El caviar blanc del Vallès
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 3 de gener de 2017)
A les portes del nou any sempre és l'hora de fer balanç, així com d'encomanar-se noves fites pels pròxims mesos. I ho fem així cíclicament fins arribar de nou al desembre. És cert que prioritàriament ens agrada recordar allò que ha estat més profitós i fins tot exitós. No és estrany. Sempre s'intenta que els fets més desagradables i els luctuosos no esdevinguin massa feixucs quan es fa l'auditoria de l'any. Més aviat es procura aprendre a sobreviure-hi amb l'esperança que el temps, com sempre, ajudarà a pal·liar i conviure amb tot plegat.
Precisament d’aquest any que deixem enrere val la pena destacar l’èxit de l'any internacional dels llegums que va declarar l'Assemblea General de Nacions Unides. La importància dels llegums, en un context global, es deu al fet que són una font essencial de proteïnes i aminoàcids d'origen vegetal per a l'alimentació de les persones, així com per als animals. Una altra propietat notable de les lleguminoses és la seva capacitat de fixar el nitrogen de l'atmosfera, que és un dels principals elements necessaris per desenvolupar les plantes. D'altra banda, els llegums formen part d'una dieta saludable.
Pel que fa al rol que juga en l'alimentació de les persones, cal destacar que al llarg de la segona meitat del segle XX la societat va començar a substituir la proteïna d'origen vegetal que aportaven les mongetes, cigrons i llenties, entre altres lleguminoses, per la procedent del consum de carn. L'extensió i intensificació de la ramaderia i l'activitat fabril va permetre a la ciutadania destinar més diners a comprar bistecs i pollastres. En aquella època, l'opulència i el menyspreu de certes persones de classes socials emergents es referien als llegums com la proteïna o la carn del pobre. Avui, el coneixement i les pràctiques saludables serien més que suficients per avalar la definició que feia un cambrer, en oferir un plat de mongetes del ganxet als seus comensals: el caviar blanc del Vallès.
La capacitat de les lleguminoses de fixar nitrogen i, per tant, d'incrementar la fertilitat del sòl és un dels processos biològics més interessants d'aquestes plantes. En un assaig de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) es posava de manifest que en un conreu de lleguminoses per gra no era necessari aportar nitrogen químic per a la seva fertilització. Elles mateixes eren capaces d'autoproveir-se de nitrogen fixant-lo de l'atmosfera. I no només per elles sinó que també en deixaven pel pròxim cultiu. Aquesta virtut de les lleguminoses ha estat un dels arguments de la Unió Europea per condicionar els ajuts agraris. En concret, s'obliga a incorporar en les rotacions de les explotacions agràries l'ús dels llegums.
Un altre aspecte interessant del consum de llegums és que formen part d'una dieta equilibrada per combatre l'obesitat, així com per prevenir i ajudar a controlar malalties cròniques com la diabetis, les afeccions coronàries i el càncer. I per fer-ho es disposa de diferents varietats locals de llegums amb un elevat contingut de proteïna. A més, algunes d'elles compten amb el distintiu de qualitat europeu de la DOP (Denominació d'Origen Protegida) com és el cas de la vallesana mongeta del ganxet i el fesol de Santa Pau (Garrotxa). En el cas de la mongeta del ganxet, aquest reconeixement garanteix no només que és una producció local i de qualitat, sinó que va més enllà del producte estrictament agrari de consum. En concret és un model de gestió sostenible del territori que facilita una millora de la renda agrària de l'agricultor, afavoreix l’agrodiversitat i garanteix l'activitat agrària. Esperem que en els camps de ganxet algú no hi vegi un espai a urbanitzar o on fer-hi passar una autovia.
Sabadell, 31 de desembre de 2016
A les portes del nou any sempre és l'hora de fer balanç, així com d'encomanar-se noves fites pels pròxims mesos. I ho fem així cíclicament fins arribar de nou al desembre. És cert que prioritàriament ens agrada recordar allò que ha estat més profitós i fins tot exitós. No és estrany. Sempre s'intenta que els fets més desagradables i els luctuosos no esdevinguin massa feixucs quan es fa l'auditoria de l'any. Més aviat es procura aprendre a sobreviure-hi amb l'esperança que el temps, com sempre, ajudarà a pal·liar i conviure amb tot plegat.
Precisament d’aquest any que deixem enrere val la pena destacar l’èxit de l'any internacional dels llegums que va declarar l'Assemblea General de Nacions Unides. La importància dels llegums, en un context global, es deu al fet que són una font essencial de proteïnes i aminoàcids d'origen vegetal per a l'alimentació de les persones, així com per als animals. Una altra propietat notable de les lleguminoses és la seva capacitat de fixar el nitrogen de l'atmosfera, que és un dels principals elements necessaris per desenvolupar les plantes. D'altra banda, els llegums formen part d'una dieta saludable.
Pel que fa al rol que juga en l'alimentació de les persones, cal destacar que al llarg de la segona meitat del segle XX la societat va començar a substituir la proteïna d'origen vegetal que aportaven les mongetes, cigrons i llenties, entre altres lleguminoses, per la procedent del consum de carn. L'extensió i intensificació de la ramaderia i l'activitat fabril va permetre a la ciutadania destinar més diners a comprar bistecs i pollastres. En aquella època, l'opulència i el menyspreu de certes persones de classes socials emergents es referien als llegums com la proteïna o la carn del pobre. Avui, el coneixement i les pràctiques saludables serien més que suficients per avalar la definició que feia un cambrer, en oferir un plat de mongetes del ganxet als seus comensals: el caviar blanc del Vallès.
La capacitat de les lleguminoses de fixar nitrogen i, per tant, d'incrementar la fertilitat del sòl és un dels processos biològics més interessants d'aquestes plantes. En un assaig de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) es posava de manifest que en un conreu de lleguminoses per gra no era necessari aportar nitrogen químic per a la seva fertilització. Elles mateixes eren capaces d'autoproveir-se de nitrogen fixant-lo de l'atmosfera. I no només per elles sinó que també en deixaven pel pròxim cultiu. Aquesta virtut de les lleguminoses ha estat un dels arguments de la Unió Europea per condicionar els ajuts agraris. En concret, s'obliga a incorporar en les rotacions de les explotacions agràries l'ús dels llegums.
Un altre aspecte interessant del consum de llegums és que formen part d'una dieta equilibrada per combatre l'obesitat, així com per prevenir i ajudar a controlar malalties cròniques com la diabetis, les afeccions coronàries i el càncer. I per fer-ho es disposa de diferents varietats locals de llegums amb un elevat contingut de proteïna. A més, algunes d'elles compten amb el distintiu de qualitat europeu de la DOP (Denominació d'Origen Protegida) com és el cas de la vallesana mongeta del ganxet i el fesol de Santa Pau (Garrotxa). En el cas de la mongeta del ganxet, aquest reconeixement garanteix no només que és una producció local i de qualitat, sinó que va més enllà del producte estrictament agrari de consum. En concret és un model de gestió sostenible del territori que facilita una millora de la renda agrària de l'agricultor, afavoreix l’agrodiversitat i garanteix l'activitat agrària. Esperem que en els camps de ganxet algú no hi vegi un espai a urbanitzar o on fer-hi passar una autovia.
Sabadell, 31 de desembre de 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada