Sant Pau i l’aeroport
(Publicat al Diari de Sabadell, 28 d'octubre del 2005)
Fa poc que l’aeroport de la nostra ciutat ha estat notícia, i no precisament per estar situat a Sabadell, sinó pels desafortunats accidents que han patit dues avionetes, una a la veïna ciutat de Badia de Vallès i l’altra topant amb una grua d’un edifici en construcció a Sant Quirze del Vallès. És lògic que cada vegada que patim un d’aquests accidents ens amoïnem, primer per les persones que el pateixen. I en segon lloc, la nostra imaginació ens porta a pensar què hauria succeit si el pilot no hagués actuat amb destresa i professionalitat? O senzillament constatem que s’ha tingut sort i no s’han produït danys a tercers. Tot i que una sola mort ja es un dany major.
Després de l’esglai d’uns accidents d’aquesta naturalesa, els ciutadans i Ajuntaments de Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès i Badia del Vallès alcen la veu per manifestar el seu enuig per l’activitat de l’aeroport, l’impacte sonor sobre la ciutadania i el perill que comporta. Aquesta actitud no és pas nova; més aviat ve d’anys enrere. Aquesta veu de protesta, però, sovint no troba ressò en el nostre Ajuntament i més aviat les seves declaracions són massa mesurades i poc compromeses amb els municipis veïns i en la resolució d’aquest afer que també ens afecta. Sembla que l’estratègia de deixar passar el temporal mediàtic sempre és la millor opció per no afrontar amb coratge el debat sobre el futur d’aquest equipament públic.
Avui, el debat sobre si s’ha de traslladar l’aeroport incomoda massa, però tots sabem que un dia o altre l’aeroport abandonarà el seu actual emplaçament. Ara bé, això no serà immediat, segurament pot tardar 5, 10 o 20 anys però finalment es traslladarà com ha passat amb molts altres equipaments aeroportuaris situats en entorns urbans densament poblats. Si fem cas a les declaracions, no gaire entusiastes, dels responsables del Govern de Catalunya potser d’una forma més immediata pot reduir-se l’activitat de l’aeroport. Molt probablement després del trasllat, quan s’escaigui, l’antic aeroport pot convertir-se en un heliport de referència amb la seva activitat econòmica associada. Això sí, amb una ocupació territorial molt inferior a l’actual.
Mentre això no passi, la ciutat afronta un repte important com és l’ocupació i urbanització de la zona de Sant Pau del Riusec que ha requerit una modificació del Pla general d’ordenació urbana. Malgrat els bons propòsits i el reguitzell de potencialitats que anunciava fa uns dies en aquestes pàgines el Regidor d’Urbanisme, aquesta actuació no deixa de ser res més que això, una actuació urbanística.
Conceptualment, però, el desenvolupament de Sant Pau de Riusec no s’hauria de fer sense tenir en compte que tard o d’hora l’aeroport desapareixerà. És a dir, quin sentit té urbanitzar Sant Pau de Riusec sense tenir en compte el destí de l’espai de l’aeroport? Per exemple, ara es força el planejament fins l’extrem de qualificar de zona verda els talusos de l’autopista o l’espai entre vials. L’objectiu no és altre que fer-hi encabir l’aprofitament urbanístic, tot i que aquesta pràctica evidencia les limitacions de l’actual proposta tècnica avalada per l’Ajuntament.
Per tant, el sector de Sant Pau de Riusec cal incloure’l en un espai d’ordenació més gran on es tingui en compte la superfície que avui ocupa l’aeroport. Algú pot pensar que és una temeritat condicionar aquest desenvolupament al futur de l’aeroport, però és que aquest espai condiciona massa el desenvolupament ordenat, compacte i sostenible de la ciutat durant les properes dècades. Lògicament les infraestructures viàries i els accessos sud de la ciutat serien uns altres, alhora que l’ús i ocupació que avui es produeix al voltant de l’aeroport no esdevindria tan suburbial.
En aquest context territorial més gran, el paper de Sant Pau de Riusec seria la d’un espai agrícola i cultural per compartir-lo amb Badia, Barberà i Cerdanyola com una unitat paisatgística i de lleure. Això sí, amb un cert grau d’intervenció per restaurar un espai desgovernat.
El que tocaria avui seria iniciar els tràmits per traslladar l’aeroport a un altre indret on els avions o més ben dit, qui els pilota, puguin continuar desenvolupant les seves activitats professionals o de lleure. Si la ciutat la construïm a partir dels actuals condicionants territorials estem perpetuant un model simplista de com ordenar i gestionar el territori més propi de societats productivistes o “desarrollistes” que de societats del coneixement.
