Sortim de l'era nuclear

Sota aquest lema centenars de persones es varen reunir el passat diumenge 22 d'octubre a Vandellòs per tal de reivindicar, una vegada més, el perill de l'ús de l'energia nuclear, i també per a promoure un Pla Energètic, alternatiu al que actualment està vigent.

Aquest acte coincideix amb el sisè aniversari de l'accident de la central nuclear de Vandellòs I, el 19 d'octubre de 1989. En aquella ocasió diverses falles de caràcter tècnic de la central i l'estat de les instal.lacions va provocar que el CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) informés de la necessitat del seu tancament, i finalment el Govern de l'Estat va ordenar la clausura . Aquesta decisió no va ser presa aïlladament, sinó que centenars d'actes i iniciatives de protestes acompanyaren aquesta decisió com també l'acord unànime del Parlament de Catalunya a favor del tancament de la central de Vandellòs I.

El debat sobre l'energia nuclear no és pas novell en el nostre país, tot el contrari. La construcció de les centrals nuclears, tant les de Vandellòs I i II com les d'Ascó I i II, les prospeccions per la recerca d'urani a les terres d'Osona i pas del tren nuclear ja varen provocar el naixement d'un moviment anti-nuclear força actiu que més tard esdevindria en un moviment, més ampli i divers, com ha estat el moviment ecologista.

A principis dels vuitanta, la construcció de la línia de tren El Papiol-Mollet va permetre que el tren nuclear travessés les terres vallesanes, amb la conseqüent protesta ecologista. El tren nuclear travessava la comarca per tal de traslladar a França els residus de la central de Vandellòs I, ja que aquests residus permetien el seu ús parcial per a finalitats militars. Per tant, no seria estrany que alguna de les prop de 2.000 proves nuclears s'hagin fet amb urani enriquit en la central nuclear de Vandellòs I. Ara segur que això ja no serà possible, però l'ús de l'energia nuclear no deixa de ser un perill.

Actualment a Catalunya hi ha quatre centrals nuclears de les quals una està en fase de desmantellament (Vandellòs I) i el 75% de l'energia produïda és d'origen nuclear. Aquest escenari, bàsicament nuclear, no és pas el més desitjable, però és el que tenim. En aquestes línies no penso reiterar els perills ni les virtuts de té l'ús o abús de l'energia nuclear, però si que apuntaré alguna reflexió sobre com utilitzem o potser com abusem de l'energia ja sigui d'origen nuclear, de combustibles d'origen fòssil o hidroelèctric.

Fa alguns anys els ecologistes americans s'oposaren a la construcció d'una nova central nuclear amb una campanya força enginyosa que els va permetre assolir dos objectius clars: la central no es va construir i la ciutadania prengué una major consciència ambiental. La iniciativa consistia en proposar tant al govern com a la població la següent hipòtesi. Si la central nuclear és necessària és perquè la demanda d'energia augmenta, però si disminuïm -indústries i ciutadans- el consum d'energia estabilitzarem la demanda i per tant no serà necessari construir una nova central. La campanya consistia en promoure l'eficiència de l'ús d'energia, promoure la co-generació en les indústries, canvi d'electrodomèstic i ús de bombetes de baix consum..., i tot això, sense renunciar a cap de les comoditats de la vida moderna i amb el suport de sectors importants de la indústria i de l'Administració. No cal dir que la iniciativa va ser un èxit i la central no s'ha construït.

Doncs bé, si traslladem a aquestes latituds mediterrànies la iniciativa americana -amb una mica més de passió- potser podrem cridar amb més força que cal sortir de l'era nuclear i inclús pensar que és possible tancar les nuclears. Però si tot això només és el foc d'encenalls a que tan acostumats ens tenen determinats col.lectius sòcio-polítics... Malament!.

La proposta ecologista d'elaborar un pla energètic alternatiu basat en l'estalvi energètic i en l'ús d'energies netes, podria facilitar l'abandó de l'energia nuclear. Inclús només amb la inversió que ara es destina a perllongar la vida de la central nuclear d'Ascó I es podria haver substituït un 15% de la seva potència per energia solar i eòlica.

Ara que la campanya electoral s'acosta segur que es parlarà poc d'energies netes, d'ús eficient de l'energia, del deute nuclear i molts altres aspectes que de ben segur serien més interessants que el suposat debat electoral que representaran molts dels candidats i candidates al Parlament. Però si teniu la sort que algú d'ells us demani el vot, sigui de l'opció que sigui, no dubteu en qüestionar-li algunes de les preguntes que us suggereixin aquestes ratlles. Jo si puc ho faré; m'interessen més els candidats que tenen i debaten idees que aquells que només són fruit d'una quota o d'un pacte endogàmic.

Sabadell, 23 d'octubre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero