Agroecologia
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 18 d'octubre de 2016)
Aquest diumenge al Passeig s'ha celebrat la IV fira agroecològica del Vallès organitzada per la PiC de Vallès, una xarxa que relaciona productors i consumidors de productes agraris ecològics del Vallès. Aquesta, com altres iniciatives, brollen i es consoliden arreu del país amb l'objectiu clar de fomentar un canvi de la cultura d’allò què mengem, de conèixer d'on venen els productes del camp i com s'han obtingut. Avui part de la ciutadania també vol exercir la seva sobirania per decidir què es posa al plat i quina responsabilitat ambiental i social hi ha darrere de l'amanida que es cruspeix amb delit.
L'opció de triar entre un producte ecològic o bé un altre procedent de l'agricultura convencional és una opció binària, però la realitat és més complexa. I és aquí on l'agroecologia ens ajuda a decidir amb coherència entre comprar una poma ecològica de Nova Zelanda o bé una altra de la Terra Ferma. Reduir l'agricultura ecològica a una substitució dels productes de l'agricultura convencional per uns altres llistats al Reglament europeu d'agricultura ecològica és simplista. L'agroecologia ens apropa a la ciència que facilita desenvolupar una agricultura que sigui ambientalment adequada, altament productiva, socialment equitativa i econòmicament viable. Si avaluem l'impacte ambiental de portar una poma ecològica des d'Oceania fins a Sabadell ens n’adonarem que aquesta opció complirà la normativa però no serà gaire agroecològica ni ambiental. Precisament és en aquest punt on l'aplicació de l'ecologia esdevé clau per a estudiar, dissenyar, gestionar i avaluar els sistemes agrícoles perquè siguin productius i respectuós amb la conservació dels ecosistemes. També és cert que el factor més determinant de l'agroecologia és la fertilitat del sòl i evitar l'erosió.
L'any 2015 les hectàrees dedicades a l'agricultura ecològica a Catalunya eren de 142.024 i d'ençà del 2010 s'havien incrementat en un 70%. Dades prou evidents del procés de canvi que s'ha iniciat en el nostre país per el què fa l'activitat agrària ecològica. Tot i aquestes dades, la fita d'eliminar i reduir l'ús de biocides de síntesi química a l'agricultura convencional és una mesura necessària tant per a la salut de les persones com per els ecosistemes i espècies que garanteixen la provisió d'aliments. Els darrers anys, a la Unió Europea. la retirada i regulació més estricta d'aquests productes químics ha estat notable. Sens dubte que en el futur ens aproparem a una agricultura més respectuosa amb les persones i la natura.
És cert que la diversitat d'ambients agraris del Vallès ens permetria dibuixar un model agroecològic propi dels espais agraris de la comarca per tal de recuperar l'agrodiversitat i productivitat del sòl agrícola. L'eliminació de marges i terrasses amb la mecanització intensiva de la segona meitat del segle XX ens ha llegat unes terres de secà als turons de la plana del Vallès que caldria recultivar per evitar l'erosió i millorar la fertilitat. En aquests indrets la recuperació del conreu d'oliveres amb un marc de plantació prou espaiós per facilitar la sembra d'altres cultius anuals entre files en seria una bona opció. Per exemple, conrear tot seguit les corbes de nivell i refer marges i terrasses facilitaria la retenció de l'aigua i millorarà la fertilitat dels sòls.
En definitiva hi ha un compendi de mesures i accions que l'agroecologia postula per recultivar els espais naturals agraris. Malgrat que la ciutat ha perdut els darrers quaranta anys el 47% de sòl agrari que disposava (prop de 600 hectàrees) encara és a temps d'acompanyar a aquest canvi liderat per l'agroecologia. Una visió ambiental i social per gaudir dels fruits de la terra i un entorn sa.
Sabadell, 16 d'octubre de 2016
 |
| Camp de cigrons (Caldes de Montbui, juny 2016) |
L'opció de triar entre un producte ecològic o bé un altre procedent de l'agricultura convencional és una opció binària, però la realitat és més complexa. I és aquí on l'agroecologia ens ajuda a decidir amb coherència entre comprar una poma ecològica de Nova Zelanda o bé una altra de la Terra Ferma. Reduir l'agricultura ecològica a una substitució dels productes de l'agricultura convencional per uns altres llistats al Reglament europeu d'agricultura ecològica és simplista. L'agroecologia ens apropa a la ciència que facilita desenvolupar una agricultura que sigui ambientalment adequada, altament productiva, socialment equitativa i econòmicament viable. Si avaluem l'impacte ambiental de portar una poma ecològica des d'Oceania fins a Sabadell ens n’adonarem que aquesta opció complirà la normativa però no serà gaire agroecològica ni ambiental. Precisament és en aquest punt on l'aplicació de l'ecologia esdevé clau per a estudiar, dissenyar, gestionar i avaluar els sistemes agrícoles perquè siguin productius i respectuós amb la conservació dels ecosistemes. També és cert que el factor més determinant de l'agroecologia és la fertilitat del sòl i evitar l'erosió.
L'any 2015 les hectàrees dedicades a l'agricultura ecològica a Catalunya eren de 142.024 i d'ençà del 2010 s'havien incrementat en un 70%. Dades prou evidents del procés de canvi que s'ha iniciat en el nostre país per el què fa l'activitat agrària ecològica. Tot i aquestes dades, la fita d'eliminar i reduir l'ús de biocides de síntesi química a l'agricultura convencional és una mesura necessària tant per a la salut de les persones com per els ecosistemes i espècies que garanteixen la provisió d'aliments. Els darrers anys, a la Unió Europea. la retirada i regulació més estricta d'aquests productes químics ha estat notable. Sens dubte que en el futur ens aproparem a una agricultura més respectuosa amb les persones i la natura.
És cert que la diversitat d'ambients agraris del Vallès ens permetria dibuixar un model agroecològic propi dels espais agraris de la comarca per tal de recuperar l'agrodiversitat i productivitat del sòl agrícola. L'eliminació de marges i terrasses amb la mecanització intensiva de la segona meitat del segle XX ens ha llegat unes terres de secà als turons de la plana del Vallès que caldria recultivar per evitar l'erosió i millorar la fertilitat. En aquests indrets la recuperació del conreu d'oliveres amb un marc de plantació prou espaiós per facilitar la sembra d'altres cultius anuals entre files en seria una bona opció. Per exemple, conrear tot seguit les corbes de nivell i refer marges i terrasses facilitaria la retenció de l'aigua i millorarà la fertilitat dels sòls.
En definitiva hi ha un compendi de mesures i accions que l'agroecologia postula per recultivar els espais naturals agraris. Malgrat que la ciutat ha perdut els darrers quaranta anys el 47% de sòl agrari que disposava (prop de 600 hectàrees) encara és a temps d'acompanyar a aquest canvi liderat per l'agroecologia. Una visió ambiental i social per gaudir dels fruits de la terra i un entorn sa.
Sabadell, 16 d'octubre de 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada