Menys smart i més ciutat!

(Publicat al Diari de Sabadell el dimarts 31 de desembre de 2013)

Acabem l’any, i és l’hora del balanç i dels bons propòsits. I res millor que cuinar i explicar que la nova ciutat serà la versió casolana d’una smart city. Un terme anglosaxó, més d’arrel nord americana que no pas britànica. Amb una interpretació ràpida i poc acurada aquest concepte es tradueix com ciutat intel·ligent. El concepte smart es refereix, essencialment, a intel·ligència tecnològica o bé computacional. Res a veure amb la intel·ligència de les persones.  Per exemple, smart weapons vindria a ser una arma equipada amb un hard i software capaç de seguir el seu objectiu i abatre’l. Lògicament poc dotada per diferenciar la naturalesa de l’objectiu fixat. Al llarg dels propers decennis l’avanç de l’estudi i aplicació de la intel·ligència artificial i les neurociències ens sorprendran en aquesta i altres disciplines

Quan parlem de smart city, bàsicament estem parlant de la gestió de dades obtingudes amb sensors i xarxes de distribució d’energia que tot plegat ens faciliten informació per prendre decisions. Dades que les empreses obtenen de les pautes i hàbits dels ciutadans i aquestes les encripten pels seus interessos mercantils. Una pràctica poc clara, ja que el ciutadà no rep ni coneix l’ús de les seves dades sigui en l’àmbit individual o bé com a part d’un tot. Aquesta informació o l’explotació de les dades hauria d’estar a  disposició del conjunt de la ciutadania a través dels portals de Dades obertes (open data). Ara bé, smart city no deixa de ser una estratègia comercial de diferents corporacions com Cisco, IBM, Siemens, Philips o d’altres d’àmbit més regional per oferir i vendre productes o solucions tecnològiques per millorar els serveis urbans. Sovint és poc clar el cost d’aquests serveis empresarials, l’estalvi real i benefici que comporten pel conjunt de la ciutadania per valorar la seva idoneïtat. Fixar-nos, amb excés, en aquesta suposada bondat de les dades i dels automatismes tecnològics derivats és una visió massa simplista i poc útil del que hauria de ser la transició de la ciutat postdesarrollista. Posats a buscar, nord enllà, altres iniciatives com les Transition Towns,  Sustainable city, Eco-city, Resilient city,… serien més sensates. Això sense oblidar la possibilitat d’actualitzar i adaptar al nostre context actual els postulats històrics de la Ciutat Jardí d'Ebenezer Howard o les reflexions de la ciutat orgànica del biòleg i sociòleg escocès Patrick Geddes.

Aquesta nova etapa de la ciutat postdesarrollista requereix d’una cultura pròpia de relacionar-se entre la ciutadania i d’una identitat ambiental, emprenedora i equitativa que la diferenciï del passat.  Molt més que el concepte banal de la smart city de les corporacions.  Construir una cultura de ciutat on la confiança, l’ètica, el respecte, la diversitat, l’acolliment, l’intercanvi de coneixement, els valors democràtics i els drets fonamentals conformin la seva identitat i s’exerceixin quotidianament és necessari i prioritari. I esdevenir un espai organitzat que sigui capaç de transmetre aquesta cultura entre generacions i on la formació sigui continuada i de qualitat.

Val a dir que en el camp del consum de l’energia, sigui en forma de quilowatt o litres de carburant, serà un factor clau. En el cas de l’electricitat obtenir les dades que ens permetin un major estalvi no serà important. L’element determinat serà accedir a fonts renovables i descentralitzades de generació d’energia. El resultats del model de la smart city és irrellevant, i per tant no és un aposta de futur sinó del perllongament de l’esgostat sistema productivista actal.  

Per tot plegat, cal una actitud emprenedora que permeti la creació de noves empreses d’àmbit local amb capacitat de produir i subministrar energia provinent de fonts renovables pels seus ciutadans. Si analitzem l’acció de la Cooperativa Som Energia que ofereix als ciutadans la possibilitat de consumir energia verda d’origen renovable i també invertir directament en projectes d’energies renovables per desenvolupar una economia sostenible, comprovarem que és un referent a seguir. En l’actual escenari energètic el rol de l’Ajuntament seria més determinant afavorint noves empreses públiques o locals que no pas creure que l’encert és optar pel model corporatiu de la smart city. Sense un sector públic convençut, fort, solvent i actualitzat difícilment es podrà afrontar els nous reptes de la ciutat que convé als ciutadans.