Sabadell, 24 d’octubre de 2005.
Fa poc que l’aeroport de la nostra ciutat ha estat notícia, i no precisament per estar situat a Sabadell, sinó pels desafortunats accidents que han patit dues avionetes, una a la veïna ciutat de Badia de Vallès i l’altra topant amb una grua d’un edifici en construcció a Sant Quirze del Vallès. És lògic que cada vegada que patim un d’aquests accidents ens amoïnem, primer per les persones que el pateixen. I en segon lloc, la nostra imaginació ens porta a pensar què hauria succeit si el pilot no hagués actuat amb destresa i professionalitat? O senzillament constatem que s’ha tingut sort i no s’han produït danys a tercers. Tot i que una sola mort ja es un dany major.
Després de l’esglai d’uns accidents d’aquesta naturalesa, els ciutadans i Ajuntaments de Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès i Badia del Vallès alcen la veu per manifestar el seu enuig per l’activitat de l’aeroport, l’impacte sonor sobre la ciutadania i el perill que comporta. Aquesta actitud no és pas nova; més aviat ve d’anys enrere. Aquesta veu de protesta, però, sovint no troba ressò en el nostre Ajuntament i més aviat les seves declaracions són massa mesurades i poc compromeses amb els municipis veïns i en la resolució d’aquest afer que també ens afecta. Sembla que l’estratègia de deixar passar el temporal mediàtic sempre és la millor opció per no afrontar amb coratge el debat sobre el futur d’aquest equipament públic.
Avui, el debat sobre si s’ha de traslladar l’aeroport incomoda massa, però tots sabem que un dia o altre l’aeroport abandonarà el seu actual emplaçament. Ara bé, això no serà immediat, segurament pot tardar 5, 10 o 20 anys però finalment es traslladarà com ha passat amb molts altres equipaments aeroportuaris situats en entorns urbans densament poblats. Si fem cas a les declaracions, no gaire entusiastes, dels responsables del Govern de Catalunya potser d’una forma més immediata pot reduir-se l’activitat de l’aeroport. Molt probablement després del trasllat, quan s’escaigui, l’antic aeroport pot convertir-se en un heliport de referència amb la seva activitat econòmica associada. Això sí, amb una ocupació territorial molt inferior a l’actual.
Mentre això no passi, la ciutat afronta un repte important com és l’ocupació i urbanització de la zona de Sant Pau del Riusec que ha requerit una modificació del Pla general d’ordenació urbana. Malgrat els bons propòsits i el reguitzell de potencialitats que anunciava fa uns dies en aquestes pàgines el Regidor d’Urbanisme, aquesta actuació no deixa de ser res més que això, una actuació urbanística.
Conceptualment, però, el desenvolupament de Sant Pau de Riusec no s’hauria de fer sense tenir en compte que tard o d’hora l’aeroport desapareixerà. És a dir, quin sentit té urbanitzar Sant Pau de Riusec sense tenir en compte el destí de l’espai de l’aeroport? Per exemple, ara es força el planejament fins l’extrem de qualificar de zona verda els talusos de l’autopista o l’espai entre vials. L’objectiu no és altre que fer-hi encabir l’aprofitament urbanístic, tot i que aquesta pràctica evidencia les limitacions de l’actual proposta tècnica avalada per l’Ajuntament.
Per tant, el sector de Sant Pau de Riusec cal incloure’l en un espai d’ordenació més gran on es tingui en compte la superfície que avui ocupa l’aeroport. Algú pot pensar que és una temeritat condicionar aquest desenvolupament al futur de l’aeroport, però és que aquest espai condiciona massa el desenvolupament ordenat, compacte i sostenible de la ciutat durant les properes dècades. Lògicament les infraestructures viàries i els accessos sud de la ciutat serien uns altres, alhora que l’ús i ocupació que avui es produeix al voltant de l’aeroport no esdevindria tan suburbial.
En aquest context territorial més gran, el paper de Sant Pau de Riusec seria la d’un espai agrícola i cultural per compartir-lo amb Badia, Barberà i Cerdanyola com una unitat paisatgística i de lleure. Això sí, amb un cert grau d’intervenció per restaurar un espai desgovernat.
El que tocaria avui seria iniciar els tràmits per traslladar l’aeroport a un altre indret on els avions o més ben dit, qui els pilota, puguin continuar desenvolupant les seves activitats professionals o de lleure. Si la ciutat la construïm a partir dels actuals condicionants territorials estem perpetuant un model simplista de com ordenar i gestionar el territori més propi de societats productivistes o “desarrollistes” que de societats del coneixement.
Sabadell, 24 d’octubre de 2005.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada