Són els nostres cotxes, carallots!

Ja fa temps que a certes hores del dia s’acumula una sanefa de cotxes a l’entrada de la ciutat i també de sortida. Fins i tot al capvespre, les llumetes dels vehicles esdevenen una versió neonadalenca d’una corrua de cotxes que esperen torn per entrar a la ciutat. Ja sigui des de la carretera de la Salut o de qualsevol altre accés. De fet, la megaronda oest ja ha esdevingut un clàssic de la informació radiofònica per les retencions habituals.

Aquest fenomen de la hipermobilitat, avui molt present, es deu en bona part al model de ciutats que s’han dissenyat, impulsat i construït durant dècades. La transició de la ciutat fabril a la ciutat dormitori ens ha llegat unes dinàmiques de mobilitat del tot incontrolables i poc saludables. La vila fabril, en canvi, afavoria la convivència dels llocs de feina i els habitatges dins d’un mateix espai compartit i divers. Aquesta particularitat de viure i treballar al mateix indret reduïa notablement els desplaçaments amb vehicles. Per tant, el model de la ciutat de proximitat esdevenia precursora de sinergies socials i activitats singulars que forjaven una identitat col·lectiva.

L’atzucac de la consolidació de la segregació d’usos del territori ha significat un abans i després en moltes ciutats mitjanes del país. Especialment les més pròximes al cap i casal. Aquest vector territorial s’ha manifestat físicament a partir d’una esquitxada d’artefactes urbans, usos diversos i activitats econòmiques segregades. Un model de país que ens condueix imparablement a la dependència obligada del vehicle privat. Aquesta situació s’ha traduït al Vallès amb l’explosió de la hipermobilitat. Bàsicament, un patró que genera molts desplaçaments reiterats i de curta distància. Un sistema caòtic que no té gaires solucions màgiques i que requereix una certa endreça, disciplina i regulació.

Avui encara som hereus de certa cultura del desenvolupisme del segle XX. No és exagerat afirmar que aquesta visió del passat, a partir de l’eclosió de la motorització i els transports, ens han comportat uns passius ambientals difícils de mitigar. Per tant, l’autoresponsabilitat col·lectiva ens evoca a repensar els assentaments humans i l’exercici de formular les ciutats com espais vitals i saludables per a les persones. Amb tot, part d’aquesta cultura del desenvolupisme perviu amb força en certs sectors de l’establishment. Després de la inauguració del tram d’Abrera-Terrassa del quart cinturó el Govern català i espanyol s’envalenteixen de nou per continuar perpetuant un model de ciutat caducat. Malauradament, la construcció de més autopistes es traduirà en un increment de més vehicles en circulació. Una regla inapel·lable de la mobilitat: més carreteres, més cotxes!

Val a dir que si considerem la contribució dels vehicles de Terrassa i Sabadell ens adonarem que els nostres actius motoritzats sumen la quantitat 278.164 vehicles. Deunidó!. D’aquests, Terrassa disposa de 144.281 vehicles i Sabadell 133.893 vehicles (dades Idescat 2022). És evident que el potencial motoritzat d’ambdues cocapitals vallesanes, sense considerar la resta del Vallès, és força elevat. Per tant, els cotxes que circulen per les nostres autopistes i carreteres, majoritàriament són els vehicles que tenim a casa o a la feina. Aquesta escala local també evidencia que el problema som nosaltres i no pas el trànsit de pas. Cal tenir present que les darreres dades oficials de pas de camions pesants per la Jonquera són d’11.841 vehicles/dia (2021). Res a veure amb la nostra realitat regional de milers i milers de cotxes i camions arreu.

Segur que hi ha opcions per millorar el nostre benestar per evitar el col·lapse metropolità i aturar la immediatesa de tot plegat. Ja és hora de fermar una ciutat de proximitat i ambiental on poder viure dignament, crear comunitat i gaudir de les activitats professionals i de lleure. I per això hem de moure’ns menys per fruir de la vida que ens envolta. Finalment, en aquest marc d’emergència ambiental, seria més que ponderat decretar una moratòria de noves autovies i carreteres al Vallès.

  (Publicat el 4 de març de 2024 al Diari de Sabadell)