Túnels i Collserola

(publicat al Diari de Sabadell)

Aquestes darreres setmanes els mitjans de comunicació s'han fet ressò de determinades declaracions sobre la necessitat de perforar de bellnou la serra de Collserola. Els autors de les esmentades propostes eren l'incansable i insaciable Albert Serratosa, i l'exdirector general de carreteres, en Jaume Amat. Sembla ser que la vella guàrdia de la política territorial del nostre país argumenta que els túnels de Vallvidrera s'acosten perillosament a una situació de saturació, i per tant és recomanable obrir una nova via des del Vallès cap a a la metròpoli o viceversa.

L'eixerit i llampant Conseller de Política Territorial i Obres Públiques n'Artur Mas, més preocupat per ser alcaldable de la metròpoli que no pas d'exercir de Conseller del ram de l'obra pública, ja s'ha afanyat a dir que en aquests moments no és pas una prioritat, però que d'aquí a 5 anys potser sí que caldrà plantejar-s'ho. Desconec si tals comentaris es basen amb una certa evidència tècnica o bé responen a les consignes neoliberals del PP per les quals les inversions públiques s'han de reduir a la mínima expressió, i si es fan que serveixin per millorar certs actius. Tot plegat, per en acabat vendre-s'ho a la iniciativa privada a preu de "saldo".

M'agradaria pensar que ha estat l'anàlisi tècnica la que l'ha portat a tals afirmacions. No voldria pensar que el nostre Govern renuncia a la defensa dels interessos generals, en uns moments on determinades operacions socioeconòmiques poden hipotecar el futur del nostre desenvolupament sostenible. La privatització de la gestió de béns naturals com l'aigua, o cedir davant de les concessionàries d'autopistes allargant inexplicablement concessions a canvi de minses rebaixes, en són un parell d'exemples. I més, quan aquestes exploten un patrimoni públic, guanyant milers de milions de pessetes a l'any.

Tot i així, consultant les dades disponibles sobre els Túnels de Vallvidrera, sembla ser que la saturació de la via no està pas pròxima, fins i tot crec que és força llunyana. L'any 1996 el nombre de vehicles per dia que passaven pels túnels era de 16.960. Tècnicament, per calcular la intensitat d'una via de comunicació es fa obtenint la IMD (intensitat mitjana diària), és a dir el nombre de vehicles per unitat de temps que hi circulen. Si analitzem les IMD dels darrers cinc anys podrem comprovar que aquesta dada ha disminuït, és a dir que respecte als darrers anys, pels túnels hi passa una mica menys de gent. Si aquestes dades les comparéssim amb les de l'estudi financer aprovat en el projecte dels túnels, es podria comprovar que entre els 26.368 previstos pel 1996 i els reals, la diferència és més que substancial.

Ara bé, el més sorprenent és que el projecte dels túnels preveié que aquests es saturarien quan s'arribés a una IMD de 42.000 vehicles. És clar que aquesta xifra es fa difícil de creure que s'assoleixi en els propers cinc anys, i més quan des de la seva inauguració l'IMD ha anat variant entre els 17.000 i els 16.000 vehicles.

Tanmateix, el més sensat és oblidar-se de les proclames de determinats estaments tècnics, més a prop de la jubilació que de la vigència i rigor dels seus postulats tècnics. Per tant, cal evitar que la frivolitat esdevingui el promotor de la construcció de noves vies de comunicació en l'àmbit de Collserola, del tot innecessàries, injustificades i amb un gran impacte ambiental sobre aquest pressionat espai natural de Barcelona, i també del Vallès.

Del que sí caldria recordar-se'n és dels acords que el seu dia va assumir la Direcció General de Carreteres que dirigia en Jaume Amat. En motiu de la construcció dels túnels de Vallvidrera, polèmics com moltes altres vies de comunicació, la Direcció General de Carreteres va suprimir del projecte la construcció d'una àrea de servei per tal de disminuir l'impacte ambiental de l'obra. Aquesta mesura, com d'altres, forma part del pacte social que es va assolir per construir els túnels de Vallvidrera, que cal dir que en determinades actuacions és un excel·lent exemple de com s'ha de treballar per disminuir l'impacte ambiental d'una carretera, malgrat ser un cas aïllat (vegeu si no el que van fer a l'autopista Terrassa-Manresa).

Ara, deu anys després dels esmentats acords, la Generalitat i Tabasa promouen l'àrea de servei que el seu dia es va suprimir. Potser seria bo que el nostre Conseller no pensés en Collserola només quan se l'ha de foradar; tanmateix, seria sensat que no s'oblidés dels compromisos contrets pel seu Govern. Especialment quan a sis quilòmetres del punt on es preveu l'àrea de servei, i en el mateix marge, la Generalitat ja tramità un altre projecte d'àrea de servei ara fa més d'un any i fora de l'àmbit de protecció de Collserola.