Plaça de Sabadell-Estació

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 29 d'agost de 2017)
Font: http://coneix.sabadell.cat/nomenclator (agost, 2017)
En plena voràgine del nomenclàtor també va surar la denúncia estiuenca de la suposada infrautilització de l'aparcament de l'antiga parada de Sabadell-Estació de la línia dels ferrocarrils de la Generalitat. I tot seguit la demanda a la Generalitat que en lloc de l'aparcament es recuperés l'espai públic i enjardinat a semblança de la primogènita estació del 1922. Es fa difícil pensar que les dades d'ocupació de l'actual aparcament en ple mes d'agost siguin gaire rigoroses per afirmar la seva baixa ocupació. Ens agradi o no, els aparcaments en aquestes ubicacions tendeixen a ocupar-se i esdevenen útils per a molts ciutadans, i especialment per aquells que tenen mobilitat reduïda. De ben segur que les polítiques de promoció de l'empresa de l'elèctric facilitarà ràpidament el seu ús.

Aprofitant que encara estem a l'agost, tal vegada es podrien agermanar ambdues notícies estiuenques, la del nomenclàtor i la reivindicació de l'antiga plaça de l'estació, per encoratjar als òrgans competents de l'Ajuntament que la plaça Anselm Clavé passés a denominar-se plaça de Sabadell-Estació. Aquesta decisió esdevindria un reconeixement popular, i un acte de recuperació de la memòria històrica, de la primera parada del tren elèctric a la ciutat i la noble edificació que la va presidir fins al 1993. En aquest cas la polèmica no esdevindria massa agra, ja que actualment existeixen tres espais públics que porten el nom de Clavé en recordança al polític, músic i poeta, Josep Anselm Clavé. A més a més, apareixeria al nomenclàtor una referència similar a la dispensada a la línia històrica de ferrocarril Barcelona-Saragossa.

Si fem memòria de l'antiga parada de Sabadell-Estació, recordarem l'edifici històric, l'antic baixador a les andanes i l'arbrat que l'envoltava. El segle passat ja es permetia l'aparcament de cert nombre de vehicles, però la capacitat era relativament baixa i, en canvi, eren notoris els majestuosos cedres i els espais enjardinats que ocupaven l'espai de l'estació. La companyia del ferrocarril i el projecte d'en Pearson tenien certa afició a plantar aquestes coníferes exòtiques a les estacions de la línia entre Barcelona i el Vallès. Per exemple, a l'estació de Sant Cugat, i a d’altres, es pot comprovar la presència d’aquests arbres. Arribats al 1993, l'estació va veure's modificada de forma contundent. Es va projectar i construir una nova estació. Desapareixia l'edifici històric i es reubicava l'estació sobre les vies, es feien nous accessos amb escales mecàniques, es cobria part de les vies i es perllongaven les marquesines i s'habilitava l'accés pel carrer Sant Jordi. En aquesta reforma és quan apareix el gran aparcament a costa de l'espai de l'antic edifici i dels espais enjardinats. D'ençà d'aquella actuació de reforma, l'espai va esdevenir un aparcament al servei dels usuaris dels FGC. Malauradament, repensar la ciutat en verd no ha estat ni és una prioritat a l'agenda política local.

És cert que, a una escala de ciutat, l'ordenació d'aquest espai és una tasca prioritària. I més després de l'anunci de la prolongació del soterrament fins a Can Feu. Improvisar crítiques a la Generalitat per la factura de l'actual espai d'aparcament és còmode i, alhora, segurament poc equitatiu si tenim en compte que l'equip de Govern de la ciutat encara és hora que piuli sobre l'ordenació del conjunt d'aquest espai o concreti què se'n farà del nou aparcament del Passeig. Es fa difícil pensar que tota una institució com l'Ajuntament es deixi imposar les obres i nyaps que fa una altra administració als carrers i places de la ciutat sense aturar-ho. Potser fa massa temps que l'autoestima col·lectiva la tenim baixa i no ens atrevim a plantar cara al desgavell que ens aporten certes actuacions.

Sabadell, 27 d'agost de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

La Plaça zona zero

Espigolar entre deixalles