Un quart cinturó a pams


(publicat al Diari de Sabadell)

Aquests últims dies els mitjans de comunicació van plens de notícies relacionades amb el projecte del quart cinturó de Barcelona. Sembla ser que els darrers mesos el Ministerio de Fomento i la Generalitat de Catalunya han estat negociant amb l'Ajuntament de Terrassa, Viladecavalls i Abrera el traçat del tram Abrera-Terrassa. Certament no és gens estrany que l’Administració negociï amb els Ajuntaments afectats, i fins i tot que els proposin contrapartides per tal que siguin favorables al projecte.

Sense ànim d’aprofundir en molts dels aspectes que ja s’han tractat sobre el perquè de l’oposició  a aquesta obra que l’ex-ministre Borrell ens va dibuixar, i que ara els del PP amb el vistiplau del govern català ens volen construir, sí que m’agradaria destacar un parell de punts.

Primer de tot el tarannà de l’Administració. Si bé es cert que els nostres governants són escollits per sufragi universal, amb més o menys abstencionisme, potser algunes de les seves decisions no compten amb el suport suficient del conjunt de la població. És clar, una resposta pràctica a tal dubte potser seria sotmetre a referèndum totes aquelles qüestions que generin certa oposició. Ara bé, tal propòsit seria pràcticament impossible d’abordar i fins i tot podria esdevenir còmic.

Per aquest motiu, els nostres governants saben prou bé que a l'hora de ser escollits, els ciutadans i ciutadanes som generosos i acostumem a fer un cap mas, i per tant l’elecció, i sovint la reelecció, s’afronta amb èxit. De no ser així probablement acabaríem engreixant les files dels abstencionistes. Però no sempre els escollits actuen amb la mateixa generositat que ho fem els electors, i per tant quan un nombre significatiu de vallesans reclamem un debat sobre la necessitat del quart cinturó, la resposta la trobes a les pàgines dels diaris expressat amb grafismes i paraules. Amb molta sort fins i tot s’anuncia quina data sotmetran a informació pública el projecte, ja que en altres ocasions s’aprofita l’estiu o les  festes de Nadal per publicar l’anunci corresponent als diaris o butlletins oficials.

Aquest tarannà de format gremial i d’expressió política no sempre és el més adequat per afrontar els debats amb els ciutadans si no que és precisament l’òptim per no fer-ho. Els motius poden ser diversos, un pot ser per la manca d’esperit participatiu en la presa de decisions -som els escollits, per tant som els que decidim- o un altre per la manca d’arguments -això es fa així perquè es així i punt-.

Ambdues actituds no són pas les més encertades, però en ocasions són les més còmodes i sobretot si no impliquen un cost electoral excessiu. És per això que, sovint l’astúcia de l’exercici de govern d’alguns polítics és mesura amb la capacitat d’intuir el cost electoral de determinades actituds.

En resum, si no volem una societat desmobilitzada i alienada del govern de la comunitat, cal garantir la participació i opinió dels ciutadans. En el cas del quart cinturó no seria lògic obrir un període d’informació pública sense escoltar i fer públic el debat de la necessitat d’aquesta obra. De tots plegats és responsabilitat garantir un debat reflexiu i serè sobre un projecte que implica una inversió de mils de milions, però perquè hi hagi debat cal que les dues parts hi estiguin d’acord, i aquí sembla que els únics que volen debatre són els opositors.

Un altre punt és la mobilitat dels ciutadans. Per exemple al Vallès Occidental la mobilitat obligada (la que es genera per motius de feina i estudi) és de l’ordre de 390.966 persones dels quals 334.641 desplaçaments són dins de la pròpia comarca. D’aquestes dades es desprèn que 56.325 desplaçaments tenen el seu origen a la comarca però el destí és fora de la mateixa, sent pràcticament el 75% dels destins exteriors, la comarca del Barcelonès, un 11’1% el Vallès Oriental i 7’8% el Baix Llobregat. Així, el major nombre de desplaçaments (85% del total) que es generen a la comarca tenen el seu destí a la pròpia. A més, si aquestes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya les analitzem per ciutats com Sabadell o Terrassa ens adonarem que la majoria dels desplaçaments es localitzen dins de les ciutats.

Tanmateix, podríem aprofundir sobre algunes de les qüestions apuntades, i fins i tot, sortirien dades interessants de la mobilitat obligada entre ciutats del Vallès amb Barcelona o amb el mateix Baix Llobregat. Però vaja, ara que sembla ser que les administracions pretenen promoure la construccció del quart cinturó potser caldria anar pensant que la millor solució es basa en una anàlisi acurada i rigorosa de les dades, en considerar l’opinió dels ciutadans i en pensar que la política no és un joc d’apostes i especulacions que es renova cada quatre anys.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero