La ciutat, difusa o compacta?
Parlar de les ciutats no és una tasca senzilla, i menys quan algunes ja porten una pila d'anys d'existència, però sí que fóra interessant -per bé que somerament- assenyalar alguns aspectes sobre llur distribució. Malgrat que al Vallès no tothom viu a les ciutats, sí que la majoria hi fem vida, i és ben cert que aquestes no són res més que el reflex de com vivim i com ens distribuïm pel territori.
La ciutat ha esdevingut una organització social i territorial on la població hi desenvolupa quasi totes les seves activitats; però aquests assentaments humans no són tots iguals. Per exemple, a la comarca hi trobem prop de 6.000 hectàrees ocupades per urbanitzacions de segona residència -últimament algunes han passat a ser utilitzades com a primera residència-. Aquest model d'habitatge configura el que s'anomena la ciutat difusa, molt similar a la ciutat americana.
Un dels primers paradigmes de ciutat difusa la trobem a La Florida (Santa Perpètua de la Mogoda) on els anys trenta es va promoure la primera ciutat-jardí de Catalunya. És cert que una de les virtuts de la ciutat difusa és que ens permet viure amb major espai i amb menor densitat d'habitatges per hectàrea. Una versió més contemporània de la ciutat-jardí serien les urbanitzacions, i l'expressió més moderna les cases unifamiliars.
Ara bé, aquesta opció territorial implica un seguit de problemes de caire ecològic i fins i tot social. Primer de tot, aquest model no permet que sigui universal, ja que si tots volem viure així no hi ha territori suficient per cabre-hi. A més a més, en aquestes ciutats la població basa la mobilitat en l'ús del vehicle privat -augment del parc mòbil i de contaminació atmosfèrica-. Les polítiques de transport col.lectiu -ferrocarril o autobús- són poc viables per l'efecte de "població dispersa". I a tot això caldria afegir tota la problemàtica associada als serveis de recollida de deixalles, enllumenat públic, manteniment de carrers, etc... Una ciutat molt cara.
Per tant, si les ciutats del Vallès continuen apostant per la ciutat difusa, i això vol dir més cases unifamiliars i més urbanitzacions, la comarca es col.lapsarà en poc temps. Renunciar a ocupar menys territori però facilitar nous habitatges només és pot fer optant per la ciutat compacta. Però què vol dir això de la ciutat compacta?.
El concepte de ciutat compacta s'entén com l'organització territorial que permet una major diversitat d'activitats -tant qualitatives com quantitatives- ocupant el menor espai possible. A què em refereixo?. Doncs, a que en el mateix espai que ocupen dues cases unifamiliars es pugui fer un bloc de pisos on en els baixos hi pugui haver-hi comerç o qualsevol altra activitat econòmica, i en les diverses plantes hi pugui viure la gent. Però és clar, tot això amb un cert ordre i mesura; no es tracta precisament de fer edificis com eixams d'abelles.
L'efecte de barrejar activitats i població comporta una millora social força substancial i que normalment no és tinguda en compte. Per explicar-ho utilitzarem un exemple que ens és molt proper com és el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona.
M'explico... Habitualment la població universitària forana residia a Cerdanyola, i també a altres poblacions de la comarca, i fins i tot a Barcelona, però especialment Cerdanyola era un dels indrets on més població universitària es concentrava. Aquest fet potenciava intercanvis socials i econòmics entre la població universitària i la de Cerdanyola. Per aquest motiu, el fet de construir la vila universitària dins de Cerdanyola hauria estat un encert atesa la realitat territorial del municipi, dimensionat a partir dels grans fluxos migratoris dels cinquanta i seixanta, i d'un cert desordre urbanístic. El fet de segregar població en funció de la seva activitat professional o bé per la seva renda potencia ciutats duals gens recomanables.
En el futur la qualitat d'una ciutat no es mesurarà en la quantitat d'habitatges unifamiliars que hi podem trobar o per l'absència d'indústries dins dels nuclis urbans, sinó per la capacitat de refer-se i renovar-se per acollir totes aquelles activitats o població que en l'actualitat expulsa la ciutat dels noranta.
Segurament que també podríem parlar de les ciutats sostenibles i tot el que això implica, però vaja, aquest ja fóra tema per un altre article. Tanmateix, si els urbanistes, els promotors immobiliaris i tots aquells que prenen decisions que afecten a com són les ciutats, assumissin que l'espai és reduït, que no es pot solament créixer ocupant més espais naturals, de ben segur que en el futur tindríem ciutats una mica més sostenibles, per bé que senzillament suportables.
