Sense Departament ambiental
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 19 de gener de 2016)
Després de mesos de parlamentar, finalment el nou Govern de transició ja comença a caminar. En l’àmbit ambiental les coses semblen que no van per bon camí i un fet clar és l'absència d’un Departament de Medi Ambient.
La decisió del primer Govern Mas d’incorporar el departament de Medi Ambient dins de Política Territorial ha estat letal. En una primera etapa, liderada pel Conseller Recoder, semblava que la cohabitació i complementarietat de les polítiques ambientals i territorials era possible. La trajectòria i el tarannà del nou Conseller ho avalaven. Tot i així, la pressió dels sectors d’Unió Democràtica i certes complicitats dels sindicats agraris varen paralitzar la possibilitat de reagrupar les competències del medi natural al nou Departament de Territori i Sostenibilitat (TES). Més tard, projectes com Eurovegas o Barcelona World evidenciaven que les polítiques ambientals eren poc substancials en el Govern. D’altra banda, l’elecció, en el seu dia, d’un Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de baix perfil polític que encara avui ostenta el càrrec, dificultava l’èxit de les polítiques ambientals. La segona etapa d’aquest procés de desambientalització ha estat el lideratge del Conseller Santi Vila. Un polític poc preocupat pels afers ambientals i molt interessat en relegar-los a un àmbit sectorial sense rang de Conselleria. El projecte del Conseller Vila de crear una Agència Catalana del Medi Ambient i del Territori era una evidència notòria d’aquest objectiu polític.
Precisament el passat diumenge 10 de gener, el candidat a President Carles Puigdemont, en el seu discurs d’investidura, exposava les seves prioritats ambientals amb aquestes breus paraules: “un país sostenible mediambientalment i territorialment. Per tant, a curt termini, caldrà posar el focus en l’impuls de la Llei del canvi climàtic; la creació de l’agència del medi ambient i del territori, que permeti consolidar una marca de rigor i prestigi en els temes territorials i ambientals; un pacte nacional sobre l’aigua que plantegi i que superi els plantejaments anacrònics del Plan hidrológico de l’Estat.” Sembla que la doctrina Vila sobre el futur de les polítiques ambientals ha quallat de valent. Esperem que en aquest cas no hi concorri la complicitat d’ERC, dels independents de Junts pel Sí i dels cupaires.
Després del nomenament del vallesà Josep Rull com a Conseller de Territori, i suposem que també de Sostenibilitat, caldrà esperar com dirimeix aquesta anomalia política d‘harmonitzar en un mateix àmbit polític de decisió les competències ambientals i les territorials. Avui només cal llegir els diaris, escoltar la ràdio o veure el "Polònia" per comprovar que el Departament ha adoptat la denominació “de Territori”. Sembla que la Sostenibilitat hagi passat a millor vida. Malgrat aquesta precarietat política de la darrera legislatura, s’han esgarrapat algunes competències al Departament d’Agricultura com la dels Parcs Naturals, precisament després de la foragitada sortida dels homes i dones d’en Duran i Lleida. Tot i així, de l’actual assignació de competències encara queden pendents de traspassar d’Agricultura al de TES, les de boscos i els Agents Rurals. Val a dir, però, que l’objectiu d’aquest mandat hauria de ser la reinstauració del Departament de Medi Ambient amb competències plenes. Pretendre implementar el model de l’EPA (Environmental Protection Agency) nord-americana o bé d’altres de similars és una atzagaiada. Els afers ambientals són polítics i no només de gestió. De fet, l’absència d’un conseller o ministre de medi ambient a la taula del Consell Executiu o de Ministres és una raresa política en el context dels països europeus.
Sabadell, 17 de gener de 2016
 |
| Coll de Pal (El Berguedà) |
La decisió del primer Govern Mas d’incorporar el departament de Medi Ambient dins de Política Territorial ha estat letal. En una primera etapa, liderada pel Conseller Recoder, semblava que la cohabitació i complementarietat de les polítiques ambientals i territorials era possible. La trajectòria i el tarannà del nou Conseller ho avalaven. Tot i així, la pressió dels sectors d’Unió Democràtica i certes complicitats dels sindicats agraris varen paralitzar la possibilitat de reagrupar les competències del medi natural al nou Departament de Territori i Sostenibilitat (TES). Més tard, projectes com Eurovegas o Barcelona World evidenciaven que les polítiques ambientals eren poc substancials en el Govern. D’altra banda, l’elecció, en el seu dia, d’un Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de baix perfil polític que encara avui ostenta el càrrec, dificultava l’èxit de les polítiques ambientals. La segona etapa d’aquest procés de desambientalització ha estat el lideratge del Conseller Santi Vila. Un polític poc preocupat pels afers ambientals i molt interessat en relegar-los a un àmbit sectorial sense rang de Conselleria. El projecte del Conseller Vila de crear una Agència Catalana del Medi Ambient i del Territori era una evidència notòria d’aquest objectiu polític.
Precisament el passat diumenge 10 de gener, el candidat a President Carles Puigdemont, en el seu discurs d’investidura, exposava les seves prioritats ambientals amb aquestes breus paraules: “un país sostenible mediambientalment i territorialment. Per tant, a curt termini, caldrà posar el focus en l’impuls de la Llei del canvi climàtic; la creació de l’agència del medi ambient i del territori, que permeti consolidar una marca de rigor i prestigi en els temes territorials i ambientals; un pacte nacional sobre l’aigua que plantegi i que superi els plantejaments anacrònics del Plan hidrológico de l’Estat.” Sembla que la doctrina Vila sobre el futur de les polítiques ambientals ha quallat de valent. Esperem que en aquest cas no hi concorri la complicitat d’ERC, dels independents de Junts pel Sí i dels cupaires.
Després del nomenament del vallesà Josep Rull com a Conseller de Territori, i suposem que també de Sostenibilitat, caldrà esperar com dirimeix aquesta anomalia política d‘harmonitzar en un mateix àmbit polític de decisió les competències ambientals i les territorials. Avui només cal llegir els diaris, escoltar la ràdio o veure el "Polònia" per comprovar que el Departament ha adoptat la denominació “de Territori”. Sembla que la Sostenibilitat hagi passat a millor vida. Malgrat aquesta precarietat política de la darrera legislatura, s’han esgarrapat algunes competències al Departament d’Agricultura com la dels Parcs Naturals, precisament després de la foragitada sortida dels homes i dones d’en Duran i Lleida. Tot i així, de l’actual assignació de competències encara queden pendents de traspassar d’Agricultura al de TES, les de boscos i els Agents Rurals. Val a dir, però, que l’objectiu d’aquest mandat hauria de ser la reinstauració del Departament de Medi Ambient amb competències plenes. Pretendre implementar el model de l’EPA (Environmental Protection Agency) nord-americana o bé d’altres de similars és una atzagaiada. Els afers ambientals són polítics i no només de gestió. De fet, l’absència d’un conseller o ministre de medi ambient a la taula del Consell Executiu o de Ministres és una raresa política en el context dels països europeus.
Sabadell, 17 de gener de 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada