Mancomunar l'aigua
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 6 de setembre de 2016)
En l'esfera de les polítiques públiques, i de la gestió dels recursos dels ciutadans, els verbs d'aquesta nova dècada seran els de municipalitzar i mancomunar en els àmbits que són transcendentals per al benestar de les persones. Per assolir aquest repte es requereix superar l'imaginari del municipi-frontera. Avui el que passa més enllà de la fita del terme municipal incideix en la nostra comunitat local de la mateixa manera que el què fem a casa nostra també transcendeix a altres localitats. Per aquest motiu, mantenir o alimentar el que s'anomena, en termes més col·loquials, disputes de campanar o expulsar-se les culpes és un disbarat.
Per tant, al Vallès s'hauria de mancomunar les polítiques i accions públiques de forma decidida, i superar les actuals barreres administratives i ideològiques. És evident que es pot començar per un munt de temes, però un d'ells podria ser, per l'exemple, l'aigua. Un dels béns naturals més decisiu en el desenvolupament de les ciutats i més importants per a la vida de tots els organismes vius. Vetllar pel cicle de l'aigua és un repte d'escala regional com seria el Vallès. És cert que quan parlem del cicle de l'aigua i dels sistemes fluvials és quelcom més que un líquid que entra per les canonades dins de les llars i edificacions on vivim i treballem. En aquest context, parlem de captació de l'aigua, distribució, sanejament, boscos i vegetació de ribera, depuradores, fonts, concessions, estalvi, fauna aquàtica, reg, cànons, pous i mines, activitat agrària i industrial, autoritzacions, impermeabilització, drenatges o aqüífers per citar-ne alguns dels ítems que ens evoca l'aigua.
Tornant al cicle de l'aigua, segurament es podrien detectar dos grans blocs o àmbits de treball conjunt. El primer seria la conservació i restauració dels béns i serveis ambientals dels ecosistemes fluvials, inclòs el sanejament, i el segon fa esment a la distribució de l'aigua de consum i ús industrial a domicili. Pel que fa al primer bloc, el Vallès disposa d'una experiència reeixida com és el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs amb seu a Granollers. Una iniciativa pública promoguda per diversos municipis, bàsicament del Vallès oriental, que avui gestiona 15 depuradores de la Conca del Besòs i del Ripoll. A més, al Vallès occidental, els ajuntaments de Sant Quirze de Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat, tenen les competències de sanejament en alta delegades a aquest Consorci. Cal afegir que Barberà, Castellar del Vallès, Cerdanyola, Matadepera, Montcada i Reixac i Ripollet en són membres, tot i que sense delegar competències. A partir d'aquesta realitat, la decisió d'incorporar i delegar les competències dels municipis vallesans que avui no formen part del Consorci seria una excel·lent notícia. Com també ho seria incorporar els municipis del Vallès que tributen les seves aigües al Llobregat i al Tordera. Una oportunitat interessantíssima d'articular polítiques territorials i ambientals des de la cooperació entre els vallesans.
A l'altre bloc s'obren finestres d'oportunitats amb la municipalització del servei d'abastament d'aigua. Per exemple, el 2014 Montornès del Vallès, Vilalba Sasserra i Santa Maria de Palautordera recuperaven per al sector públic el servei d'abastament d'aigua en els seus municipis. També cal tenir en compte les imminents caducitats de les concessions de distribució d'aigua com és el cas de Terrassa o Parets del Vallès el 2016 i la seva possible municipalització, o bé la decisió d'altres municipis d'estudiar aquesta mateixa opció. Passes decidides per vertebrar en l'àmbit del Vallès un servei d'abastament d'aigua públic responsable, auster i ambiental.
Sabadell, 4 de setembre de 2016
 |
| Pou d'aigua |
Per tant, al Vallès s'hauria de mancomunar les polítiques i accions públiques de forma decidida, i superar les actuals barreres administratives i ideològiques. És evident que es pot començar per un munt de temes, però un d'ells podria ser, per l'exemple, l'aigua. Un dels béns naturals més decisiu en el desenvolupament de les ciutats i més importants per a la vida de tots els organismes vius. Vetllar pel cicle de l'aigua és un repte d'escala regional com seria el Vallès. És cert que quan parlem del cicle de l'aigua i dels sistemes fluvials és quelcom més que un líquid que entra per les canonades dins de les llars i edificacions on vivim i treballem. En aquest context, parlem de captació de l'aigua, distribució, sanejament, boscos i vegetació de ribera, depuradores, fonts, concessions, estalvi, fauna aquàtica, reg, cànons, pous i mines, activitat agrària i industrial, autoritzacions, impermeabilització, drenatges o aqüífers per citar-ne alguns dels ítems que ens evoca l'aigua.
Tornant al cicle de l'aigua, segurament es podrien detectar dos grans blocs o àmbits de treball conjunt. El primer seria la conservació i restauració dels béns i serveis ambientals dels ecosistemes fluvials, inclòs el sanejament, i el segon fa esment a la distribució de l'aigua de consum i ús industrial a domicili. Pel que fa al primer bloc, el Vallès disposa d'una experiència reeixida com és el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs amb seu a Granollers. Una iniciativa pública promoguda per diversos municipis, bàsicament del Vallès oriental, que avui gestiona 15 depuradores de la Conca del Besòs i del Ripoll. A més, al Vallès occidental, els ajuntaments de Sant Quirze de Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat, tenen les competències de sanejament en alta delegades a aquest Consorci. Cal afegir que Barberà, Castellar del Vallès, Cerdanyola, Matadepera, Montcada i Reixac i Ripollet en són membres, tot i que sense delegar competències. A partir d'aquesta realitat, la decisió d'incorporar i delegar les competències dels municipis vallesans que avui no formen part del Consorci seria una excel·lent notícia. Com també ho seria incorporar els municipis del Vallès que tributen les seves aigües al Llobregat i al Tordera. Una oportunitat interessantíssima d'articular polítiques territorials i ambientals des de la cooperació entre els vallesans.
A l'altre bloc s'obren finestres d'oportunitats amb la municipalització del servei d'abastament d'aigua. Per exemple, el 2014 Montornès del Vallès, Vilalba Sasserra i Santa Maria de Palautordera recuperaven per al sector públic el servei d'abastament d'aigua en els seus municipis. També cal tenir en compte les imminents caducitats de les concessions de distribució d'aigua com és el cas de Terrassa o Parets del Vallès el 2016 i la seva possible municipalització, o bé la decisió d'altres municipis d'estudiar aquesta mateixa opció. Passes decidides per vertebrar en l'àmbit del Vallès un servei d'abastament d'aigua públic responsable, auster i ambiental.
Sabadell, 4 de setembre de 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada