Pujar i baixar a l'estació

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 4 d'octubre de 2016)

Ja fa dies de la flamant inauguració de les dues noves estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Sabadell. Per ara s'han posat en servei les de Gràcia-Can Feu i la del Passeig de la plaça Major, i s'ha deixat per a més endavant les de Creu Alta, plaça Espanya i Ca N'Oriac. Coses dels calendaris d'obres. L'acte oficial va comptar amb els honors del President de la Generalitat i d'una bona colla d'autoritats nacionals i locals. Tal com toca en aquesta mena d'esdeveniments: bons propòsits, salutacions fraternals, paraules insípides i poca cosa més.
Accés a l'estació dels FGC del Passeig (Sabadell, setembre 2016)

Després d'indagar en àmbits polítics i socials de la capital es confirma que el bateig de l'estació del Passeig com a "Plaça Major" és una responsabilitat estrictament municipal. Segurament és l'únic que han pogut decidir i, quan ho han fet, ha estat per esborrar el nom de Passeig, no fos cas que els ciutadans recordessin massa sovint de reclamar el Passeig per a les persones. D'altra banda, no fa ni quatre dies que s'aparcaven els dos nous flamants autobusos locals en ple Passeig. El que tocaria fer a les cotxeres s'ha traslladat al Passeig. Una subtil manera de reivindicar aquest espai pels autobusos per part dels responsables municipals i de la companyia de transports.

Pocs dies després de l'acte inaugural, l'Entesa per Sabadell i el PSC local alertaven que mancaven més ascensors i escales mecàniques a les estacions. Denúncia oportuna, i alhora sorprenent, ja que en el seu dia es varen projectar. Malgrat l'existència d'una comissió de seguiment d'aquest projecte, i les reiterades i recents visites a les obres per part de responsables municipals, no és fins pocs dies després de la inauguració que es fa notori i públic aquest nyap. Apel·lar a les retallades sembla una burla si ens atenim a la dimensió del pressupost i l'opulència de certes actuacions. Només amb un disseny de les estacions més auster i funcional hauria permès disposar del segon ascensor i de les escales mecàniques oportunes. Sovint fem befa de la xarxa espanyola del TGV, però a casa nostra tampoc ens estem de res.

L'actual capacitat per a 13 persones de l'ascensor per baixar o pujar del vestíbul és del tot insuficient. I més a les hores de màxima afluència. També s'ha de tenir en compte que és relativament fàcil imaginar una avaria de l'ascensor o bé una parada per a la realització de tasques de manteniment. En aquests casos l'accés serà impossible. A l'estació del Passeig entristeix veure tapat amb planxes de ferro l'espai destinat a les segones escales mecàniques. L'actual resultat evidencia dèficits en el disseny i execució dels accessos a les andanes. Sense una bona accessibilitat no hi ha qualitat de servei. D'altra banda, el nombre d'aparcaments per a bicicleta són del tot deficients.

La resposta municipal a les denúncies públiques de l'Entesa i el PSC local han estat tèbies i poc explícites, tot i afectar a centenars d'usuaris d'aquest mitjà de transport. Una ciutat que no fa valer els seus drets esdevé suburbi de la metròpoli. En aquest cas fa mesos que l'actual consistori s'hauria haver plantat davant de la tot poderosa companyia de ferrocarril i el Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que fos escoltada i atesa. El bunyol dels accessos a les dues noves estacions o la manca, encara, del projecte de perllongament del soterrament fins a Can Feu en són dos exemples clars. Esperem que a les tres properes estacions no torni a passar el mateix i que el projecte de continuació del soterrament fins a Can Feu no es fossilitzi en algun calaix del Govern. La política és acció i vocació de servei públic. I d'això no n’anem sobrats.

Sabadell, 2 d'octubre de 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero