Renovació política i medi ambient

(publicat al Diari de Sabadell)

Sempre que s'acosten les dates de principis de juny en totes les agendes d'aquells que es mouen en les qüestions ambientals apareix indiscutiblement com a dia assenyalat la data del cinc de juny. I sembla ser que aquell dia toca.... i toca dir alguna cosa o celebrar com sigui l'onomàstica d'aquell que sempre se l'oblida però que és assenyat, i fins i tot educat, felicitar-lo.

L'acord de celebrar el dia mundial del medi ambient té els seus orígens a la conferència d'Estocolm de principis dels setanta, on el Ministre espanyol del gremi, -o bé d'alguna cosa que s'hi assembles, ja que en aquella època era impensable l'existència d'un Ministerio de Medio Ambiente, com moltes altres coses...- es passejava per la ciutat nòrdica dalt d'una bicicleta. Vaja, guarnit per l'ocasió, malgrat ratllar l'esperpent.

A casa nostra la celebració d'aquesta data ja comença a ser un clàssic de la institució gran del país, que enguany ha celebrat la diada a fora de Barcelona, concretament a la veïna vila de Terrassa. Ja es bo que la diversitat també presideixi aquestes celebracions. Però no només la Generalitat consolida aquest clàssic sinó també els Ajuntaments, els mitjans de comunicació, i fins i tot tota mena d'associacions s'animen a festejar l'esmentat esdeveniment.

Potser podríem avaluar o opinar sobre molts d'aquests actes pel seu significat, per la seva transcendència o també per la seva coherència. Les qüestions ambientals no les podem relegar a afers tan sols per recordar-los a l'estil de les "efemèrides del dia". Segurament avaluar tals celebracions no superaria, en excés, una conversa farcida de xafarderies.

Ara bé, ja fa temps que els administrats disposem de Departament de Medi Ambient i de Regidoria de Medi Ambient i podem veure com va tot això de la natura i quin pes tenen els esmentats organismes en les polítiques del nostre govern i ajuntament. El fet que l'Administració es doti d'una estructura tècnica i política sota les paraules de medi ambient en cap cas és garantia d'una encertada política ambiental. (Com deia el literat  "puix que parla català, vegem què diu"). Per bé que sí que manifesta una voluntat política d'afrontar els temes ambientals, a voltes, amb la voluntat no n'hi ha prou.

I més, quan aquells ciutadans que es dediquen a l'exercici de la política tenen en els seus orígens ideològics i conceptuals pocs referents ambientals. De fet, ideològicament són fills d'una altra època on les desigualtats socials, la nació, la lluita de classes o bé la defensa del progrés, tant venerat i poques vegades entès, lideraven els postulats d'aquells joves polítics que avui dia quan parlen de renovació no fan res més que formular de nou allò que ja deien. I si no, pareu atenció si teniu ocasió de llegir-vos l'extens document que feia públic l'altre dia el diari AVUI sobre el document de treball de CDC "Per un nou horitzó per a Catalunya". En tot el text tan sols apareix una sola referència al medi ambient, i és clar al mig del TGV, les carreteres i els regadiu (i per cert estava entre parèntesis).

Hom pot pensar que la política ambiental no és una prioritat, de fet any rere any disminueixen els recursos econòmics destinats a Medi Ambient, a excepció d'aquells que procedeixen de les subvencions de la Unió Europea per finançar infraestructures de sanejament per millorar les aigües residuals que aboquem als rius, o bé per certes actuacions destinades al tractament dels residus. Però el més preocupant d'aquest document és que la política ambiental no forma part de cap de les potes que ha de suportar aquest nou horitzó per al nostre país. De ben segur que no significa que no els interessi l'entorn o que no siguin sensibles  ala problemàtica ambiental, sinó que les variables ambientals no creuen que siguin bàsiques per dissenyar el futur del país, i és clar, aquest no és un problema de partit sinó conceptual i ideològic. És molt diferent ser el pilar o la pintura d'una casa.

Ara bé, no només la família convergent és aliena als paràmetres ambientals, des de l'esquerra fins a la dreta en podem trobar forces de militants d'aquest absentisme ambiental. Tampoc voldria generalitzar, però sí expressar el meu neguit enmig de tants debats de renovació, que els paràmetres ambientals han de ser un dels pilars que han d'aguantar el país, si no al capdavall, l'únic que estarem discutint és el color de la paret, i aquest és un debat massa frívol pel que ens hi juguem.