Can Deu, el bosc etern

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 3 de febrer de 2015)

Rebregat, estellat, aixafat i molt més, és com ha quedat el bosc de Can Deu després de la ventada del 9 de desembre de 2014. Un paisatge desolador aquí i altres indrets del Vallès. Al Rodal, no només l’espai natural de Can Deu ha patit greument les conseqüències del fort vent, sinó amb més o menys intensitat també altres indrets com Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Ribatallada, Can Vilà, Togores, Can Moragas, Can Manent, La Salut, Can Casamada, riu Ripoll o bé el torrent de Colobrers.

Accés a la masia de Can Deu (Gener, 2015)

Aquestes contrades formen part de l’imaginari col·lectiu del patrimoni natural de molts dels ciutadans de Sabadell i altres viles del país. Sovint, les persones estableixen una relació d’estima amb aquells espais naturals que els són més propers. Siguin a la ciutat o poble on han crescut, estiuejat o l’indret del primer contacte amb la natura. Uns espais particulars que més tard se n’hi sumaran d’altres que es descobreixen i gaudeixen al llarg de la vida. En concret, són aquells paratges amb què s’estableix un vincle emocional més intens. En altres paraules, és el que també es descriu com els serveis socioculturals dels ecosistemes: els beneficis intangibles o no materials que obtenen les persones mitjançant la seva experiència i el seu contacte amb els espais naturals. Per aquest motiu, qualsevol acció antròpica o fenomen natural que els malmeti no deixa indiferent a la ciutadania.

Aquesta vegada les condicions meteorològiques varen propiciar el que es descriu com ones de muntanya. En altres paraules, el vent en impactar amb la serralada prelitoral va pujar amunt i després de superar-la va baixar empès amb més força cap a la plana del Vallès.

El bosc de Can Deu és un d’aquests espais que acumula en el temps milers de relacions emocionals dels seus usuaris. Un espai adquirit conjuntament amb altres finques per la Caixa d’Estalvis de Sabadell el 1964. Bona part de la finca de Can Deu es va destinar a protegir els seus valors naturals, en concret el bosc. Les altres propietats, majoritàriament, es varen cedir a Vimusa per construir el barri de Can Deu (1973). Aquesta llarga relació amb el bosc ha fet que qualsevol amenaça o incidència que hagi patit, la ciutadania ha respost vehementment. Per exemple, l’aturada de la tala d’arbres i l’execució del pla parcial urbanístic el maig de 1990, l’oposició al pas del projecte del quart cinturó o bé les obres del gasoducte. D’altra banda, el 1992 va ser declarat forest protectora, a petició de la propietat, per tal d’aconseguir el manteniment de la seva qualitat ambiental i per la funció social que comporta la seva proximitat al nucli urbà de Sabadell d’acord amb criteris d’esbarjo i de protecció del paisatge.

Foto aèria del Bosc de Can Deu (1946, font: ICGC)

El bosc, com la natura, es refarà d’aquesta pertorbació natural com ha passat al llarg de la història. A diferència de l’ocupació urbana que l’esborra enèrgicament del paisatge quotidià. Tanmateix, no és impensable que algun dia es demoleixi el formigó perquè emergeixi de nou la natura. El cas del Club Med al Cap de Creus n’és un referent.

Foto aèria del Bosc de Can Deu (2014, font: ICGC)

 Lògicament la primera, i més urgent, mesura per recuperar el bosc és la retirada de la biomassa, és a dir, els arbres i arbustos abatuts o parcialment descalçats i aquells que puguin posar en perill la seguretat dels usuaris. Majoritàriament els operadors forestals fixen als propietaris dels boscos un marge de benefici per a la retirada de les restes vegetals. Aquest marge difereix segons l’aprofitament econòmic que se’n faci i l’afectació forestal.

Tal vegada, la peça clau és formalitzar un projecte on hi figurin les actuacions que cal emprendre amb el màxim acord social, tècnic i dels titulars de les forests. Aquest projecte, per exemple, hauria de delimitar les diferents àrees de treball i definir l'actuació d’adequació o restauració més encertada: reforestar amb arbres i arbustos (elecció d'espècies més idònies), potenciar la vegetació que ha quedat després de la ventada, recuperar espais agrícoles, localitzar àrees de lleure i delimitar els senders i espais que garanteixin l'ús públic dels espais naturals. En el cas de Can Deu és important garantir la protecció de la coberta del sòl per evitar l'erosió. I més, quan hi ha diferents indrets on la hiperfreqüentació havia malmès aquest bé natural bàsic per a les plantes. Ara pot ser una oportunitat per recuperar aquestes zones i altres.

La ciutadania, per iniciativa pròpia o a través de les seves institucions, vol implicar-se en la recuperació de molts d’aquests indrets que formen part de la seva identitat territorial. I això és el que tocaria fer amb la complicitat i l’esforç de tots plegats.

Sabadell, 31 de gener de 2015