Sabadell, 5 de novembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
La ciutat ha esdevingut una organització social i territorial on la població hi desenvolupa quasi totes les seves activitats; però aquests assentaments humans no són tots iguals. Per exemple, a la comarca hi trobem prop de 6.000 hectàrees ocupades per urbanitzacions de segona residència -últimament algunes han passat a ser utilitzades com a primera residència-. Aquest model d'habitatge configura el que s'anomena la ciutat difusa, molt similar a la ciutat americana.
Un dels primers paradigmes de ciutat difusa la trobem a La Florida (Santa Perpètua de la Mogoda) on els anys trenta es va promoure la primera ciutat-jardí de Catalunya. És cert que una de les virtuts de la ciutat difusa és que ens permet viure amb major espai i amb menor densitat d'habitatges per hectàrea. Una versió més contemporània de la ciutat-jardí serien les urbanitzacions, i l'expressió més moderna les cases unifamiliars.
Ara bé, aquesta opció territorial implica un seguit de problemes de caire ecològic i fins i tot social. Primer de tot, aquest model no permet que sigui universal, ja que si tots volem viure així no hi ha territori suficient per cabre-hi. A més a més, en aquestes ciutats la població basa la mobilitat en l'ús del vehicle privat -augment del parc mòbil i de contaminació atmosfèrica-. Les polítiques de transport col.lectiu -ferrocarril o autobús- són poc viables per l'efecte de "població dispersa". I a tot això caldria afegir tota la problemàtica associada als serveis de recollida de deixalles, enllumenat públic, manteniment de carrers, etc... Una ciutat molt cara.
Per tant, si les ciutats del Vallès continuen apostant per la ciutat difusa, i això vol dir més cases unifamiliars i més urbanitzacions, la comarca es col.lapsarà en poc temps. Renunciar a ocupar menys territori però facilitar nous habitatges només és pot fer optant per la ciutat compacta. Però què vol dir això de la ciutat compacta?.
El concepte de ciutat compacta s'entén com l'organització territorial que permet una major diversitat d'activitats -tant qualitatives com quantitatives- ocupant el menor espai possible. A què em refereixo?. Doncs, a que en el mateix espai que ocupen dues cases unifamiliars es pugui fer un bloc de pisos on en els baixos hi pugui haver-hi comerç o qualsevol altra activitat econòmica, i en les diverses plantes hi pugui viure la gent. Però és clar, tot això amb un cert ordre i mesura; no es tracta precisament de fer edificis com eixams d'abelles.
L'efecte de barrejar activitats i població comporta una millora social força substancial i que normalment no és tinguda en compte. Per explicar-ho utilitzarem un exemple que ens és molt proper com és el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona.
M'explico... Habitualment la població universitària forana residia a Cerdanyola, i també a altres poblacions de la comarca, i fins i tot a Barcelona, però especialment Cerdanyola era un dels indrets on més població universitària es concentrava. Aquest fet potenciava intercanvis socials i econòmics entre la població universitària i la de Cerdanyola. Per aquest motiu, el fet de construir la vila universitària dins de Cerdanyola hauria estat un encert atesa la realitat territorial del municipi, dimensionat a partir dels grans fluxos migratoris dels cinquanta i seixanta, i d'un cert desordre urbanístic. El fet de segregar població en funció de la seva activitat professional o bé per la seva renda potencia ciutats duals gens recomanables.
En el futur la qualitat d'una ciutat no es mesurarà en la quantitat d'habitatges unifamiliars que hi podem trobar o per l'absència d'indústries dins dels nuclis urbans, sinó per la capacitat de refer-se i renovar-se per acollir totes aquelles activitats o població que en l'actualitat expulsa la ciutat dels noranta.
Segurament que també podríem parlar de les ciutats sostenibles i tot el que això implica, però vaja, aquest ja fóra tema per un altre article. Tanmateix, si els urbanistes, els promotors immobiliaris i tots aquells que prenen decisions que afecten a com són les ciutats, assumissin que l'espai és reduït, que no es pot solament créixer ocupant més espais naturals, de ben segur que en el futur tindríem ciutats una mica més sostenibles, per bé que senzillament suportables.
Sabadell, 5 de novembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada