Foc al bosc


(publicat al Diari de Sabadell)

Aquest mes de juliol que ja s'acaba sembla ser que s'ha comportat, especialment pel que fa al tema dels incendis forestals. És clar que, des de la visió de l'empresa turística o productora de gelats, potser les temperatures anormals per aquesta època de l'any no han estat les més òptimes. Com tampoc ho van ser les altes temperatures i la sequera del juliol de 1994 que varen incidir en la proliferació d'incendis i hectàrees arrasades pel foc.

En un país mediterrani com el nostre no cal dir que els incendis forestals són una important pertorbació pel nostre patrimoni natural, i encara més quan aquests es succeeixen al llarg dels anys. Independentment de la pèrdua de la massa forestal i el desplaçament o mortalitat de la fauna que implica el foc, també caldria afegir l'impacte de l'erosió d'uns terrenys desprotegits i castigats per les pluges torrencials de la tardor, típiques del clima mediterrani.

Ara bé, aquest fenomen està clarament associat a la intervenció de l'home en el medi natural; de fet, el paisatge de principis de segle res té a veure amb l'actual i si no, només cal anar al fons gràfic d'alguns dels arxius històrics de ciutats o viles de la comarca per veure com àrees que ara són extenses boscúries, antany hi predominaven vinyes o terres de cultiu.

Aquesta transformació de l'ús del territori, i per tant de l'abandonament del medi rural i natural per concentrar-se, i a voltes aglomerar-se a la ciutat, és una de les causes  que sovint s'ha associat a la proliferació dels incendis forestals. No cal reincidir en afirmar que si bé és certa no és pas l'única. Molt probablament l'accessibilitat de la població urbana al medi natural -d'altra banda com ja comentàvem fortament transformat des de temps pretèrits- associada a una conducta no pròpia d'aquest indrets, així com altres artefactes com les línies d'alta, baixa i mitja tensió, o bé pràctiques agrícoles no prou ben guiades són les causes principals dels incendis forestals.

Davant de tot plegat els propietaris, les administracions, així com la ciutadania es doten dels seus mecanismes per tal d'evitar que any rera any augmenti la superfície forestal afectada pels incendis. Aquestes mesures no sempre es decideixen amb el rigor tècnic que cal i sovint estan presididides per un desconeixement, no tant del territori, sinó de la conducta del foc en el territori. Aquestes situacions arriben a l'extrem que ben intencionadament es proposa, per exemple quadricular el bosc de pistes forestals o bé deixar-lo només amb una baixa densitat d'arbres lliures de sotabosc, transformant el bosc en un jardí.

També hi ha altres paràmetres que incideixen clarament en la proliferació i extensió del foc que fins ara no els podem controlar: són la temperatura i la pluviometria. La probabilitat d'inici d'un foc està clarament lligada als paràmetres climàtics del moment com també dels antecedents de la temporada. Per exemple, durant el famós i calorós 1994 es van produir 1.219 incendis mentre que el 1995 van ser 685. Els anteriors anys, el plujós 1992 van ser 368 i el 1993 el nombre va ser de 788 incendis. És clar que atribuir exclusivament a la política forestal o a la conducta de la ciutadania la variació d'aquests nombres de focs no seria del tot coherent.

Ara bé, això no vol dir que el nombre d'hectàrees cremades no sigui atribuïble a alguns del factors que s'exposaven. En aquest sentit, sí que crec que cal diferenciar clarament entre el nombre d'incendis que es produeixen i el nombre d'hectàrees que es cremen. Sinó fixeu-vos en les següents dades de l'any 1986, el famós any de l'incendi de Montserrat, en que el nombre d'incendis va ser de 589 i es van cremar 70.033 hectàrees. Des de llavors, a excepció de l'any 1994, el 1993 fou l'any que van haver-hi més incendis, és a dir 788 i, malgrat tot, la superfície afectada va ser només de 6.662 hectàrees.

Per tant la política de prevenció ha de pivotar sobre les estratègies per evitar els inicis dels focs que, com hem vist, està clarament lligada a unes variables climàtiques que no controlem (temperatura, humitat, pluja, vent...). Però també caldria veure el pes de la variable accesibilitat, i es podria comprovar que els traçats de les carreteres o les zones altament freqüentades són àrees potencialment generadores de focs. En aquest sentit és curiós constatar que a casa nostra es dóna un fenomen important que és la reincidència, es a dir àrees que en curts períodes d'anys es cremen més d'una vegada, disminuint dràsticament la capacitat de regeneració del propi bosc.

Difícilment aconseguirem disminuir el nombre d'incendis, però és important evitar l'augment de superfície afectada  i per tant, això passa per una detecció i intervenció immediata quan s'inicia el foc, i és clar, estudiar en quins llocs i perquè es produeixen els focs per reforçar les mesures de prevenció. De ben segur que això és més fàcil, sensat i econòmic que no pas quadricular el país i posar un cotxe de bombers a cada bosc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero