Tots contra el quart cinturó

(publicat al Diari de Sabadell)

El proper diumenge 27 d'abril la Campanya Contra el Quart Cinturó ha tornat a convocar als vallesans a participar a un nou acte de protesta en contra d'aquesta autopista o autovia, que a hores d'ara encara ningú ha estat capaç de justificar solventment.

De fet, ja fa quasi tres anys d'aquella primera marxa contra el quart cinturó que es va celebrar al bosc de Can Deu on prop de 4.000 persones van dir NO al quart cinturó. Després de tant de temps encara no s'ha tret l'aigua clara de tot plegat; hem vist passar tres consellers de Política Territorial i dos ministres del ram de l'obra pública i cap d'ells ha estat clar i convincent en explicar perquè el quart cinturó s'ha de fer. Inclús, en alguns moments han al.legat desconeixements d'actes administratius o bé de voluntats  polítiques que costen de creure. Però vaja, aquestes línies, en cap cas, pretenen valorar actituds que tanmateix, els ciutadans ja avaluaran quan ho creguin adequat.

Hi ha qui s'ha pensat que el moviment d'oposició al quart cinturó és una colla de veïns emprenyats pel traçat d'una autopista o autovia que pretén atrevessar el Vallès de punta a punta, pel nord d'una plana que encara conserva grans extensions d'espais agrícoles i forestals. De fet, més de dues-centes entitats cíviques i ecologistes constitueixen una plataforma que ha estat capaç de qüestionar, i especialment conscienciar als ciutadans i ciutadanes, la necessitat d'una autopista del tot innecessària. Avui dia en el Vallès, qui més qui menys, sap què és això del quart cinturó, perquè s'està en contra i quines propostes alternatives, solvents i necessàries, es postulen.

Però, el debat de fons que presideix l'oposició al quart cinturó és precisament l'ocupació urbana del Vallès, i més concretament de la plana. Tradicionalment el Vallès s'ha desenvolupat urbanistícament al voltant dels cursos fluvials -motors de la industrialització de mitjans de segle XIX- llegant una disposició territorial en forma de mosaic on encara s'hi troben grans extensions agrícoles, bosquines i evidentment les ciutats o urbs. Els espais agrícoles i forestals que envolten les viles i ciutats de la comarca eviten, en l'actualitat, que el Vallès sigui un continu urbà. Alhora que esdevenen àrees on poder gaudir de la natura sense fer desenes de quilòmetres, també acullen un valuós patrimoni natural. Tot plegat, estratègic per garantir l'equilibri territorial de la comarca.

Independentment de l'impacte de l'obra, l'efecte barrera o la fragmentació d'espais naturals, el que també preocupa és quina incidència tindria el quart cinturó en el model territorial del Vallès. Per exemple, el sol fet d'executar el sòl urbanitzable que ja està previst -malauradament potser en un curt període de temps- es duplicaria l'actual trama urbana de la comarca. Imagineu-vos què pot significar des d'una perspectiva ambiental i social l'impacte d'aquesta ocupació del territori. I és clar, el quart cinturó no és res més que un carrer major per ocupar la plana del Vallès.

No obstant això, recentment s'ha posat de moda defensar trams del quart cinturó; tenim d'exemples un parell de casos. Des de Terrassa es defensa amb èmfasi el tram Abrera-Terrassa  i des de l'Ajuntament de Llinars del Vallès ho fa pel tram Cardedeu-Llinars. Aquesta visió parcial no fa res més que evidenciar quin és el problema real que trobem en el sistema viari del Vallès. Hi ha ciutats i pobles -i no són pas els únics els que hem citat anteriorment-, que tenen problemes de connectivitat entre ells. I es clar, pretendre resoldre amb mesures macros problemes micros, o bé obviar la insostenibilitat del sistema de transport exclusiu amb el cotxe, és com aquell metge que receptés un medicament els efectes secundaris del qual produïssin tantes o més molèsties que la pròpia afecció inicial, és a dir, que el remei fos pitjor que la malaltia.

Per aquests motius, es més que sensata la proposta de la Campanya Contra el Quart Cinturó que el Govern de la Generalitat i el Ministerio de Fomento, d'acord amb els Ajuntaments, han de promoure la redacció d'un "Pla d'Actuació i Finançament alternatiu al Quart Cinturó" on es contemplin les infraestructures viàries que cal millorar, les xarxes de transport col.lectiu (tren i autobús) que cal construir o bé millorar en l'àmbit del Vallès i Baix Llobregat i la supressió dels peatges de les autopistes A-7 (Tram Martorell -Sant Celoni), A-17 (Mollet), A-9 (Rubí) que no fan res més que penalitzar a l'estructura socioeconòmica de la comarca.

Amb franquesa, només desitjaria que qui hagi de respondre a aquesta proposta, en positiu, ho faci des de la vocació de la complicitat i de la intel·ligènci· de saber escoltar i respondre davant d'aquells que en definitiva estan defensant l'interès general.