’actual format de xarxa viària i creació de nous espais ambientals Sense aquesta reforma en profunditat dificultarà el desenvolupament i la millora urbana d’aquesta part de la ciutat. Més enllà de la Gran Via, s’haurien d’afegir nous reptes ambientals com són implementar les zones de baixes emissions, descarbonitzar la mobilitat, anar a peu, afavorir l’ús quotidià de la bicicleta, eixamplar voreres i crear més espais verds dins de la ciutat.
 
Resulta poc convincent afirmar que la ronda nord (B-40) i la ronda est de Sabadell trauran cotxes de la Gran Via. La capitalitat d’activitats i equipaments de la Gran Via de Sabadell albiren un canvi de paradigma d’aquest eix tal com el coneixem. I probablement la prioritat és resoldre l’actual format d’una infraestructura pretèrita i poc permeable

(Publicat el 28 de juny de 2022 al Diari de Sabadell)