Fertilitat associativa
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 24 d'octubre de 2017)
La natura ens ensenya que les espècies biòtiques, així com el seu entorn abiòtic, conviuen amb un cert equilibri dinàmic, a vegades alterat per certes pertorbacions. I gràcies a aquests fenòmens fa que les coses evolucionin fins a arribar a un nou equilibri. Val a dir que quan ens situem en un entorn social, les coses no són tan diferents. Aquesta mena de pertorbacions “naturals” les provoquen les persones, habitualment associades i agrupades en entitats. De fet, és el que estem vivint intensament aquests dies d’ençà del referèndum de l’1 d’octubre. Tot i les detencions arbitràries d’en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, l’onada de canvi demostra que és imparable. Massa energia cinètica i potencial per aturar-la amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.
Tot i l’actitud reaccionària i repressiva del Govern espanyol, amb el suport incondicional i galdós dels Socialistes i Ciutadans, es fa difícil imaginar que una norma expressa en contra de la voluntat popular pugui reeixir. Les lleis són el resultat de la voluntat popular i no pas al contrari. Per aquest motiu es fa incomprensible que la llei pervisqui per si sola i per sobre de les persones. Com si una llei o constitució tingués vida pròpia. Les normes les fan les persones i són aquestes les que les modifiquen, deroguen i aproven. Dotar-se d’una nova norma o modificar-la és del tot normal i habitual en entorns democràtics. És per això que no hauria de fer por debatre en llibertat tot allò que esdevé d’interès per una comunitat i votar per canviar-ho, si escau.
El que ha succeït a Catalunya aquests anys és l’èxit d’una societat acostumada a una pràctica quotidiana dels valors democràtics i de la participació en la presa de decisions. Sortosament s’ha assolit una “cultura sociopolítica” de com s’han de gestionar els afers d’interès general entre la ciutadania (organitzada o no) i el govern competent. Potser es podria parlar que la nostra societat, tant a escala nacional com local, viu i decideix a partir d’una nova governança; reconeguda socialment, però que encara no està del tot vigent en el marc normatiu actual. Gràcies als diferents conflictes socials, culturals i ambientals, liderats per entitats i plataformes de tota mena, ens hem educat en l’exercici d’aquesta “cultura sociopolítica”. Imagineu-vos que tots els afers d’interès públic s’haguessin subscrit exclusivament en les deliberacions i acords dels electes. La qualitat democràtica del nostre país seria del tot minsa.
Els canvis culturals són aquells que més costen d’assolir-se en una comunitat o organització. Precisament per aquest motiu quan s’assoleix una “cultura sociopolítica” per participar en els afers comuns esdevé molt difícil que la societat hi renunciï alegrament. Habitualment les millores socials obtingudes esdevenen un patrimoni comú a preservar i conservar. Aquest és sense cap mena de dubte el que mou a milers de ciutadans a defensar la comunitat que s’ha construït i proposar nou reptes per viure millor.
El caràcter associatiu de la ciutadania és una mostra de la fertilitat de la comunitat on vivim. L’existència d’entitats de tota mena ajuda a estructurar un país des de l’àmbit esportiu, cultural, assistencial, recreatiu, ambiental o social. Un actiu que no sempre es té en compte en la gestió dels afers comuns, com ja s’ha comentat en altres ocasions. Amb tot, caldria destacar aquelles entitats que tenen entre els seus objectius exercir la incidència política. A vegades incòmodes i poc reconegudes per l’establishment polític i socioeconòmic, són més necessàries que mai per empènyer els canvis socials. Sense associacionisme proteic no hi ha revolució ni evolució!
Sabadell, 22 d’octubre de 2017
La natura ens ensenya que les espècies biòtiques, així com el seu entorn abiòtic, conviuen amb un cert equilibri dinàmic, a vegades alterat per certes pertorbacions. I gràcies a aquests fenòmens fa que les coses evolucionin fins a arribar a un nou equilibri. Val a dir que quan ens situem en un entorn social, les coses no són tan diferents. Aquesta mena de pertorbacions “naturals” les provoquen les persones, habitualment associades i agrupades en entitats. De fet, és el que estem vivint intensament aquests dies d’ençà del referèndum de l’1 d’octubre. Tot i les detencions arbitràries d’en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, l’onada de canvi demostra que és imparable. Massa energia cinètica i potencial per aturar-la amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.
Tot i l’actitud reaccionària i repressiva del Govern espanyol, amb el suport incondicional i galdós dels Socialistes i Ciutadans, es fa difícil imaginar que una norma expressa en contra de la voluntat popular pugui reeixir. Les lleis són el resultat de la voluntat popular i no pas al contrari. Per aquest motiu es fa incomprensible que la llei pervisqui per si sola i per sobre de les persones. Com si una llei o constitució tingués vida pròpia. Les normes les fan les persones i són aquestes les que les modifiquen, deroguen i aproven. Dotar-se d’una nova norma o modificar-la és del tot normal i habitual en entorns democràtics. És per això que no hauria de fer por debatre en llibertat tot allò que esdevé d’interès per una comunitat i votar per canviar-ho, si escau.
El que ha succeït a Catalunya aquests anys és l’èxit d’una societat acostumada a una pràctica quotidiana dels valors democràtics i de la participació en la presa de decisions. Sortosament s’ha assolit una “cultura sociopolítica” de com s’han de gestionar els afers d’interès general entre la ciutadania (organitzada o no) i el govern competent. Potser es podria parlar que la nostra societat, tant a escala nacional com local, viu i decideix a partir d’una nova governança; reconeguda socialment, però que encara no està del tot vigent en el marc normatiu actual. Gràcies als diferents conflictes socials, culturals i ambientals, liderats per entitats i plataformes de tota mena, ens hem educat en l’exercici d’aquesta “cultura sociopolítica”. Imagineu-vos que tots els afers d’interès públic s’haguessin subscrit exclusivament en les deliberacions i acords dels electes. La qualitat democràtica del nostre país seria del tot minsa.
Els canvis culturals són aquells que més costen d’assolir-se en una comunitat o organització. Precisament per aquest motiu quan s’assoleix una “cultura sociopolítica” per participar en els afers comuns esdevé molt difícil que la societat hi renunciï alegrament. Habitualment les millores socials obtingudes esdevenen un patrimoni comú a preservar i conservar. Aquest és sense cap mena de dubte el que mou a milers de ciutadans a defensar la comunitat que s’ha construït i proposar nou reptes per viure millor.
El caràcter associatiu de la ciutadania és una mostra de la fertilitat de la comunitat on vivim. L’existència d’entitats de tota mena ajuda a estructurar un país des de l’àmbit esportiu, cultural, assistencial, recreatiu, ambiental o social. Un actiu que no sempre es té en compte en la gestió dels afers comuns, com ja s’ha comentat en altres ocasions. Amb tot, caldria destacar aquelles entitats que tenen entre els seus objectius exercir la incidència política. A vegades incòmodes i poc reconegudes per l’establishment polític i socioeconòmic, són més necessàries que mai per empènyer els canvis socials. Sense associacionisme proteic no hi ha revolució ni evolució!
Sabadell, 22 d’octubre de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada